Ceguesa selectiva: per què ens passen desapercebudes coses que tenim davant dels ulls?
Us proposo un experiment senzill:
Mireu aquest vídeo i compteu quantes vegades es passen la pilota les persones que porten samarretes blanques:
Quantes passades heu comptat? 14? 15? 16? Són 15, però com que estan tan a prop els uns dels altres i no paren de moure's, no seria estrany que la vostra xifra fos diferent.
Però... heu vist alguna cosa estranya? Com, per exemple, una persona vestida de goril·la passant entre les altres?
Aquest és un experiment clàssic per demostrar que no veiem tot el que tenim al davant dels ulls, sinó només allò en què concentrem l'atenció, i la resta ens pot passar molt desapercebut.
Pel que ja haguéssiu vist el vídeo i sabíeu que hi havia el goril·la, els investigadors que van fer el primer vídeo en van fer després un altre amb un parell de sorpreses més, a veure si sou capaços de veure-les:
Sí, són el canvi de color de les cortines i que una de les noies amb samarreta blanca marxa just quan està passant la persona que va disfressada de goril·la.
La dificultat per detectar aquestes coses que ens passen desapercebudes comparteix causes amb altres dificultats, com pot ser la de trobar un objecte que sabem que tenim a la vista però no sabem veure.
Per exemple, heu de sortir, us heu deixat les claus en algun lloc i repasseu tota la casa buscant-les sense èxit, i finalment la vostra parella les troba sense problemes en un dels llocs que heu repassat.
Conseqüència de la ceguesa selectiva
Per què passa això? El motiu és que tenim l'atenció conscient centrada en una tasca concreta –per exemple, comptar les passades de pilota–, i això fa que ens passin per alt moltes altres coses que tenim al davant.
És un fenomen molt comú que ens passa a tots, però que la neuropsicologia no ha identificat fins fa relativament poc temps, uns 30 anys, i l'ha anomenat "ceguesa per falta d'atenció".
Aquesta és la traducció literal de "inattentional blindness", el nom que li van posar els psicòlegs nord-americans Arien Mack i Irvin Rock als anys 90, però també es podria anomenar "ceguesa selectiva", per exemple.
El vídeo del goril·la, el punt d'inflexió
El primer vídeo del goril·la no va ser només un divertimento per mostrar aquestes dificultats, sinó que va formar part d'un experiment científic que va descobrir que la meitat de les persones no veuen la persona disfressada.
Anant més enllà, part de les que no la van detectar mentre estaven comptant passades de pilota van creure que els estaven enganyant, i que els estaven mostrant dos vídeos diferents, un amb goril·la i un altre sense.
La neuropsicòloga Marta Balagué Marmaña explica que aquest i altres experiments similars van suposar un punt d'inflexió que ha modificat com s'estudia la percepció i l'atenció: "Abans pensàvem que veiem la realitat tal qual, com una fotografia, i aquest estudi va mostrar que no".
El cervell no percep la realitat tal com és.
El funcionament de l'ull humà
Les causes que la percepció sigui així són sobretot dues: d'una banda, les característiques de com funciona l'ull i la visió humana en general, i de l'altra com processem mentalment les imatges.
La primera ja és coneguda de fa molt temps: la nostra visió no és homogènia, sinó que només tenim una petita part del centre de la retina, anomenada fòvea, que ens permet una visió molt nítida i detallada.
Això passa perquè a la fòvea hi ha moltíssimes cèl·lules receptores de llum, amb una densitat molt més alta que a la resta de la retina, que té una visió molt menys precisa.
No ens n'adonem perquè estem contínuament movent els ulls per dirigir les fòvees allà on ens interessa veure amb nitidesa, amb uns moviments rapidíssims anomenats sacàdics o sacades.
La fòvea i la visió perifèrica
Això implica que l'atenció conscient està fixada en una àrea molt reduïda, equivalent a la visió que tenim de la punta del dit índex amb el braç estès, mentre que les imatges que proporciona la resta de la retina, anomenada visió perifèrica, estan molt poc definides i enfocades.
En el cas de l'experiment del principi, si el goril·la entrés molt ràpidament en escena gairebé tothom se n'adonaria, gràcies precisament a la visió perifèrica, una de les funcions principals de la qual és detectar objectes i éssers en moviment.
Per això la persona disfressada es mou a poc a poc, per passar desapercebuda a l'atenció conscient, que està concentrada a comptar quantes vegades es passen la pilota les persones amb samarreta blanca.
