Bombers neerlandesos s'entrenen a Catalunya per lluitar contra incendis extrems
Una expedició de bombers neerlandesos treballa aquests dies a casa nostra per ajudar en l'extinció dels incendis.
Són una vintena d'efectius que formen part del programa Mecanisme Europeu de Protecció Civil, perquè els estats es donin suport mutu en situacions d'emergència.
Als bombers els serveix per entrenar-se per als possibles incendis extrems que arribin en un futur pròxim.
I és que el que estem vivint ara a Catalunya, en definitiva, és el que ells hauran d'afrontar al seu país, amb la perspectiva de la crisi climàtica.
Ara treballen a Cervelló, però també han estat a Pontils, a la Conca de Barberà, i a Sentmenat, al Vallès Occidental.
Un cop estabilitzat l'incendi de Cervelló, que ha amenaçat de valent la urbanització de les Rovires, cal remullar la zona i controlar els punts calents, els "hotspots", tal com els indica el comandament dels bombers catalans.
Aprendre i ajudar
L'Aschwin Verheijden, coordinador del grup de bombers neerlandès, està sota les ordres del sotsinspector dels bombers catalans, Martí Rossell.
El sotsinspector ens explica l'objectiu d'aquesta col·laboració: "Què hi fa un grup de bombers neerlandesos aquí? Doncs justament ells estan veient que amb el canvi climàtic cada cop són més els dies de risc que tenen".
Ells ja fa anys que s'intenten adaptar a aquesta nova situació.
Si els neerlandesos s'entrenen per fer front a noves modalitats d'incendis, els catalans guanyen suports per treballar en els focs i aprendre a fer-ho amb bombers d'altres estats, formats per a altres circumstàncies.
El cert és que l'orografia de Catalunya i la dels Països Baixos no es poden comparar.
I els incendis, tampoc, tal com apunta el coordinador de l'equip neerlandès: "El terreny és diferent, les altures són diferents, però les tècniques ens poden servir també als Països Baixos".
Per això som aquí durant dues setmanes per treballar amb eines a les quals no estem acostumats.
El clima canvia. Els focs, també
El paisatge dels Països Baixos no té res a veure amb el d'aquí, i els focs tenen altres condicionants: "No tenim muntanyes, tenim arbres diferents i més molsa. Els incendis van molt ràpid, sobretot quan fa vent i és sec", explica Aschwin Verheijden.
"El nostre país té molta densitat de població. Vivim enmig de la natura, en pobles, en càmpings i per això quan tenim incendis hem de procurar mantenir-los reduïts". Allà, els incendis solen ser menys extensos i els poden controlar amb camions i helicòpters.
Per als neerlandesos, la situació climàtica a Catalunya és una finestra des d'on espien el seu futur pròxim.
I de fet, assenyala Verheijden, ja estan veient les orelles al llop: "Als Països Baixos normalment teníem temperatures de 20 a 25 graus i ara arribem sovint als 30. La temperatura està pujant, el comportament dels incendis està canviant i tot això està venint cap al nord d'Europa."
L'experiència dels bombers d'aquí ens pot ajudar molt a fer passos endavant amb aquests incendis nous.
El futur
Enguany ja han tingut mostres del que els espera els pròxims anys. A l'abril van tenir un dels pitjors episodis d'incendis que recorden, amb uns focs molt intensos i canviants, que tenien un comportament totalment diferent a l'habitual.
Per poc versemblant que sembli, als Països Baixos terra d'aigua ara també els trasbalsen la sequera i els aiguats: "En certa manera notem l'efecte de la sequera, i quan comença a ploure tenim pluges molt fortes, amb inundacions i no hi estem acostumats."
El sotsinspector dels bombers catalans, Martí Rossell, té molt clar que cap país pot ser autònom amb els incendis que vindran. Caldrà molta col·laboració internacional per fer-hi front: "No hi ha cap país a la Unió Europea que amb els seus propis recursos pugui fer front a les emergències que vindran els propers anys."
"I això és una cosa que és categòrica, que ens trobarem en situacions que superaran la nostra capacitat d'actuació. És una cosa que tenim clara i que hem d'anar assumint com a país."