Biblioteques escolars, un puntal de la lectoescriptura que encara no tenen tots els centres
Les biblioteques escolars són un espai bàsic per treballar la comprensió lectora i fomentar el plaer per llegir. Tot i que la llei marca que n'haurien de tenir tots els centres educatius, molts la van perdre durant la pandèmia per la necessitat de disposar de més espais i desdoblar grups.
Mentre que el 2016 el 78% de centres educatius tenien biblioteca, el 2020 van caure fins al 57%. Aquesta situació s'està revertint i ara el 73% de les escoles i instituts tenen una biblioteca escolar, però encara arrosseguen reptes pendents.
Els docents responsables de gestionar-les no tenen prou hores per fer-ho, la majoria no tenen formació específica i els centres públics no tenen marge per contractar bibliotecaris titulats especialitzats en literatura infantil i juvenil.
Més biblioteques, però menys temps obertes
Tot i que creix el nombre de centres que tenen biblioteca escolar, Catalunya continua a la cua d'Espanya, segons recull l'enquesta de biblioteques escolars que publica cada quatre anys el Departament d'Educació en col·laboració amb el ministeri. Per sota, només se situen Navarra i les Illes Balears.
La gran majoria de biblioteques obren menys de cinc hores setmanals en horari lectiu, entre altres motius, perquè els docents que n'estan al càrrec disposen de només tres hores a la setmana de mitjana per gestionar-la. Aquesta xifra, a més, s'ha anat reduint els últims cursos.
D'altra banda, poc més de la meitat dels docents que estan al capdavant de la biblioteca escolar tenen formació específica, i només un terç va manifestar haver-ne rebut l'últim any.
Algunes de les raons que donen els centres per no tenir biblioteca escolar són no poder mantenir-la oberta amb regularitat o bé que funcionen amb una biblioteca itinerant o d'aula, és a dir, amb llibres a cada classe.
Desigualtats entre centres públics i concertats
A les escoles i instituts públics, les biblioteques estan obertes una mitjana de 5,4 hores setmanals, mentre que als concertats i privats ho estan una mica més, una mitjana de 8,5 hores a la setmana.
A més, els centres concertats i privats tenen gairebé el doble de bibliotecaris titulats que els públics per reforçar el servei. Hi té molt a veure el fet que la principal via per contractar personal extern és a través de les associacions de famílies, amb un pressupost sovint molt ajustat, mentre que els centres concertats i privats ho poden fer des del centre.
En canvi, els mestres i professors de l'escola pública tenen més formació específica: un 61,6% dels centres tenen docents especialitzats, mentre que als concertats i privats, la xifra baixa a la meitat, un 34,3%.
Què és la mediació literària?
Un cop al mes, tots els alumnes de l'Escola Mestre Enric Gibert i Camins de Barcelona, des d'infantil 3 fins a sisè de primària, reben la visita de Mar González, mediadora de lectura i directora de l'associació Maneno.
Ve carregada de llibres, i els llegeix en veu alta. És la primera activitat de les sessions de mediació literària, que busquen "acompanyar infants i adolescents en el seu creixement a través de la lectura" i fomentar el plaer per llegir. Es tracta, en essència, d'acostar llibres i alumnes.
La temàtica és comuna per a tots els cursos, i per això, explica González, "intentem que els llibres que triem ens permetin molts nivells de lectura diferents".
Busquem llibres atractius, de qualitat, diversos, que ofereixin punts de vista diferents, i treballem molt amb llibres il·lustrats.
La lectura en veu alta és el primer pas per encetar un diàleg al voltant del llibre i sobre si allò que explica els ressona personalment.
A través dels llibres sorgeixen temes inesperats, que no s'han tractat a classe, i això permet conèixer-nos molt més, i connectar amb el món de la ficció i del coneixement.
Objectiu: els no lectors
La lectura en veu alta permet als alumnes "accedir a un món d'històries a les quals no haurien pogut arribar de manera autònoma". Això ajuda els nens i nenes a establir un vincle positiu amb els llibres, especialment als no lectors, que són un dels objectius potencials d'aquestes sessions.
El que no gaudeix gens llegint aprèn a trobar les estones per fer-ho, i això té molta relació amb el tipus de llibres que els portem.
