Itziar González exigeix que se li repari el dany moral i econòmic: "M'he sentit molt sola"

L'exregidora de Ciutat Vella Itziar González s'ha mostrat satisfeta per la sentència que confirma la trama de corrupció vinculada als pisos turístics al districte de Ciutat Vella que ella va denunciar fa 13 anys.

La sentència, feta pública aquest divendres, condemna 17 persones a penes de presó, inhabilitació i multes pels delictes de suborn, prevaricació urbanística, infidelitat en la custòdia de documents i falsedat documental

Ara que hi ha una sentència que l'avala, Itziar González ha explicat a TV3 tot el que li ha suposat denunciar la corrupció: es va sentir molt sola "a tots els nivells", va rebre amenaces de mort i va acabar dimitint del càrrec en veure's incapaç de seguir al govern del llavors alcalde Jordi Hereu.

"No hi ha una cultura institucional de protecció dels alertadors", denuncia l'exregidora, que manté, però, la seva lluita per fiscalitzar al màxim les institucions.

La màxima satisfacció, que es fes el judici

"La sentència és exemplar. Hem pogut demostrar que s'ha fet una mala praxi en un ajuntament com el de Barcelona, que no és immaculat", explica, i per això se sent satisfeta amb la sentència, tot i que no a nivell personal, perquè coneixia les persones condemnades.

Tot i així, diu que el més important és que s'hagi celebrat el judici, que va estar a punt de no fer-se i tancar-se el cas amb un acord de conciliació.

Ella volia que se celebrés per poder explicar que aquesta no era "una qüestió de dos o tres funcionaris o un enginyer intermediari, sinó un problema més gran".

"Per mi el que ha estat més satisfactori és arribar a fer el judici, que va costar molt. Era un moment de rescabalament personal per a mi, com a alertadora, poder aportar explicacions i respostes i ser escoltada per fi. A nivell humà era desagradable, i lamento molt que treballadors i treballadores del meu districte es trobin en aquesta situació."

Itziar González lamenta també que el consistori mai li hagi preguntat directament, "en profunditat", què va veure, què va passar i quines coses s'han de canviar, i confia que l'entrevista que han de tenir aviat Lurdes Conesa i ella --totes dues alertadores-- amb l'alcaldessa Ada Colau sigui un primer pas cap al rescabalament que reclamen.

L'alcaldessa "no ho té fàcil", assegura Itziar González, "perquè els serveis jurídics de l'Ajuntament de Barcelona encara consideren que la Lourdes i jo som el problema, i no la solució".

"Tots els alertadors són tractats com la peça defectuosa d'un sistema, quan el que està defectuós és el sistema."

L'exregidora creu que hi ha coses que han canviat, però alerta del "nivell de tecnocràcia" que hi ha a les institucions i del poder que tenen.

"Han passat altres alcaldes i sé que s'han fet canvis al districte, però qui ha alertat necessita acabar la seva feina i rebre un feedback que les coses s'han corregit."

La solitud dels alertadors

Lurdes Conesa segueix treballant a l'Ajuntament de Barcelona, però Itziar González va acabar dimitint com a regidora després de rebre amenaces de mort i, sobretot, en sentir-se sola i no acompanyada pel consistori. "Que l'Ajuntament no posés una denúncia per les amenaces de mort, haver-la de posar jo, i que no es fes solidari, va ser un abans i un després", assegura.

"Vaig dimitir per una suma de coses. Que l'Ajuntament no denunciés l'amenaça de mort, l'hotel del Palau, la dificultat d'endreçar el mateix districte. Volia demostrar a la ciutadania que la seva regidora era impotent i que m'havien delegat un poder que no tenia en absolut, i dir: fins aquí arribo."

Ser alertadores les ha convertit totes dues en víctimes en comptes de testimonis principals, explica, una tàctica que, diu, sembla una advertència a futurs alertadors.

Per això, justament, agraeix profundament a la Fiscalia que afegís al judici per la trama de corrupció la seva denúncia d'amenaces, que havia estat arxivada.

La sentència del cas reconeix els perjudicis econòmics i morals que les denunciants van patir, però no entra a valorar el paper dels ajuntaments en la protecció dels alertadors. Sí que deixa en mans del consistori, però, el rescabalament a les denunciants.

"La Lourdes i jo hem tingut conseqüències professionals, morals i personals. Ara queda en mans de l'Ajuntament d'Ada Colau decidir si ens vol rescabalar de tot això i ajudar a tancar aquesta pàgina, o ens torna a deixar soles, un cop més."

Uns anys difícils

Itziar González reconeix que els anys posteriors a la denúncia van ser "dolorosos i difícils", perquè a més havia deixat "la millor feina que he tingut mai, ser regidora de Ciutat Vella, que va ser un honor".

"Vaig marxar i no vaig tenir tramitació d'atur. Havia tancat el meu despatx. Estava molt dolguda per l'oblit i m'he sentit molt sola. No tenia feina aquí i vaig marxar a França."

També creu que Lurdes Conesa segueix pagant un preu en la seva trajectòria professional per haver denunciat, i que no ha tingut el reconeixement que mereix:

"La llei diu que cal fer un seguiment del recorregut professional de les persones que alerten, i ella no ho està tenint fàcil. És una peça que ha criticat la marca institucional, i això no se li perdona."

"Als que hem alertat no se'ns perdona", insisteix Itziar González. "La ciutadania ens ho agraeix i això ens fa feliç, però la institució no ens ho perdona."

Alertadora "fins al moll de l'os"

L'exregidora assegura, per això, que es considera alertadora i no víctima, i que continua amb la feina de fiscalitzar les institucions des de l'Observatori Ciutadà contra la Corrupció i des de totes les feines que fa "afavorint la col·laboració i la fiscalització ciutadana en la presa de decisions urbanístiques."

"Em sento alertadora fins al moll de l'os, però no se m'està deixant aportar tot el que podria aportar. Ens haurien de deixar treballar a fons en els grups d'investigació de les administracions. Estem infrautilitzats."

Vol participar en les noves lleis --catalana i espanyola-- de protecció dels alertadors, i es pregunta quines seran les propostes contra la corrupció que faran els partits polítics en les pròximes cites electorals i si els ciutadans les tindran en compte: "Podem aconseguir que la ciutadania canviï el sentit del vot en relació amb les propostes de lluita contra la corrupció? Continuarà sent un element secundari, o serà troncal?"

Explica que el dia de la seva dimissió, que recorda com a "amarg però alliberador", va descobrir que tenia "una profunda vocació política, que era la lluita per la democràcia" i que va veure que "no era tan important resoldre Ciutat Vella com renovar tota la institució".

I assegura que pensa continuar treballant amb les institucions com fa ara, però que "estar en candidatures i llistes, definitivament i rotundament, no."