
Un dia tafanejàvem al web "Catalans al món" i hi vam veure un missatge que deia: "Som una família amb dos fills amb l'objectiu de marxar a viure a Noruega" i a continuació hi havia el correu electrònic d'una dona: Montse Franch. Vam veure que el missatge estava escrit l'agost del 2020, fa 6 anys. Ens vam preguntar: al final, aquesta família catalana hi deu haver anat, a Noruega? Com els hi deu haver anat? L'hem buscada i hem trobat la mateixa Montse Franch per preguntar-l'hi.

Les dues sèries d'aquesta nit tenen relació amb intrigues de palau. La primera és "La reina serp", situada al segle XVI a França. La sèrie arrenca quan la protagonista, Caterina de Mèdici, una jove florentina, arriba a la cort francesa per casar-se amb un dels fills del rei. La segona proposta és "The great", ens situa a la Rússia imperial al segle XVIII. La protagonista també es diu Caterina, però es va conèixer com a Caterina la Gran.

"Un refugi al sol" és un musical esbojarrat, amb sentit de l'humor, tendre i fins i tot emocionant, perquè, a través del que hi passa, revivim la memòria històrica d'un testimoni real de la Guerra Civil. Ells l'anomenen un "cant a la resistència i a la celebració de la diferència". Són Mireia Morera (que també n'ha fet la música), Pol Sanuy i Assun Planas dirigits per Jumon Erra. És una producció d'Apunta Teatre i la companyia Gèminis que es va estrenar l'any passat i que ara es pot tornar a veure a la Sala Versus Glòries de Barcelona.

Les anècdotes de la Maria, cambrera de pis de nit d'un hotel de luxe de Barcelona, podrien omplir un llibre. Empresaris, artistes, famosos, milionaris que de nit fan de tot menys dormir. La cambrera es converteix en testimoni mut de diversions, capricis i excessos, en contacte amb un món que no té res a veure amb el seu. Volem saber on comença i on acaba la seva feina.

Munir Mohamed és metge internista adjunt a Urgències de l'Hospital Clínic de Barcelona. Quan era resident de cinquè any de Medicina Interna al Consorci Sanitari de Terrassa va desenvolupar un videojoc ambientat a Urgències i inspirat en els Pokémon com a eina pedagògica per a estudiants i professionals sanitaris. Ho va fer com a part de la seva tesi doctoral. Aquest videojoc, com a recurs formatiu, l'han premiat en un Congrés Europeu de Medicina Interna.

Viatgem fins a Nova Zelanda, al Pacífic Sud. Situada a prop d'Austràlia, està formada per nou illes, amb una extensió una mica més gran que la Gran Bretanya. Les dues principals són l'illa Sud i l'illa Nord. El país té grans extensions de territori amb pocs habitants, muntanyes, glaceres i llacs. I els experts diuen que és el paradís dels amants del surf. L'Albert Montanyà, que és de Tarragona, té 22 anys i fa vuit mesos que viu allà, havent passat prèviament per Austràlia, ens farà de guia per conèixer una mica millor un país que és gairebé als nostres antípodes.

La cita "Menys és més" se sol atribuir a l'arquitecte Ludwig Mies van der Rohe. I, si no és seva, com a mínim va ser ell qui la va convertir en quelcom tan icònic i popular. La frase ens recorda que hem d'eliminar tot el que impedeix que passin coses. Menys és més, però perquè menys permet que hi càpiga molt més.

La 59ena edició del Festival de Sitges ha tancat portes, però abans d'acabar vam passejar pel certamen amb dos guies d'excepció: Àlex Gorina i Alfons Gorina. Entre tots dos sumen 62 edicions anant a Sitges! Amb ells parlem dels inicis del Festival, de com treballa un periodista en un certamen de cinema, de les estrelles que han conegut i les anècdotes que han viscut. Així mateix reflexionen sobre els reptes de futur que afronta el Festival de Sitges

El 30 de setembre, l'epidemiòleg Antoni Trilla es va jubilar en complir els 70 anys. Aquell dia, els alumnes de la Facultat de Medicina, companys i amics li van fer un passadís des del deganat fins al paranimf com a reconeixement a tota una vida dedicada a la medicina. En 50 anys de professió ha fet moltes coses, però la gent el recordarà, sobretot, per ser el que cada dia explicava, a través de la ràdio i dels mitjans, com evolucionava la pandèmia, com estava la situació.

