39 menors ofegats a Catalunya entre 2019 i 2023: més de la meitat, de famílies amb pocs recursos
Redacció
A Catalunya van morir ofegats 39 menors de 18 anys entre 2019 i 2023. Ara, per primera vegada, el Departament de Justícia –a través de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC)– ha analitzat les característiques d'aquests ofegaments.
Les conclusions principals de l'estudi són que més de la meitat dels menors ofegats (56%) eren de nacionalitat estrangera, sobretot marroquins. I la segona, que el 60% de les víctimes tenien menys de 5 anys.
Els autors de la recerca assenyalen que "les dades no s'han d'interpretar en termes d'origen o nacionalitat, sinó com un possible reflex de desigualtats socials, econòmiques, educatives i d'accés als recursos de prevenció".
És per això que l'Institut de Medicina Legal reclama més coordinació entre administracions per tal que totes les criatures puguin aprendre a nedar independentment de la situació econòmica de la seva família.
El director d'aquest organisme, Eneko Barbería, afegeix un altre element a tenir en compte. Explica que la majoria de menors de nacionalitat espanyola perden la vida en piscines, mentre que els de nacionalitat estrangera s'ofeguen sobretot en aigües obertes, com ara platges, rius o pantans:
I aquestes aigües naturals requereixen encara més coneixement d'aquest medi aquàtic, més habilitats per evitar situacions de risc.
L'estudi posa de manifest que els ofegaments infantils continuen sent un problema de salut pública rellevant, malgrat la seva baixa incidència relativa, i recorda que es tracta d'una causa de mortalitat que es pot prevenir.
No estan familiaritzats amb l'aigua
Entitats del tercer sector, com ara el Casal d'Infants del Raval, confirmen la vinculació entre desigualtat social i morts per ofegament de menors.
En declaracions a 3CatInfo, la directora d'aquest casal, María José Garcia, explica que fa molts anys que ho tenen detectat: "Les desigualtats socials també tenen un impacte en el que és la seguretat i l'accés a aprendre a nedar i a fer activitats esportives en entorns aquàtics segurs; no és igual per a tothom".
Garcia confirma que els monitors detecten de seguida que la majoria de criatures que els arriben no saben nedar. Explica que "les educadores, amb tota la intencionalitat, fan jocs de flotar, de jugar amb les onades".
Però s'enfonsen perquè no estan familiaritzats amb el medi aquàtic.
Afegeix que aquest tipus d'activitats "no entren dins de l'imaginari" de les famílies d'aquestes criatures i això, subratlla, converteix les sortides a l'aigua del casal en una activitat de risc.
Programa Ja Nedo!
A la ciutat de Barcelona, totes les escoles públiques que vulguin poden acollir-se al programa Ja Nedo! que ofereix l'Ajuntament. S'estructura en dues parts: classes de natació durant tot el curs lectiu a primer de primària, i una repesca durant el primer trimestre a 6è de primària per assegurar que tots els alumnes acaben el cicle educatiu sabent nedar.
El curs passat, 2024-2025, un total de 10.325 alumnes de 239 escoles públiques de Barcelona van participar en aquest programa municipal de promoció de la natació.
Cartells a Tarragona
Encara en l'àmbit de la prevenció i el bany, l'Ajuntament de Tarragona ha instal·lat 10 nous cartells recordant que està prohibit saltar de les roques al mar. La mesura forma part de la campanya de sensibilització impulsada després de la mort de tres menors a la platja de l'Arrabassada el mes de juny.
Als cartells s'hi pot llegir "Atenció, zona de roques. Prohibit saltar". Els missatges estan escrits en català, castellà, anglès i francès. A més, van acompanyats d'un pictograma per reforçar visualment el missatge.
S'han instal·lat en punts com la zona del Fortí de la Reina, a la platja del Miracle, a les roques de Ponent de la platja de l'Arrabassada o a la platja dels Capellans.
El regidor de Medi Ambient, Guillermo García, assegura que les platges de Tarragona són segures si es respecten les normes: "Si seguim les indicacions que ens marca en aquest cas la Creu Roja, podem gaudir d'un bany completament segur."
La mesura s'afegeix a la vigilància amb drons que fa la Guàrdia Urbana en punts de difícil accés. Saltar des de les roques a l'aigua està sancionat amb 100 euros.