Dormim 39 hores menys a l'any per la calor: la crisi climàtica ens pren hores de son
Cada persona del món ha dormit de mitjana 56 hores menys del que voldria cada any per culpa de la calor nocturna, l'equivalent al son d'una setmana. D'aquestes, almenys un 10% són atribuïbles directament als efectes del canvi climàtic, segons alerta un estudi de l'organització Climate Central.
Si ens fixem en Barcelona, l'entitat assegura que cada persona ha dormit 39 hores menys de les esperables per culpa de les altes temperatures nocturnes, un 12% de les quals causades per la crisi climàtica. Si comptem que una mitjana de vuit hores dormides cada dia, equivaldria a pràcticament cinc dies menys de descans cada any.
El document exposa com l'escalfament global està repercutint en la qualitat del son arreu del planeta i constata com les altes temperatures nocturnes influeixen en la capacitat de descansar correctament, amb efectes per a la salut com ara més risc cardiovascular o pitjor rendiment cognitiu.
L'estudi ha analitzat les temperatures en 1.338 ciutats d'arreu del món en dos períodes diferents, entre el 2020 i el 2025 i entre el 1970 i el 1975. Mitjançant l'anàlisi d'aquestes dades i utilitzant eines d'atribució climàtica, l'organització ha estimat quant temps de son ha perdut cada persona per culpa de les altes temperatures nocturnes i quant d'aquest temps de son perdut es pot atribuir a l'escalfament global.
El sud d'Europa, la regió on el canvi climàtic es nota més
La regió que ha registrat més quantitat d'hores de son perdudes ha estat l'Orient Mitjà, tot i que l'informe alerta que el fenomen climàtic té ja una afectació important a l'Amèrica Llatina, especialment en ciutats costaneres i tropicals.
Per exemple, en poblacions com Barranquilla, a Colòmbia, o Acapulco, a Mèxic, una persona ha dormit de mitjana 93 hores menys cada any per les altes temperatures nocturnes, en el període 2020-2025. D'aquestes, sis són directament atribuïbles a l'escalfament global.
Si ens fixem en les ciutats del continent europeu, la pèrdua d'hores de son és menor en termes absoluts, però destaca que la crisi climàtica ha tingut un impacte major en la qualitat del son que en les regions esmentades, amb increments que van del 8% al 20%.
El fenomen afecta especialment la regió del sud d'Europa. Les ciutats europees on els ciutadans perden cada any més hores de son per culpa de la calor són Nàpols, amb 51 hores menys de descans anual, Atenes, amb 45, i Palerm, amb 43.
També destaca el cas de Milà i Torí, on l'escalfament global ha contribuït a augmentar la pèrdua d'hores de son un 20% i un 19% respectivament.
La pèrdua de son es duplica respecte a fa 50 anys
L'estudi adverteix a més a més que les conseqüències del canvi climàtic en la pèrdua de son s'ha duplicat des de la dècada de 1970 a pràcticament totes les ciutats analitzades, 1.335 sobre 1.338.
Globalment, als anys 70 del segle passat, el canvi climàtic era responsable del 4% de les hores de son perdudes per la calor, mentre que en el període 2020-2025, aquest percentatge va pujar un 10%.
Si ens fixem en casa nostra, a Barcelona cada ciutadà ha perdut 39 hores de son anual per culpa de la calor, de les quals cinc –un 12%–, es pot atribuir al canvi climàtic. Fa 50 anys, es perdien anualment 33 hores de descans, i només una –un 5%–, era causada per l'escalfament global.
A València, la pèrdua de son va ser de 42 hores anuals, un 16% de les quals per l'acció de la crisi climàtica. Cinc dècades enrere, la disminució era menor: 36 hores, un 5% provocades per l'escalfament global.
Destaca també el cas de Màlaga, on actualment hi ha set hores més de pèrdua de son respecte a fa 50 anys, i Madrid i Saragossa, on l'estudi calcula que el canvi climàtic provoca un 16% menys de descans del que seria desitjable.
Les grans ciutats pateixen els pitjors efectes
Aquesta situació, assegura l'informe, s'agreuja a les grans ciutats, que tenen l'efecte "illa de calor urbana", que provoca temperatures més altes que a les zones rurals.
El document també destaca que l'accés a mesures per mitigar les altes temperatures, com ara l'aire condicionat, continua sent molt desigual entre països i grups socials. Per això, apunten que la pèrdua de son podria ser major en determinades regions i poblacions analitzades.
En aquest sentit, l'estudi apunta que la càrrega per un pitjor descans per la calor afecta el doble els ciutadans d'edat avançada, i té un impacte tres vegades major en la població de països de renda baixa respecte als països més rics.