40 anys de l'expedició gironina al Kanchenjunga, fita per a l'alpinisme català: "Va costar molt"
El 24 d'octubre del 1986, l'hilarienc Pep Permanyer va culminar l'ascensió al Kanchenjunga, de 8.586 metres. Tota una fita, ja que es va convertir en el primer alpinista gironí que assolia un cim de 8.000 metres i en el primer muntanyenc de l'Estat que pujava al tercer cim més alt del món, on fins llavors tan sols havien arribat una trentena de persones.
Completar aquella ascensió no va ser fàcil: no tan sols per les dificultats que presenta un cim d'aquesta envergadura, sinó també per totes les complicacions que va comportar organitzar l'expedició.
A més de Permanyer, el grup el formaven Joan Hugas, Ramon Estiu, Kim Bover, Jordi Bosch, Salvador Coll, Joan Cardona, Santi Carrillo, Francesc Cases i Jordi Terrades, que van dedicar dos anys a preparar-ho.
Múltiples dificultats
En aquell moment, les complicacions per organitzar un viatge d'aquestes característiques eren múltiples: un pressupost que va sortir en bona part dels mateixos expedicionaris, i que van poder completar amb les aportacions d'ajuntaments, Diputació de Girona i l'empresa Valvi; una informació escassa per preparar tant l'aproximació com l'atac al cim; una llarga tramitació dels permisos; i fins i tot dificultats per aconseguir el material, com ara les botes, que van anar a comprar expressament a Àustria.
Tot plegat va allargar molt l'expedició, que va durar 3 mesos i mig. Això va fer que es trobessin amb unes condicions dures, gairebé hivernals, perquè els retards van fer que els atacs al cim fossin ja avançada la tardor, una època poc habitual per intentar fer un cim que, a més, no és un senzill. Finalment, després d'un primer intent fallit, es va aconseguir fer el cim. L'ascensió va tenir un gran impacte, sobretot a les comarques gironines, on es va celebrar com una victòria col·lectiva i on els expedicionaris van ser rebuts com a herois.