El Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MNAC, presenta la nova temporada i l'ampliació del museu, que arribarà a duplicar l'espai de què disposa ara mateix al Palau Nacional amb un nou pavelló, el de Victòria Eugènia. Una ampliació que permetrà, diu el seu director, Pepe Serra, incorporar al museu nacional tot el segle XX. Però aquest 2026 el MNAC obre un any clau perquè potser es resoldrà el conflicte de les obres de Sixena, que s'han de traslladar a l'Aragó. Pepe Serra assegura que algú --potser la jutgessa-- haurà d'assumir les responsabilitats del trasllat.
Operacions estètiques a baix preu i en altres països, esmalt d'ungles que et provoca fongs, àpats per quatre duros que són nocius per a la salut... El periodista Iu Forn s'ha enderiat en tot allò que, sense adonar-nos-en, ens és dolent per a la salut, tot i que ens fa estalviar diners.
Pantone ha anunciat oficialment l'11-4201 Cloud Dancer com el color de l'any 2026. És un blanc eteri i és la primera vegada que Pantone selecciona un to blanc com a color de l'any en contraposició -- diu-- a un món caòtic. Però la Llucia Ramis es pregunta si darrere l'elecció hi ha una intenció de refermar el poder blanc mundial, i això l'ha tingut enderiada.
A propòsit de la prohibició a Austràlia per als menors de 16 anys que no podran tenir comptes a les xarxes socials, en Santi Villas hi ha donat quatre voltes i ha arrossegat els tertulians cap a un debat que probablement es dóna a moltes cases.
7 de cada 10 cirurgians plàstics a Catalunya han atès algun pacient d'urgències a la sanitat pública per problemes de salut, sovint greus, relacionats amb alguna intervenció estètica en països com Turquia o Colòmbia, on surten més barates. Al "Catalunya migdia" hem parlat amb testimonis d'aquestes operacions low- cost que, sovint, provoquen greus problemes de salut i desastres estètics que després s'han d'arreglar. El que és barat acaba sortint car.
Xavier Lleonart, secretari general del sindicat Metges de Catalunya, ha explicat al "Catalunya migdia" les reivindicacions d'un col·lectiu que fa anys que demana millores laborals. Els metges estan cansats, assegura: "No hi ha cap col·lectiu que estigui obligat a treballar 24 hores seguides." Reivindiquen millores laborals, que -segons el sindicat- no arriben mai.
El consum de vi baixa, però per l'Empar Moliner el pitjor és que se'n demonitza el consum. Per això té una dèria: el vi és paisatge, el vi no fa mal... el pa, l'oli i el vi és la cultura mediterrània.
La periodista Llucia Ramis s'ha retrobat amb antics companys de feina. Molta gent fa trobades d'antics alumnes o companys però és per nostàlgia, per refermar-se en un present divers o per veure que el futur és incert? La Llucia Ramis s'hi ha enderiat aquesta setmana.
Unió de Pagesos demana a les administracions gestió de la fauna salvatge del país. Creuen que bona part dels mals d'agricultors i ramaders venen d'aquí: pesta porcina, tuberculosi bovina... "Potser no es podia evitar la pesta porcina africana d'ara, però sí que podia ser menys greu", ha assegurat al "Catalunya migdia" el coordinador d'Unió de Pagesos a Osona, Oriol Rovira.
En Santi Villas ha encès la tertúlia amb la seva dèria sobre l'envelliment. Ens hem de capficar a no fer-nos grans o hem de procurar fer-nos grans amb bona salut i bona imatge? La Isabel Llauger, en Joan López Alegre i l'Oriol Marc s'han partit de riure... que diuen que és una bona teràpia contra l'envelliment.
L'escriptora Carlota Gurt ha encès la tertúlia del "Catalunya migdia". S'ha enderiat amb la beca de 80.000 euros que l'Ajuntament de Barcelona donarà a un autor de Llatinoamèrica perquè escrigui sobre la ciutat. L'Ajuntament es defensa dient que a través de les beques Montserrat Roig per a escriptors ha donat 1 milió i mig d'euros, però la Carlota ha fet quatre números i no li quadra.
Fa dies, mesos, potser anys, que els pagesos denuncien les destrosses que pateixen als seus camps per culpa del porc senglar. Compaginar la fauna salvatge amb la caça i l'agricultura té enderiada l'Empar Moliner.
La pesta porcina africana ha destapat un problema que molts fa anys que denuncien, la superpoblació de porcs senglars arreu del país. Al "Catalunya migdia" n'hem parlat amb Carme Rosell, directora i sòcia fundadora de Minuartia i doctora en Biologia per la Universitat de Barcelona, que ens ha explicat com ara els humans -- a través de les captures i la caça-- hem de fer a feina que haurien fet els predadors del senglar: els llops.
