Un vaixell romà enfonsat a les illes Formigues, primer jaciment subaquàtic protegit de Catalunya
Fa dos mil anys un vaixell romà es va veure sorprès per una tempesta a prop de les illes Formigues, davant la costa entre Palafrugell i Palamós, i aquestes es van convertir en una trampa. És la principal hipòtesi del naufragi del derelicte que reposa a 46 metres de profunditat i que el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) va batejar com a Illes Formigues II.
És un jaciment en l'àmbit català excepcional.
La responsable del CASC, Rut Geli Mauri, explica que és la primera vegada que poden excavar un vaixell d'època antiga que conserva no només la fusta del vaixell sinó també el contingut, les àmfores del carregament. "La costa catalana ha patit tal grau d'espoli que és la primera vegada que trobem un vaixell d'època antiga tan ben conservat", lamenta Geli.
Ara, aquestes restes es convertiran en el primer jaciment subaquàtic de Catalunya declarat bé cultural d'interès nacional.
Ruta comercial romana al Mediterrani
L'estudi del contingut de les àmfores de les illes Formigues II ha confirmat que era un vaixell comercial que transportava peix en salaó i pasta de peix des de la zona de producció, la Bètica (l'actual Andalusia) cap al sud de la Gàl·lia (França). Datat al segle I aC, és l'exponent més antic del comerç marítim de l'època. "Això ens dona una visió d'aquestes produccions i del comerç de l'època realment excepcional", explica Geli.
El Formigues II, d'uns 22 metres d'eslora, té un gran interès, també, des d'un punt de vista de l'arquitectura naval, ja que la fusta està molt ben conservada. A més, s'han recuperat estris de la tripulació que "ja estan desvelant informació sobre l'adscripció cultural o el nombre dels mariners."
Primer BCIN subaquàtic de Catalunya
Conscients de la necessitat de protegir tota aquesta riquesa del principal perill --l'espoli-- però també de danys accidentals, l'Illes Formigues II serà el primer jaciment subaquàtic de Catalunya declarat bé cultural d'interès nacional. Marina Miquel Vives, subdirectora general de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, explica que aquesta protecció s'ha pactat amb tots els agents implicats, com la Confraria i l'Ajuntament de Palamós, l'Ajuntament de Palafrugell i centres subaquàtics o d'activitats nàutiques, i està previst que s'aprovi a finals de maig.
S'estableix un perímetre de 92.000 metres quadrats en què la pesca estarà prohibida o molt limitada i tampoc no es poden col·locar boies. "S'ha de tenir un entorn de protecció per garantir que no només les actuacions furtives, que aquestes s'ataquen d'una altra manera, sinó que qualsevol actuació sense voluntat de malmetre el jaciment o les restes ho pugui fer", defensa la subdirectora general de Patrimoni.
Per això es reforçarà la vigilància directa dels Mossos d'Esquadra, els Agents Rurals i la policia marítima.
Reconeixement al Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya
El Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya percep aquesta catalogació com un reconeixement a la seva feina que el 2025 va ser mereixedora del distintiu d'exemple de millors pràctiques de la Unesco. Segons Geli, "el BCIN ens ajudarà a lluitar contra l'espoli i també a conscienciar la ciutadania".
Un idea que Marina Miquel reafirma: "Aquestes àmfores que apareixen en cases de persones, que als anys 70 o 80 era molt corrent, s'ha d'acabar. Perquè "endur-se una àmfora no és només extreure una peça, és perdre part de la història del país".
