A mitjans del segle XIX, Barcelona va enderrocar les seves muralles per poder créixer. El govern espanyol va triar Ildefons Cerdà per dissenyar l'expansió de la ciutat. Enginyer i urbanista, va idear un traçat de carrers quadriculat, illes de cases octogonals i amplis espais per a jardins i vianants. Amb el pas dels anys, aquell nou barri, l'Eixample, s'ha convertit en un dels emblemes de la capital catalana i a molts llocs s'estudia com a exemple de l'urbanisme modern. En parlem amb l'enginyer i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, Francesc Magrinyà, autor del llibre "Teoria Cerdà". Magrinyà serà també comissari de l'exposició "Univers Cerdà, més enllà de l'Eixample", que a la tardor es podrà veure a Centelles, localitat natal de l'urbanista, Barcelona i Madrid. Aquesta exposició serà una de les fites de l'Any Cerdà, que commemora els 150 anys de la seva mort.
ESCOLTA-HO ARA

La història de nit d'en Jordi Esteve, el pagès d'Aitona que -com tants altres companys- cada vegada surt a treballar més nits. Fa temps era per regar quan et tocava el torn de nit, ara és per sulfatar quan no fa vent, per evitar la gelada, per reparar un programador de reg o fins i tot per fer la collita amb temperatures baixes. Ara bé, de joves, el més dur podia ser haver de marxar del Big Ben per sulfatar el camp quan encara no havia sonat la teva cançó preferida!

Anem fins a Noruega amb un periodista, escriptor i viatger que hi ha anat cinc vegades pel cap baix. La primera, quan només tenia 20 anys i amb una motxilla a l'esquena la va recórrer fent autoestop i li van passar coses que no ha oblidat mai. Parlem de Xavier Moret, per a qui Noruega, una terra de naturalesa desbordant, és un país que no l'ha decebut mai. Per això probablement diu que ja ha passat a formar part de la seva vida. Una terra on ha vist el sol de mitjanit, ha perseguit aurores boreals i fins i tot ha intentat buscar el tauró de Groenlàndia, que pot fer set metres de llarg i viu a les profunditats dels mars àrtics.

L'any passat, els metges Toni García i Laura Guarro van deixar les seves feines respectives, al CAP d'Agramunt i al CAP de Sant Cugat, per viatjar fins a l'illa de Livingston, a la península Antàrtica, per fer de metges a la base científica. La seva taca es va centrar a prevenir mals majors, tot i que allà una situació en principi senzilla es pot complicar.

Avui ens n'anem al Pròxim Orient. Marxem al Líban per saber quina illa de pau hi pot haver en una ciutat en guerra. Això és el que li hem preguntat a una dona nascuda a Barcelona fa 27 anys, que en fa 3 que viu i treballa a Beirut. Ella es diu Maria, és consultora en cooperació i està enamorada de la ciutat. Reivindica el seu esperit hospitalari i de diversitat religiosa, malgrat els bombardejos israelians, malgrat que veu cada dia els milers de libanesos que s'hi han refugiat fugint de la devastació del sud i malgrat que també palpa cada dia la guerra psicològica.

Aquest mes hem anat fins a Sallent per parlar amb els protagonistes del projecte intergeneracional que uneix persones grans i estudiants del PFI (programa de formació i inserció) de l'Institut Llobregat d'aquest municipi del Bages. Un grup de persones grans i joves van cada setmana al parc de Salut per fer exercici, reduir la soledat no desitjada i fomentar vincles socials i l'aprenentatge entre les dues generacions.

El 2026 ha estat l'any en què la intel·ligència artificial s'ha començat a desplegar massivament, segons els analistes del sector. Avui, però, us proposem descobrir una cara clarament positiva d'aquesta eina: l'aplicació de la intel·ligència artificial a la salut mental. Per exemple, emprar aquesta eina per detectar possibles intencions de suïcidi a través de les xarxes socials. Aquest és un dels projectes de l'Ana Freire, enginyera informàtica que investiga com la intel·ligència artificial pot ajudar a prevenir el suïcidi o l'anorèxia, per exemple.