Unes dades que mostren com de mitjana només el 24% dels ciutadans de Barcelona i els seus voltants tenen el català com a llengua habitual. Hi ha llocs especialment preocupants com l'Hospitalet de Llobregat, on no arriba al 10%, igual que a Sant Adrià, Badalona i Santa Coloma de Gramenet, que estan si fa o no fa igual, o a poblacions del Baix Llobregat com Cornellà, Esplugues o Sant Boi. Al "Catalunya migdia" hi hem buscat explicacions amb el professor Natxo Sorolla, sociolingüista, membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i professor de la Universitat de Saragossa.
Quin dret tenen els pares a exposar els seus fills a les xarxes? Quan els nens es fan grans es poden sentir sobreexposats i això pot impactar en la seva dignitat i sobretot en la seva seguretat. A França, per exemple, ja ho han regulat. I a la periodista Llucia Ramis li sorgeixen preguntes...
Rússia rebrà la setmana que ve l'emissari dels Estats Units, Steve Witkoff, per parlar del pla de pau. Una proposta que sembla que només responia als interessos russos, defensats incomprensiblement també pels Estats Units, però que el darrer cap de setmana Ucraïna ha aconseguit matisar. Al "Catalunya migdia" n'hem parlat amb Abel Riu, politòleg especialitzat en l'espai postsoviètic i president del Catalonia Global Institute, que no veu encara condicions favorables per a un alto el foc.
La justícia italiana ha separat tres criatures dels seus pares per no estar escolaritzades i viure sense serveis higiènics bàsics. I l'escriptora Carlota Gurt ens ha fet donar quatre voltes a l'anomenat "homeschooling", l'ensenyament a casa, que a Catalunya no està regulat.
Les dades de la violència masclista a Catalunya no reculen. Cada dia hi ha 48 denúncies per violència masclista a tot el país, i a l'Hospital Clínic de Barcelona cada dia atenen dues agressions sexuals. Al "Catalunya migdia" n'hem parlat amb l'advocada penalista Marina Roig, membre de la Comissió de Dones Advocades del Col·legi d'Advocats, que creu que una part del problema està en la regressió que vivim. Fa poc temps la violència masclista era una qüestió d'estat, però portem uns anys amb un corrent negacionista que potser fa que es mantinguin les terribles xifres que es recompten any rere any.
L'escriptora Empar Moliner s'ha enderiat amb l'arribada del fred. Creu que a l'hivern la pobresa es veu més clara, es fa més evident, és més sagnant que no pas a l'estiu. Un pantaló curt i una samarreta dissimulen la pobresa però a l'hivern un bon jersei, un bon abric i, sobretot, tenir o no calefacció condicionen la vida. Sobretot la vida dels infants.
Aquest dilluns, vigília del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, l'Hospital Clínic farà públiques les xifres de víctimes ateses l'últim any. Víctimes com la Maria, de 37 anys, a qui el seu oncle va violar fa un any i mig durant una visita familiar.
El 21 de novembre de l'any 2000, la banda terrorista va matar a Barcelona l'economista, historiador i polític català Ernest Lluch. Un atemptat que va originar una important reacció ciutadana, especialment a Catalunya, que va viure una de les manifestacions de repulsa més multitudinàries que es recorden
Aquesta és la dèria de la periodista Llucia Ramis: la tolerància amb el franquisme durant la democràcia és el que l'ha fet fort avui. L'amnistia va donar pas a l'amnèsia, i el virus de l'extremadreta, que crèiem que era inofensiu, potser s'acabarà convertint en pandèmia.
Avui fa 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, el moment clau per acabar amb 40 anys de dictadura. Però la memòria dels que van viure aquell transcendental 20N del 1975 continua molt viva. N'hi ha que recorden com si fos ara què feien, com es van assabentar de la notícia i què van sentir després de quatre dècades de repressió ferotge contra els opositors.
Oques Grasses també s'ha buidat, com Pep Guardiola, com Manel, com Zoo, diu el periodista musical Franc Lluís Giró. Però el també periodista Iu Forn va més enllà. S'ha enderiat amb el final de la banda i s'ha fet una pregunta: els catalans sempre pleguen quan moren d'èxit?
L'escriptora nord-americana Joyce Carol Oates ha anat a la xarxa X a posar en evidència que Elon Musk no diu mai res que el faci gaudir de la vida. No ha mostrat mai condol per un mort, alegria per l'èxit d'un amic, elogis per una pel·lícula, un llibre, una cançó... De fet -- diu l'escriptora-- sembla que l'home més ric del món és un inculte. I és clar, criticar Musk a la seva pròpia xarxa, el va provocar. Tota aquesta discussió, tan habitual a X, ha tingut enderiada la Llucia Ramis.