El que veiem pren forma al cervell, no a l'ull
Però les dificultats no s'acaben aquí, perquè la percepció visual no és directa, sinó que està processada pel cervell, que la dirigeix, la modifica i la completa d'acord amb la nostra anatomia, la nostra experiència i també els interessos que tinguem.
Per exemple, "tapa" el punt cec que tenim a la retina al lloc on arrenca el nervi òptic, on no hi ha cèl·lules fotoreceptores, i ho fa "omplint" el buit amb la informació visual que té de les zones del voltant del punt cec.
Però més enllà dels condicionants anatòmics, qui controla l'activitat dels ulls és l'atenció conscient, concretament l'anomenada atenció selectiva, que defineix allà on mirem i on dirigim la nostra atenció.
Dos processos: bottom up i top down
L'atenció selectiva depèn de dos processos contraris i complementaris: d'una banda la informació visual que ens arriba a través dels ulls i de l'altra allò que esperem veure d'acord amb la nostra experiència i interessos.
Marta Balagué explica que en neuropsicologia el primer s'anomena "de baix cap a dalt" ("bottom up" en anglès) i que el posen en marxa les coses que es mouen o ens criden l'atenció dins del nostre camp visual.
El segon s'anomena "de dalt cap a baix" ("top down" en anglès) i l'activen els continguts de la nostra ment relacionats amb tot allò que busquem, volem veure o recordem:
Tenim motivacions, tenim interessos, tenim necessitats, tenim expectatives, tenim coneixements previs i tot això ajuda a dirigir l'atenció.
Les imatges mentals desplacen les reals
Aquest segon procés és el que s'ha estudiat durant les últimes dècades, i s'ha vist que sovint el que veiem està més determinat per les imatges que ja tenim al cervell que no pas per la realitat que tenim al davant.
Així, si tenim gana, buscarem coses per menjar i ens fixarem en les que ens anem trobant, perquè ens interessa, però si en canvi tenim la panxa plena, no ens hi fixarem, i estarem oberts a altres coses.
En tot cas, Marta Balagué remarca que els dos processos actuen alhora, competeixen pel control de l'atenció selectiva, i que sovint guanya el procés "top down", que desplaça allò que estem veient.
La teva atenció selectiva confirma la realitat que ja tens.
En aquests casos el resultat de la competició és la confirmació d'allò que ja tenim a la ment, mentre que la realitat que tenim al davant queda relegada: "No veus el que hi ha, sinó el que estàs preveient, i això és un bucle que no és impossible de trencar, però del qual és molt difícil ser-ne conscient".
L'atenció precedeix la percepció
Això implica que la mateixa percepció visual no és autònoma, sinó que està dirigida per l'atenció selectiva que gestiona el cervell, atenció que és prèvia a la percepció i que, per tant, en depèn.
Balagué explica que aquest és el funcionament normal de la nostra ment, fruit de l'evolució biològica que ens ha fet com som, i que ha de ser així, perquè sinó la nostra vida es convertiria en impossible.
El motiu és que si no hi hagués aquest procés de selecció, estaríem constantment intentant prendre decisions en base a quantitats enormes d'informació, i això ens bloquejaria i ens portaria a un atzucac.
Perquè no trobem les claus?
Però llavors perquè, en el cas de les claus que busquem, no les veiem malgrat que és precisament el que ens interessa? Segons Marta Balagué, això ens passa perquè les claus no són l'únic que ens ocupa la ment.
És a dir, que ens passa en situacions en les quals possiblement estem cansats, cosa que afecta l'atenció selectiva, i en les quals tenim altres preocupacions, com per exemple, que estem arribant tard a una cita.
Per tant, estem menys centrats a trobar les claus que a resoldre altres problemes que ens preocupen i que monopolitzen l'activitat cerebral, i això fa que no veiem les claus quan les tenim al davant:
No veiem la realitat tal com és, sinó que veiem la realitat que té el teu cervell, que ja té creada.
A les seves classes a la universitat, Balagué mostra als estudiants un altre vídeo que també evidencia com és de fàcil no veure les coses de les quals no estàs pendent:
Homes i dones percebem diferent les coses?
En la investigació d'aquest fenomen, algunes recerques han identificat diferències en la percepció de la realitat entre homes i dones, però, segons Balagué, són recerques fetes amb molt poques persones.
Aquesta neuropsicòloga afirma que quan s'han fet recerques amb més participants, les diferències han desaparegut, però, malgrat això, ha quedat la idea que n'hi ha, de diferències.
En definitiva, la ceguesa selectiva és una conseqüència de la nostra atenció selectiva: és a dir, que és tot allò que queda fora del camp en el qual enfoquem la nostra atenció, visualment i mentalment, i que no arribem a fer conscient.