S'enfilen els guanys de la banca espanyola, camí de tancar l'any amb beneficis rècord
Aquesta setmana, en la presentació de resultats del tercer trimestre que han fet entre Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell i Bankinter, ja s'ha constatat que els guanys no han perdut el ritme de creixement. Aquestes entitats han sumat més de 28.700 milions d'euros de benefici, són pràcticament 4.000 milions més que ara fa un any, i en percentatge els guanys els creixen entre gener i setembre un 14%. Les pujades dels tipus d'interès els han ajudat a tots a impulsar els seus marges.
Qui més aporta a aquesta suma és el Banc Santander, que amb el seu negoci global –aquest any ha estat especialment rendible a Mèxic– aporta a la suma 12.405 milions d'euros, un 43% del total. Però el que ajuda a elevar el guany un 20 % són també les plusvàlues generades per la venda del banc que tenien a Polònia. Però l'entitat també va decidir fer-se més fort en altres mercats comprant el TSB, la filial britànica del Banc Sabadell i el Webster Bank als Estats Units. Aquestes dues compres els han aportat més clients i, per tant, més negoci que ha contribuït al benefici
L'altre gran banc també amb molt de negoci arreu del món, el BBVA, ha tancat el tercer trimestre a un ritme de 1.000 milions de benefici al mes, en total 9.000 milions fins al setembre, un 13,6% més que en el mateix període de l'any anterior.
CaixaBank, Sabadell i Bankinter: tot el negoci a Espanya
CaixaBank, que ha fregat els 5.000 milions de benefici, ha aprofitat la pujada dels tipus d'interès, però també el creixement de l'activitat econòmica que s'ha traduït en més clients i més negoci.
El seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar, assegura que han notat que els ha pujat la petició de crèdits per part d'empreses i famílies, que hi ha hagut més demanda d'assegurances, de fons d'inversió i de pensions, i de productes d'inversió en general, i això els ha permès millorar els marges i ingressar més per comissions que han pujat fins als 3.000 milions.
Pràcticament tots els beneficis són pel negoci a Espanya, tot i que el BPI de Portugal hi va contribuir aportant 339 milions, i que l'increment és de l'11%.
I també amb un negoci focalitzat a Espanya hi ha el Banc Sabadell, l'únic que ha moderat els seus resultats. De fet, li han baixat un 1%. Sense l'impuls i l'ajuda en els beneficis de la seva filial britànica, el TSB, que es va vendre al Santander per resistir l'embat de l'OPA del BBVA, el Sabadell ha mantingut les xifres obtingudes l'any passat: al voltant dels 1.300 milions de benefici en nou mesos.
Bankinter, que manté els guanys, no arriba als 900 milions, tot i que l'increment és de l'11%.
Es demanen menys hipoteques
La concessió d'hipoteques ha estat durant anys el gran negoci de la banca, tot i que en els moments de crisi la morositat els va passar factura.
Ara la pujada dels tipus d'interès ha encarit les noves hipoteques i les quotes dels que encara la tenen a tipus variable. Això, combinat amb l'encariment dels habitatges, ha fet que els particulars sobretot hagin aixecat el peu de l'accelerador i s'ho pensin dues vegades a l'hora de comprar i acabar formalitzant un préstec.
De tota manera, com reconeix Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, el ritme de petició d'hipoteques s'ha desaccelerat, però com que els pisos són més cars, el gruix total del crèdit ha augmentat.
Qui diu que ho ha notat més és el BBVA. Ha decidit no competir en condicions i ser selectius a l'hora de donar crèdit hipotecari, adaptant el preu al client en funció del seu perfil de risc i la vinculació que tingui amb l'entitat.
De fet, en la presentació de resultats reconeixien que l'any passat fins a l'agost les hipoteques concedides creixien al ritme del 22% i que aquest any tot just superen el 2%. S'estimen més centrar-se en el crèdit al consum i les empreses, que asseguren que els és molt més rendible.
La IA, present en l'estratègia
Tota la gran banca espanyola està centrada ara a millorar internament i aposta per fer-ho introduint la intel·ligència artificial. El BBVA està desplegant un programa ambiciós i el seu objectiu és arribar a tenir agents d'IA propis que ajudin els seus treballadors en la seva feina diària.
Serà una oportunitat per transformar-se, però encara és molt aviat per calcular els beneficis que pot aportar a llarg termini, segons afirma el conseller delegat del BBVA, Onur Genç. Per ell, la intel·ligència artificial ajudarà a millorar la feina dels seus treballadors, seran més efectius i, en definitiva, tot el banc serà molt més productiu. Serà una revolució, però encara cal esperar per veure-ho.
En canvi, el Santander ja ha posat una xifra als diners que els ha aportat en eficiència la IA. És petita: 194 milions, davant els 20.000 milions que calculen que han invertit a anar implantant aquesta tecnologia. De fet, han firmat un acord amb Nvidia i tots els seus treballadors ja disposen d'eines d'IA per treballar.
El Sabadell l'aposta l'ha fet amb T-System. La intenció és desenvolupar una plataforma que li serveixi per automatitzar processos, ajudar els seus gestors i poder atendre els seus clients.
CaixaBank també ha integrat en certs aspectes la IA, que els ha servit per fer tasques internes i ajudar els seus treballadors. El que sí que té clar Gonzalo Gortázar és que en cap cas els agents d'IA han de poder gestionar els diners dels clients. Assegura que no té cap intenció, ni ara ni en un futur pròxim o no tan pròxim, de confiar als agents d'intel·ligència artificial la gestió de les finances personals. Creu que seria una greu imprudència.
