Barcelona i la cultura del perfum, un sector que exporta més que el vi, el calçat o l'oli d'oliva
La indústria del perfum és un dels sectors amb més pes a l'economia, però alhora dels més invisibles o dels que menys en sentim a parlar. Probablement que perquè no hi parem atenció amb el sentit adequat, que en aquest cas seria el de l'olfacte.
L'estat espanyol és el segon exportador mundial de perfums només per darrere de França, amb una facturació de 7.700 milions d'euros, una xifra superior a la d'altres productes com el vi, el calçat o l'oli d'oliva.
Per apropar el món de les fragàncies al públic general Barcelona acull fins al 24 de maig la Barcelona Olfaction Week (BOW), un esdeveniment bianual que se celebra des del 2020 i que omple la capital catalana d'activitats, tallers i instal·lacions artístiques relacionades amb l'olfacte.
L'organitza el Beauty Clúster, una associació de 250 empreses vinculades a la indústria de la perfumeria i la cosmètica.
La volta al món a través de l'olfacte
Patrícia Gisbert, responsable d'innovació en perfumeria del Beauty Clúster, assegura que les fragàncies formen part de la identitat cultural, "des de les més delicades –les florals– pròpies de França, fins a les més intenses i especiades que ens arriben de l'Orient Mitjà".
Les fragàncies encapsulen identitat, records i emocions.
En aquest sentit, la setmana de l'olfacte de Barcelona convida a fer un recorregut per les fragàncies del món amb propostes en una vintena d'espais emblemàtics de la ciutat, com visites guiades i experiències olfactives al Poble Espanyol, al roserar dels Jardins Cervantes, el Palau Güell o el Palau de la Música.
Art, ciència i cultura
El disseny de perfums es considera també una ciència i un art.
Gisbert explica que la química és "la base" de la creació de noves fragàncies, ja que "tenen una estructura lligada a l'evaporació de les molècules: les més grans i pesades d'evaporació lenta sostenen l'estructura, i les més volàtils –com les cítriques– són les primeres que ens arriben".
L'olfacte és el primer sentit que s'activa en néixer i l'últim que es desactiva en morir.
La setmana de l'olfacte reivindica també el paper dels artistes perfumistes. "Darrere dels grans perfums icònics, sigui J'adore o Louis Vuitton, hi ha artistes desconeguts a qui també donarem veu a través d'un concurs", explica la coordinadora de la Barcelona Olfaction Week.
Patricia Gisbert destaca el paper cultural de l'olfacte citant el reconegut perfumista i col·leccionista barceloní Ernesto Ventós: "Les paraules s'obliden, les olors no."
Les olors que venen
El sector viu un moment de canvi generacional i de tendències, explica Gisbert. La tendència "gormand" dels darrers anys, amb l'èxit dels perfums dolços, amb vainilla o afruitats, va quedant enrere per donar pas a noves propostes influenciades sobretot per la gastronomia i l'Orient Mitjà.
Hi ha ingredients "molt icònics" com l'Oud, una resina aromàtica amb bases de fusta coneguda en perfumeria també com "or líquid", que comencen a imposar-se amb força.
Gisbert també assenyala una tendència a buscar "fragàncies unisex" i un "canvi generacional" que deixa enrere el concepte d'"un perfum per a tota la vida".
Ara, diu, "cada vegada és més habitual tenir un armari de perfums que combinem en funció del nostre estat d'ànim o de l'estació de l'any".
