Català en la salut: no atendre pacients en la seva llengua pot reduir la precisió del diagnòstic
A la consulta mèdica només hi ha dues persones: el metge i el pacient. I per fer un diagnòstic i tractament correctes, cal que la comunicació sigui fluida i, especialment per al pacient, còmoda. En el cas del entorns bilingües, com Catalunya, fer servir una llengua que no és la preferida del pacient pot tenir conseqüències mèdiques.
Es pot reduir la precisió del diagnòstic, pot minvar la qualitat assistencial i en ocasions es perd la confiança entre el professional sanitari i l'usuari.
A més, el pacient es pot sentir menystingut quan no és atès en la seva llengua mare en la consulta i fins i tot pot afectar el seu benestar emocional.
Aquestes són les conclusions a les quals han arribat estudis fets en altres països amb regions bilingües i llengües minoritàries o minoritzades com el Canadà, el Regne Unit i Finlàndia.
La investigadora Joana Pena Tarradelles ha recollit la bibliografia existent sobre l'atenció sanitària amb discordança lingüística, és a dir, quan el personal mèdic no fa servir la llengua de preferència del pacient autòcton en realitats amb més d'una llengua.
La discordança lingüística pot tenir efectes més greus en persones vulnerables, com ara infants o gent gran. Però a la pràctica, pot afectar qualsevol persona, fins i tot les que, en condicions normals, tenen ple domini d'ambdues llengües.
Recordo el cas d'un article del Canadà en que el pacient deia que era perfectament bilingüe, però quan tenia dolor, no
Pena Tarradelles ha analitzat prop de 100 estudis i n'ha exposat les conclusions en un article en català que ha publicat a la revista Llengua i Dret, en un número dedicat a la llengua i la salut.
Per primer cop, a Catalunya
Tots els estudis fets fins ara són d'altres països bilingües, però l'evidència fa pensar que els pacients catalanoparlants també estan exposats als efectes de la discordança lingüística. No obstant això, els resultats d'altres llocs no es poden extrapolar directament.
No és 100% aplicable als catalans, cal veure què està passant aquí
Davant d'això, la investigadora en sociolingüística i justícia lingüística a la UPF ha començat a elaborar el primer estudi a Catalunya sobre la discordança lingüística, quan els professionals mèdics atenen pacients catalanoparlants en castellà.
"Es tendeix a assumir que, si aquella persona entén el castellà, no hi ha cap problema si li parlo en castellà, i pot ser que el personal sanitari no sigui conscient de tot el que implica", apunta Joana Pena Tarradelles.
Resultats, en un any
La recerca a Catalunya és la tesi doctoral de Joana Pena Tarradelles. Ja ha acabat la fase de recollida de dades qualitatives que s'han fet principalment amb entrevistes de prop d'una hora de durada tant a pacients com a personal sanitari.
Ara, la investigadora està analitzant les dades recollides i espera poder tenir resultats en un any o any i mig per establir com afecta la discordança lingüística els pacients catalanoparlants.