Laura Autonell ha dedicat part de la vida al món del comerç i podríem dir que s'ha estrenat en una nova faceta professional, tot i que fa molt de temps que la practica en el seu temps lliure. Bé, més que lliure l'ha practicat quan ha tingut alguns moments de pau abans o entremig de la feina i un cop els fills ja van ser grans. Després de la mort del seu marit va decidir que les estones que hauria passat amb ell les dedicaria a escriure. Des d'aquest estiu, la seva novel·la "La llibreria de les hores mortes", editada per Columna, s'ha enfilat a la llista dels llibres de ficció més venuts gràcies al funcionament perfecte del fenomen boca-orella. Ara, a més, ha rebut el 16è premi Illa de llibres, un guardó que decideixen els lectors.

Aquesta setmana llegim el llibre de relats "Manual per a dones de fer feines", de la Lucia Berlin, una tria dels millors contes de l'autora nord-americana que li va donar fama l'any 2015, onze anys després de la seva mort. Són relats autobiogràfics que ens fan un retrat de la complicada vida de Lucia Berlin i on escriu sobre tot el que li passa, sobre el seu alcoholisme, de forma descarnada però amb humor també; escriu sobre les detencions, els centres de rehabilitació, la necessitat de comprar alcohol quan les botigues encara no estan obertes...

Els grans observatoris astronòmics es troben en llocs allunyats de les grans ciutats i sense contaminació lumínica. A més, el cel ha de ser nítid i ha de tenir bones condicions meteorològiques. Tot això es troba a les muntanyes, a gran altitud, especialment a les illes volcàniques com les Canàries i Hawaii.

La Sílvia Comet ens recomana dues sèries detectivesques amb un punt d'humor, protagonitzades per personatges una mica peculiars. La primera és "Ludwig", que té com a protagonista un home introvertit, solitari i que viu tranquil·lament fins que el seu germà desapareix. La segona sèrie és "Crimen más allá del paraiso", un spinf-off de "Crimen en el paraiso" que recupera dos dels personatges de la sèrie inicial i continua la seva història.

L'escriptora i periodista Julia Navarro acaba de publicar "Una família moderna", editada per Rosa dels Vents en català i Plaza y Janés en castellà. Una història sobre la ruptura generacional, avis, pares i fills que s'estimen però que no saben comunicar-se.

"L'illa de pau" que us explicarem avui és una quadrícula de vuit per vuit. L'hem trobada al Moianès. El president del club d'escacs de Castellterçol es diu Roger. Té 57 anys i és un informàtic expert en digitalització de dades per a empreses. En Roger ha convertit els escacs en la seva eina de creixement personal. Diu que res com els escacs li han ensenyat tantes coses. N'ha après el valor immens que té perdre. L'han ajudat a posar-se a la pell dels altres, a prendre decisions en un mar de possibilitats i a calibrar el risc a cada pas. Hem anat a Castellterçol a conversar amb en Roger i a veure unes partides al club d'escacs del poble.

L'empresa Pompina Home Reborn s'encarrega de buidar un pis o una casa posant a la venda tot el que conté. Durant un cap de setmana, tothom qui ho vulgui, en alguns casos amb inscripció prèvia, pot visitar els pisos i comprar els objectes exposats. En parlem amb Sònia Aguilera, responsable de la gestió dels mercats.

L'Alba Serra i la Laura Pernía són conegudes a les xarxes socials com a "Taula per dos". A les publicacions que fan, presenten plats de la cuina tradicional catalana, des d'uns canelons fins a unes galtes de porc o un pollastre amb prunes. Després de temps fent-ho a les xarxes, ara han decidit fer el salt al paper, i han publicat un llibre que recull, segons es diu a la contraportada, "els plats de tota la vida que farien sentir orgullosa qualsevol àvia catalana". El llibre l'han titulat amb la mateixa frase provocadora que utilitzen a totes les seves publicacions a les xarxes socials, "No ets català si això no saps cuinar".

"Cor Calent. Històries del Lliure" ,de Magí Camps, Marta Orriols i Marta Vives, commemora el 50è aniversari del Teatre Lliure, que va néixer el 2 de desembre del 1976, amb l'estrena de l'obra "Camí de nit, 1854", escrita i dirigida per Lluís Pasqual. Per celebrar aquest mig segle de vida, el Teatre Lliure ha programat tot un seguit d'activitats, entre les quals hi ha aquest llibre que explica no la història del teatre sinó diverses històries del Lliure i està editat per Comanegra.