Una altra de les maneres d'engrescar els que no tenen l'hàbit de llegir són les activitats relacionades amb els llibres, però que no impliquen llegir, com ara jocs de taula o de moviment, i activitats plàstiques.
"L'aula més important de l'escola"
"La biblioteca és l'aula més important de l'escola", diu Álvaro Molero, director d'aquest centre, l'Escola Mestre Enric Gibert i Camins. Està oberta 30 hores al mes en horari lectiu, i 40 hores més a les tardes perquè en puguin fer ús les famílies.
És l'eix vertebrador del pla lector de l'escola, que inclou mitja hora de lectura diària, un reforç per a l'alumnat amb més dificultats en el ritme de lectura, una "maleta viatgera" amb llibres i jocs per fomentar l'hàbit lector, i la col·laboració amb la biblioteca del barri, Can Fabra.
Un grup de quatre mestres, una de cada cicle, formen part de la comissió de biblioteca. Entre les seves tasques hi ha classificar els llibres per nivells, triar-ne de nous per comprar, i coordinar el servei de préstec i les activitats. El problema, com a molts centres, és que els falta temps i bona part de la gestió l'acaben fent fora d'hores.
Precarietat dels bibliotecaris
Júlia Baena és bibliotecària especialista en biblioteques escolars i literatura juvenil. Ha treballat una vintena d'anys en centres públics, però ho va deixar per la precarietat del sector.
Ara és professora als graus d'Educació i de Gestió d'Informació i Documentació Digital, i al màster en Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura de la Universitat de Barcelona. Els seus alumnes són futurs mestres i bibliotecaris, i professionals en actiu, que es volen especialitzar en biblioteques escolars.
Tota la recerca, autonòmica, estatal i internacional, deixa ben clar que la incidència de les biblioteques escolars és cabdal. Hi ha una millora del rendiment educatiu quan hi ha una biblioteca escolar de qualitat.
A més, Baena aposta per "aprofitar els recursos existents" i enfortir la col·laboració entre els centres educatius i la xarxa de biblioteques públiques, com ja es fa, per exemple, a Girona.
Renovar totes les biblioteques escolars el 2030
A final de curs, una cinquantena de centres, 35 públics i 15 concertats, podran fer balanç del pla pilot de millora de les biblioteques escolars que va impulsar el Departament d'Educació.
Durant tres anys han rebut suport d'un equip de bibliotecaris per actualitzar la biblioteca escolar i assolir un model únic, que es vol estendre a totes les escoles i instituts de cara al 2030. Cada centre també ha rebut 2.000 euros per renovar fons i ha tingut accés a una plataforma de lectura digital i a material de formació.
Una millora en les biblioteques escolars ha de passar necessàriament per ampliar la dotació horària de les persones que n'estan al càrrec, ja siguin bibliotecaris o docents especialitzats.
La conselleria també va engegar, fa dos cursos, el pla de millora de competència lectora, amb 500 centres implicats, a més d'un pla pilot de detecció precoç de dificultats en lectoescriptura, que s'amplia el curs vinent.
També es va anunciar un nou postgrau per millorar l'aprenentatge de la comprensió lectora, però finalment s'han substituït per formacions en línia i classes presencials perquè no es va arribar a temps per fer convenis de col·laboració amb les universitats. Aquest tercer trimestre han arrencat una trentena de formacions amb una durada de 700 hores en total.
Remuntar en comprensió lectora, una necessitat
Un de cada quatre alumnes acaba la primària amb dificultats en comprensió lectora, segons els últims resultats de les proves de final d'etapa, conegudes anteriorment com a competències bàsiques.
És una realitat que no és nova. Fa anys que les proves que avaluen aquesta competència, tant les impulsades per la Generalitat, com l'informe PIRLS, alerten d'una caiguda en els resultats i del baix nivell en comprensió lectora dels alumnes catalans en comparació amb la resta d'Europa.
De fet, si ens fixem en els resultats de l'informe PISA, en els últims 20 anys Catalunya només ha estat en dues ocasions lleugerament per sobre de la mitjana de l'OCDE, i de l'última vegada ja fa més de deu anys.
L'OCDE també assegura que els alumnes que llegeixen diàriament per plaer tenen una puntuació superior a un any i mig d'escolarització respecte als que no ho fan.