Pagar per la cita prèvia o el paper de les presons, mentides al procés de regularització
El procés de regularització extraordinària, fa uns quants dies que està en marxa i ja ha donat peu a diverses mentides i desinformacions que afegeixen confusió a un procés ja de per si difícil.
Algunes de les més repetides són que es concedeix la regularització per comprar vots, que es donaran subsidis amb els papers o que persones amb antecedents penals podran regularitzar-se. Aquestes mentides ja les hem sotmès a verificació.
Però dia a dia n'apareixen de noves.
No cal pagar per la cita prèvia
Una pràctica habitual al voltant dels tràmits relacionats amb l'estrangeria és que hi hagi qui se les empesca per estafar les persones que han de fer tràmits amb l'administració, cobrant-los per tràmits que són gratuïts.
A les cues que es veuen aquests dies, molts dels sol·licitants expliquen que hi ha gent que els intenta treure diners (entre 50 i 70 euros) a canvi de concertar una cita prèvia amb l'administració per tramitar els papers o, suposadament, per fer tots els tràmits.
Però cal deixar clar que per obtenir una cita prèvia no s'ha de pagar.
La petició de cita prèvia es fa pel portal habilitat a aquest efecte, la pot fer qualsevol persona amb el seu número de passaport i és gratuïta.
Per cert, si una persona vol fer els tràmits per altres (fills, pares, mares), caldrà demanar una cita prèvia múltiple, que permetrà que s'atengui tota la unitat familiar, segons explica el Ministeri de Migracions.
Aquesta opció, segons el ministeri, està a disposició al portal enllaçat més amunt.
Cal tenir en compte que en aquests tràmits moltes persones paguen pels serveis d'advocats o gestors, que els ajuden a omplir la paperassa.
Aquests professionals, però, no cobren per demanar cap cita prèvia, sinó per ajudar a preparar els papers, presentar-los o tramitar altres procediments amb l'administració.
El Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) ha subratllat en diverses ocasions la recomanació de fer-se acompanyar per un professional en aquest procés, com explica la degana de l'ICAB i vicepresidenta del Consejo General de la Abogacía Española, Cristina Vallejo:
L'advocacia d'Estrangeria és qui compta amb la formació necessària per assegurar que aquest procés de regularització es dugui a terme amb la màxima seguretat jurídica, garantint els drets de les persones estrangeres, amb criteri jurídic i rigor professional.
Els advocats d'estrangeria també alerten de suplantacions i persones sense formació que intenten treure diners als sol·licitants.
El paper de les presons en el procediment
Un dels assumptes que més controvèrsia aixeca és el paper de les presons i dels presos estrangers en situació irregular i en presó preventiva que es vulguin acollir al procés de regularització.
En aquest sentit, ha corregut el rumor que les presons facilitaran els tràmits o fins i tot que es convertiran en oficines per recollir documentació per a la regularització.
Això és fals.
En el cas de Catalunya, que té les competències de presons transferides, la Secretaria de Mesures Penals i Reinserció, ha explicat a 3CatInfo que en cap cas es convertiran en una finestreta per fer els tràmits necessaris per a aquest procés.
En tot cas, el que es farà des de l'administració és informar i col·laborar, si els presos mostren interès en el procés, però els tràmits els hauran de fer pel seu compte o amb l'ajuda dels seus advocats.
Una persona en presó preventiva es pot acollir a la regularització?
Segons les bases establertes pel govern espanyol, no es poden acollir a la regularització les persones que tinguin antecedents penals. És a dir, les que hagin estat condemnades els darrers cinc anys aquí o als països on han viscut abans.
Però els presos que es troben en presó preventiva poden no estar condemnats, sinó tenir només un expedient policial, pel qual han ingressat en presó preventiva.
En el cas de tenir antecedents policials però no penals, les persones poden optar a acollir-se a la regularització i el seu cas s'estudiarà de manera individual per decidir si se'ls concedeixen els papers.
