120 anys del naufragi del Sirio, el "Titanic del Mediterrani" que portava catalans a Amèrica
Fa 120 anys, davant la costa del cap de Palos, a Cartagena, Múrcia, hi va haver un dels naufragis més grans de la història de la navegació. El Sirio, un transatlàntic amb prop de 1.500 persones, moltes d'elles famílies catalanes que anaven a fer les Amèriques, es va enfonsar davant la mirada atònita dels habitants de la zona. Ara un grup de persones han decidit recuperar de l'oblit un incident que va marcar una època amb actes a Barcelona, Vilassar, Múrcia, Alacant i Madrid.
A principi del segle XX, la pobresa i la falta de recursos al sud d'Europa va empènyer milers de persones a emigrar cap a Amèrica. L'agost del 1906, el transatlàntic italià Sirio havia de connectar Gènova i Barcelona amb Rio de Janeiro i Buenos Aires, entre d'altres. Luis Miguel Pérez és historiador i cronista de Cartagena i posa el Sirio com un exemple del que es vivia a Europa en aquella època:
Era un vaixell carregat de somnis i desesperació. Hi havia famílies senceres que venien casa seva i les terres per poder pagar un passatge.
Un viatge que va acabar abans d'hora quan, el 4 d'agost del 1906 en passar per davant de la costa murciana, el vaixell va topar contra els esculls de les illes Formiga, al cap de Palos, i es va enfonsar.
La presència de molt passatge, tant oficial com clandestí, i la gestió pèssima de la tripulació va agreujar la situació, que es va saldar amb centenars de morts, tot i ser a prop de la costa. Malgrat la gravetat de la situació, l'enfonsament va quedar oblidat en la història.
El "Titanic dels pobres"
El naufragi del Sirio és una història ben poc coneguda. Pérez explica que "va ser oblidat de la memòria col·lectiva perquè va ser una tragèdia fonamentalment de gent humil i d'immigrants", a diferència del Titanic, el transatlàntic que va naufragar sis anys més tard. De fet, l'historiador apunta que el Sirio "a Itàlia encara se'l coneix com el 'Titanic dels pobres'".
La Lola Gutiérrez ha investigat a fons aquella jornada i n'ha publicat el llibre "Playa de Poniente". Com més investigava, més impressionada quedava d'aquells fets.
"La imatge que més se'm repetia al cap quan escrivia el llibre era la d'aquells nens a la platja de Ponent buscant els seus pares. I la d'aquells pares, desesperats, buscant els seus fills", recorda.
Un vaixell ple de catalans i dos cantants famosos
Entre el passatge, moltes famílies catalanes humils i també referents culturals de l'època, com la soprano Lola Milanès, una cantant catalana molt coneguda que anava a fer les Amèriques. Gutiérrez explica que "no sabia nedar" i que la van trobar 15 dies després de la tragèdia a Torrevella, i la van reconèixer gràcies "a les inicials de les enagües".
Al costat de Lola Milanès també hi viatjava el famós tenor del Masnou Josep Maristany, que va sobreviure però no va poder tornar a cantar mai més fruit de l'incident. Maristany va ser una de les persones que va poder ser rescatada en el que es coneix com l'acció civil més gran de rescat de la història de la navegació.
Pérez descriu l'operació de salvament com a "improvisada", però també "absolutament heroica". "La van fer gent que era humil, gent del mar, i no per part de mitjans oficials, Salvament Marítim o les autoritats de marina", assegura. Una versió que també defensa Gutiérrez:
Els pescadors van ser els herois. Es van llançar al mar sense pensar en la seva pròpia vida.
D'entre tots aquests rescatadors destaca l'alacantí Vicent Buigues, que amb el seu veler va salvar fins a 400 persones.
Recuperar la memòria del Sirio
Ara, 120 anys després, es vol tornar a mirar cap al mar per recuperar aquella memòria. Els actes commemoratius volen recordar les víctimes i els pescadors, i fer memòria d'una època en què els europeus emigraven a la cerca d'una vida millor.
"Estem parlant d'un naufragi, d'una història de migració, de memòria, parlem de tot això perquè no hem de perdre de vista que aquests transatlàntics portaven gent cap a un nou món i una nova vida", explica la Marta Hernández, comunicadora i una de les impulsores d'aquest homenatge, que tindrà el seu acte central a Cabo de Palos i que també passarà per Barcelona i Vilassar.
Ens agradaria fer justícia històrica i un homenatge a les víctimes, als pescadors i a les persones que van participar en el salvament. Que la història del Sirio ocupi el lloc que es mereix.
El Sirio parla d'un passat mediterrani marcat per l'esperança i també per la tragèdia. D'homes i dones que marxaven buscant futur millor. I d'un mar que, més d'un segle després, continua guardant els seus noms.