Visitem l'espectacle "Després de nosaltres" al teatre Texas de Barcelona per saber els preparatius que requereix un espectacle abans que el públic arribi a la sala. Parlem amb el actors Júlia Jové i Xavi Navarro; amb Andrea Mir, que toca en directe; Francesc Bonet, cap tècnic, i el regidor, Xavier Peramiquel. Així mateix, descobrim unes quantes curiositats sobre com es preparen la funció, alguna de ben singular.

Amb el doctor Jordi Garriga, especialista en cirurgia general i digestiva, parlem de les malalties del cor i les exploracions que s'han de fer. El mes passat ja vam aprendre moltes coses: que el cor és un múscul que batega 80 vegades per minut sempre i rep la sang de les artèries, que són dures com tubs de butà, i la torna a treure per les venes, que són toves com els tubs de gas ciutat.

"A l'est de l'Edèn" és una de les sèries noves que ha arribat aquesta tardor. A diferència de la pel·lícula està centrada a finals del segle XIX i principis del XX als Estats Units, coincidint amb una època de grans transformacions econòmiques i socials. La segona sèrie que ens proposa és "Yellowstone", un western modern, ambientat a Montana, als Estats Units, i té com a protagonista la família Dutton.

La Sara Pérez, vinyerona i copropietària dels cellers Mas Martinet, al Priorat, i Venus la Universal, al Montsant, ha decidit fer part de la verema de nit per evitar les altes temperatures que afecten els veremadors i el mateix raïm. El resultat és una experiència totalment diferent de connexió amb la natura i el cosmos. L'energia a la vinya canvia, el paisatge, també, i la volta celeste és més clara que mai. S'imposa el silenci, fins que canta en Robert...

El berguedà Delfí Vilaseca Ribalta va començar a córrer el 2016, quan tenia 46 anys. Anys més tard, després de complir 30 maratons, va decidir escriure "Fin: tu corres, tots correm. Maratons per superar límits", un llibre on vol explicar per què corre i per què no ho fa per batre rècords. Un llibre solidari, que busca recollir fons per ajudar a combatre el càncer de pàncrees.

Els desabonyegadors són professionals que amb les seves mans i amb les eines adequades aconsegueixen eliminar bonys provocats per la pedra o per petits cops dels cotxes. Fan servir varetes, ventoses i martells de tefló, i això, juntament amb molta paciència i habilitat, els permet que una carrosseria abonyegada torni a semblar nova, sense necessitat d'haver de pintar la part afectada. Un dels professionals d'aquest ofici és el Gerard Ruiz, que fa set o vuit anys que s'hi dedica. Juntament amb el seu pare té l'empresa Tarraco Varilleros, especialitzada a reparar danys provocats per calamarsades.

La nova pel·lícula de Javi Calvo i Javi Ambrossi, "La bola negra", s'ha convertit en el fenomen cinematogràfic del moment. Parlem amb el cantant, compositor i productor Raül Refree perquè ens expliqui els secrets de com es va crear una banda sonora tan especial. També conversem amb el professor del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat Autònoma de Barcelona José Ramon López per saber més coses de l'obra inacabada de Federico García Lorca "La bola negra".

Aquesta nit ens fixem en una frase molt coneguda, però que no té més de cent anys: "Una imatge val més que mil paraules." La idea va néixer dins el món de la publicitat, l'any 1918 va aparèixer en una revista per a publicistes que es deia Printers' Ink.

Ha arribat al Teatre Tívoli de Barcelona "Mamma mia! El musical", una producció de gran format en castellà, després d'haver estat un èxit durant 3 temporades a Madrid i un any de gira per tot l'Estat, on l'han vista més d'un milió cent mil espectadors. Es tracta d'una versió actualitzada amb noves coreografies i un repartiment ple d'intèrprets catalans, com Anna Lagares i Mireia Portas.

"Les culpables" és el títol de la pel·lícula documental de creació que ha dirigit Marta Duran Lozano i que des d'aquest cap de setmana ja es pot veure als cinemes. Una cinta que parla de l'avortament adolescent amb la intenció de trencar el silenci i el tabú.

Aquesta setmana llegirem els relats del llibre "A les ciutats amagades", la primera obra de Natàlia Cerezo, publicat el 2018 per l'editorial barcelonina Rata. Són contes íntims i intimistes plens de detalls. Ella explica que va escriure aquests relats pensant en el moment en què et fas gran, i no només parla de nens, també als adults ens passen coses que ens fan créixer.