Feminicidi Tortosa
Met Gala 2026
Looks Met Gala
Hondius
Villarejo presó
Assassinat Esplugues
Hantavirus
Accident AP-7 Papiol
Crim a Salt
Estret Ormuz
Atropellament múltiple Leipzig
Carlos Garaikoetxea
Arsenal Atlètic de Madrid
Edin Terzic
Mapi León

200.000 persones han fet els tràmits per a la regularització extraordinària a Espanya en 20 dies

El govern espanyol espera que al final del procés hi puguin haver accedit un total de mig milió de persones

Redacció

El govern espanyol ha anunciat que hi ha hagut 200.000 sol·licituds de regularització a tot l'Estat des que va començar el procés, però que no disposen de dades territorialitzades.

L'anunci l'ha fet la Delegació del Govern espanyol, que s'ha trobat amb representants de l'administració pública i entitats catalanes per fer balanç sobre la marxa del procés de regularització extraordinària de migrants

D'aquesta manera, s'han reunit Pilar Cancela, secretària d'estat de Migracions, i Carlos Prieto, delegat del govern espanyol, amb les conselleres Mònica Martínez Bravo, de Drets Socials, i Eva Menor, de Feminisme; el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i altres representants de l'Ajuntament de Barcelona, diputacions, la Taula del Tercer Sector i els sindicats UGT i CCOO.

Cancela ha volgut agrair la col·laboració de les entitats que treballen pels certificats –a Catalunya, més de 75– i ha anunciat que el 80% de les sol·licituds s'han realitzat de manera telemàtica. Tot i això, ha reconegut que "calia evitar la bretxa digital i que qui volgués acudir-hi presencialment ho pogués fer".

Ja sabíem que les primeres setmanes hi hauria un volum molt important de persones. 

El govern espanyol va aprovar el reial decret 316/2026 que iniciava la tramitació d'un procés extraordinari de regularització de les persones estrangeres residents a l'estat espanyol. Amb aquesta iniciativa es vol donar resposta a la situació de centenars de milers de persones que ja viuen a l'estat espanyol però no han pogut accedir als circuits ordinaris de regularització. 

El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el 30 de juny del 2026 i el govern espanyol espera que hi puguin accedir un total de mig milió de persones. 

Barcelona obrirà la Fira de Montjuïc per agilitzar els tràmits

La ciutat de Barcelona, que ja ha emès 17.000 informes de vulnerabilitat i 94.000 volants d'empadronament des de l'inici del procés, ha anunciat que, des d'aquest dimecres, habilitarà el pavelló 2 de la Fira de Montjuïc per dedicar-lo als tràmits de la regularització de migrants.

L'objectiu d'aquesta "segona fase" és agilitzar els tràmits del procés i atendre els residents de la ciutat que no hi estiguin empadronats, per a qui també emetrà informes. 

Migrants fan cua a Barcelona per presentar el certificat de vulnerabilitat, un dels documents clau per obtenir la regularització (Pau Cortina / ACN)

Davant l'acumulació de persones i les llargues cues dels darrers dies, algunes de fins a un quilòmetre, la tinenta d'alcaldia, Raquel Gil, ha apuntat que cal "desescalar" el servei de les Oficines d'Atenció Ciutadana (OAC) i "guanyar en qualitat d'espera i atenció".

Gil ha afegit que l'objectiu de l'Ajuntament és que, a partir del 15 de maig, els tràmits se centralitzin entre la Fira de Montjuïc, a la SAIER del carrer Tarragona --Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats--, i a l'oficina del carrer Miquel Bleach. Així, s'alliberarien les dues OAC, la de Sant Miquel i la de la Monumental, per fer els seus tràmits ordinaris.

La decisió del consistori l'ha explicat Gil de manera conjunta amb la gerent de Drets Socials, Marta Clari, i la comissionada d'Acció Social, Sonia Fuertes, en una roda de premsa aquest dimarts a l'Ajuntament.

Un procés complex, farcit de confusions i falsedats

El procés de regularització extraordinària va arrencar de forma telemàtica el dijous 16 d'abril i de forma presencial el dilluns dia 20. 

Més de dues setmanes després del seu inici, ha quedat palès que la complexitat del procés ha donat peu a mentides i desinformacions que l'han fet encara més confús. 

Entre elles, s'ha hagut de desmentir que calgui pagar per la cita prèvia, com alguns estafadors han fet creure a part dels sol·licitants, o que les presons puguin fer d'oficines on es pugui presentar documentació.

Tampoc s'ha establert cap topall màxim de persones que s'hi puguin acollir ni que un expedient policial suposa una denegació immediata de la sol·licitud.