En aquest cas, el que revisa l'administració és si aquella persona suposa una "amenaça per a l'ordre públic, la seguretat interior, la salut pública o les relacions internacionals de cap dels Estats membres de la Unió Europea", com recull el text del decret.
Així ho ha detallat el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska:
Totes les persones sense antecedents penals seran sotmeses a una valoració sobre si cadascuna suposa un risc per a la seguretat nacional, la seguretat pública o l'ordre públic que realitzarà la Policia Nacional.
Grande-Marlaska ha afegit que l'informe que faci el cos policial pertinent serà "substancial a l'hora de determinació del dret o no a la residència".
Per tant, la resolució dels casos de persones en presó preventiva es dirimirà cas per cas.
Un contracte laboral val més que un informe de vulnerabilitat?
Un altre dubte que apareix sovint entre les persones que es volen regularitzar és si és millor presentar un contracte laboral que un informe de vulnerabilitat, per iniciar els tràmits.
Segons Umair Dar, gestor administratiu d'Open Gestoria de Badalona, és indiferent:
Tots dos tenen la mateixa validesa legal com a via d'entrada.
L'informe de vulnerabilitat és el document que ha de presentar qui no tingui un contracte laboral o pertanyi a una unitat familiar per iniciar el tràmit de regularització.
És un document on el sol·licitant explica en quina situació es troba: sense llar, en aïllament social, sense ingressos, riscos psicosocials o altres situacions de vulnerabilitat.
Aquest informe és el que han de signar els ajuntaments o entitats col·laboradores i és el que està generant la majoria de cues als carrers aquests dies.
L'informe de vulnerabilitat no comporta ajuts socials
Com hem explicat anteriorment, la regularització extraordinària no dona la possibilitat de rebre ajuts directament a les persones que s'hi acullin.
Per percebre la Renda Garantida de Ciutadania que atorga la Generalitat cal demostrar que s'ha residit legalment dos anys a l'estat i, per a l'ingrés mínim vital, un any.
A banda, per accedir a aquests ajuts, cal acreditar que no se superen uns determinats ingressos, entre d'altres coses. Per exemple, per rebre l'IMV no es pot cobrar més de 2.900 euros al mes en una llar amb cinc membres.
Pel que fa a altres ajuts socials, per rebre l'ajut per fills cal haver viscut un any legalment a l'estat i pels ajuts a la dependència, 5 anys.
Altres ajuts com les beques menjador van vinculades directament al volum d'ingressos.
Cap d'aquests ajuts contempla l'origen com una variable per concedir o no els ajuts.
A més, el decret deixa clar que l'informe de vulnerabilitat només serveix per al tràmit de la regularització:
El certificat que acrediti aquesta situació de vulnerabilitat tindrà efectes exclusivament a les finalitats previstes en aquesta disposició.
Per tant, no es pot fer servir per acreditar la vulnerabilitat en altres tràmits.
No hi ha cap topall màxim de regularitzacions
Una de les brames falses que s'han escampat entre les persones que volen regularitzar la seva situació és que el govern espanyol ha establert un màxim, un sostre de persones que podran obtenir els papers.
Això no és cert. Com a molt, el govern espanyol ha donat una xifra aproximada del nombre de persones que estimen que es podran acollir al procés, unes 500.000. Unes 150.000 a Catalunya.
Algunes entitats han augmentat aquestes xifres fins a les 800.000 i les 180.000.
Ara per ara és molt difícil tenir un recompte clar de quanta gent es pot acollir al procés, perquè, evidentment, no estan registrades enlloc. Però el que és clar és que no s'ha establert oficialment cap topall màxim a partir del qual les persones que demanin els papers es quedaran sense.
Dit això, el diari El País informava a principis d'abril, a partir de fonts del govern espanyol, que ja es comptava que un 30% de les peticions de regularització serien rebutjades.
