Almenys 8.000 persones sense llar a Barcelona: "Soc una persona treballadora i estic al carrer"

"Jo estava pagant una habitació de lloguer però vaig perdre la feina i em vaig quedar al carrer." Qui parla és un home de mitjana edat que des del juny viu en un marge de la ronda Litoral de Barcelona. Al llarg d'aquesta artèria que travessa la ciutat hi ha unes 150 persones que pernocten en tendes de campanya o estructures similars. 

Són part de les més de 8.000 persones sense llar que hi ha a la ciutat de Barcelona, segons dades recollides per "El matí de Catalunya Ràdio". A banda de les prop de 2.000 persones que dormen al ras, n'hi ha unes 400 en assentaments i locals ocupats, unes 3.000 en equipaments públics o privats i 3.500 persones més que viuen en allotjaments temporals d'urgència. 

A la ronda Litoral, el perfil de persona sense sostre és heterogeni. A la part més propera a la Zona Franca, hi ha una majoria de joves estrangers --sobretot algerians-- que fa poc que han arribat a Catalunya. Un d'ells diu: 

Fa vuit mesos que soc aquí. Hi ha moltes dificultats, com conviure amb rates. Però som pacients amb les nostres metes i amb l'objectiu d'aconseguir papers i poder treballar. 

Un altre apunta: "Jo de vegades recullo ferralla, però no és fàcil. Camines molts quilòmetres i només aconsegueixes 10 o 15 euros."

A les tendes també hi ha dones, com per exemple una d'origen polonès que assegura haver estat víctima de violència. "La meva exparella i la seva família em van fer fora de casa i em van prendre tots els diners", relata. Explica que vol trobar feina i, com que no domina el castellà, en buscarà de netejadora o cuidadora.

Catalans amb ingressos

Entre les persones que dormen en tendes no hi ha només estrangers. A l'altra punta de la ronda Litoral, a la Vila Olímpica, "El matí de Catalunya Ràdio" ha parlat amb persones de nacionalitat espanyola que també s'han vist abocats a viure al carrer.

"La imatge estereotipada de persones sense sostre a qui trobem sempre al mateix lloc respon a una part petita de la població sense llar. Hi ha molta diversitat", explica al programa el director de Polítiques Públiques i Drets Socials de l'Institut Metròpoli, Albert Sales.

"Soc una persona treballadora, normal", insisteix un home que està rentant la roba en una font pública, per tenir-la neta per a l'endemà. Va perdre la feina i ara treballa en l'economia submergida. "Faig de pintor, poso rajoles… Ara treballo per a un home que em paga en negre", diu.

Un altre home de mitjana edat, que ja fa temps que viu al carrer, explica una situació similar. "Faig d'auxiliar de seguretat al camp del Barça, de l'Espanyol, en esdeveniments… Em paguen vuit euros a l'hora", afirma.

Un altre testimoni relata com va veure's sense més opcions que viure al carrer. "Teníem un restaurant amb la meva dona, ens el vam haver de vendre, ens vam separar i ens ho vam dividir. Amb el que em va quedar no em va donar per trobar cap lloc per viure", diu.

"No m'arriba per a una habitació"

"La setmana passada vaig estar mirant preus i n'hi ha que valen 500 euros", explica un dels testimonis sobre la possibilitat de trobar una sortida en forma de lloguer d'habitació. "Jo no me la puc permetre amb el que ingresso", apunta un altre.

Un tercer s'hi afegeix per fer aquesta reflexió: "Jo mai havia pensat que arribaria a viure al carrer. Sempre m'he sabut moure, però és una bola de neu que es va fent grossa. Sense ajuda, és impossible sortir-se'n."

La realitat de persones sense sostre que tenen ingressos del treball no és anecdòtica. Segons l'últim informe de l'Ajuntament de Barcelona i entitats socials, el 2024 aquesta realitat corresponia al 13% de les persones que dormien en equipaments públics o privats dedicats a persones sense llar.

Mapa del sensellarisme

L'Ajuntament insisteix que la fotografia de tendes a la ronda Litoral no és estable, ja que les persones que hi dormen tenen molta itinerància. De les 150 que hi viuen, serveis socials n'acompanya 37 i fonts municipals argumenten que cal que la persona vulgui ser atesa per fer aquest acompanyament.

Un apunt que qüestionen des de la Fundació Arrels. "S'ha de desmitificar. Nosaltres el 2025 hem visitat continuadament més de 600 persones i no es neguen a ser ajudades, el que passa és que hi ha recursos que no s'adapten a les seves necessitats reals", diu la treballadora de carrer Sara Girón. 

A més, afegeix que a Barcelona el circuit d'atenció social acumula llistes d'espera. "Les persones han d'esperar una mitjana de dos, tres o quatre mesos per rebre una primera atenció, o gairebé un any per entrar a un alberg", afegeix.

La directora de la cooperativa Metzineres i experta en sensellarisme Aura Roig expressa una opinió similar a "El matí de Catalunya Ràdio": "Les xarxes d'atenció estan adreçades al sensellarisme, la salut mental o el consum de substàncies. Però la majoria de gent no batalla només amb un d'aquests factors, sinó amb diversos alhora", explica.

Un 40% més de persones sense sostre

Les persones que pernocten al voltant de la ronda són part de les gairebé 2.000 que dormen al ras a la ciutat, un 40% més que fa dos anys. 

"Aquest increment ha estat molt espectacular i s'ha donat en paral·lel al creixement dels serveis d'atenció. Però la situació escala de manera molt ràpida a causa de l'increment dels preus de l'habitatge", diu Albert Sales. En el mateix sentit s'expressa Aura Roig: 

La gentrificació a Barcelona converteix l'habitatge en una cosa inaccessible. Persones que abans podien llogar una habitació, ara no s'ho poden permetre.

A banda de les 2.000 persones que dormen al carrer, n'hi ha 380 que dormen en assentaments i locals ocupats, 2.900 en allotjaments públics o privats per a persones sense sostre i 3.500 que viuen en allotjaments temporals d'urgència, sobretot després de ser afectades per desnonaments o processos de pèrdua d'habitatge. En total, més de 8.000 persones sense llar a Barcelona. 

La ciutat arriba a aquesta xifra en un moment en què la llei d'abordatge del sensellarisme continua en tràmit al Parlament, des del 2022. El fet que estigui aturada té molt a veure, segons Sales, amb la governança de com es duen a terme aquestes polítiques, perquè recauen sobre els serveis socials municipals. 

"En aquest país això ha recaigut sobre Barcelona i tot depèn de la voluntat política de cada municipi. Hi ha grans alcaldies que no volen tirar endavant la llei", conclou Sales.