Com l'aliança entre l'Aràbia Saudita, Turquia i el Pakistan pot sacsejar el tauler geopolític
Un pacte per "enfortir la dissuasió col·lectiva contra qualsevol acte d'agressió". Així és com es presenta al món la nova aliança militar entre l'Aràbia Saudita, Turquia i el Pakistan, que pot sacsejar el tauler geopolític de l'Orient Mitjà en plena guerra entre els Estats Units i l'Iran.
L'acord entre aquestes tres potències del món musulmà s'ha signat a la ciutat santa de la Meca. A l'acte hi havia els màxims representants saudita, turc i pakistanès que, emulant la raó de ser de l'OTAN, han advertit que un atac armat contra qualsevol dels seus tres països es considerarà una agressió contra tots.
Més enllà d'aquesta declaració d'intencions, no han explicat quins compromisos específics i obligacions han adquirit en el marc del nou Acord de la Meca.
El que sí que està clar és que, amb aquest pacte, tots els actors implicats busquen guanyar influència i projecció al golf Pèrsic. Els tres països fa gairebé un any que mantenen converses, però en els últims mesos tot s'ha accelerat per dos motius: d'una banda, la guerra a l'Iran, i de l'altra, el paper discutit dels Estats Units, que han deixat un buit a la regió.
Pel que fa a les relacions amb Washington, els saudites han pogut comprovar que a l'altre costat ja no hi ha el gran protector que tenien fins ara, i no en volen continuar depenent. Per això necessiten diversificar i ampliar les seves aliances, amb la finalitat de guanyar seguretat. De fet, en aquesta línia, Riad i Islamabad van signar el 2025 un pacte similar, i ara s'hi ha sumat Ankara.
Les tres grans potències de l'islam sunnita
Així pretenen unir les seves capacitats militars les tres grans potències de l'islam sunnita, cadascuna amb les seves fortaleses. En primer lloc, l'Aràbia Saudita és el principal país sunnita, on hi ha els llocs més sagrats de l'islam, com la Meca i Medina, i és el primer exportador de petroli. Pel que fa a Turquia, té el segon exèrcit més gran de l'OTAN. I el Pakistan és l'únic país musulmà que té la bomba atòmica. A més, tots tres són aliats dels Estats Units.
Recep Tayyip Erdogan i Shehbaz Sharif, president i primer ministre de Turquia i del Pakistan respectivament, van ser rebuts aquest divendres pel príncep saudita Mohammed bin Salman, que ha vist com el seu país era atacat per l'Iran i els houthis del Iemen reiteradament des de l'inici de la guerra el 28 de febrer. Un conflicte que també posa en risc les exportacions petrolieres saudites i la seguretat dels seus aliats al golf.
Turquia i el Pakistan, als dos extrems de l'Orient Mitjà, no han rebut atacs directes significatius en relació a la guerra a l'Iran i altres conflictes regionals, però també necessiten rebaixar unes tensions que amenacen la seva pròpia seguretat i la seva economia.
Cal apuntar també que l'entesa entre els tres socis no ve de nou. El Pakistan fa dècades que dona suport a les forces armades saudites, amb entrenaments i assistència tècnica, i també ha intercanviat material militar amb Turquia en diverses ocasions.
El 2023, Riad va comprar drons turcs, el contracte més gran aconseguit per Ankara pel que fa a les exportacions del sector defensa; i el Pakistan hi ha enviat 8.000 tropes, avions de combat, drons i un sistema de defensa aèria.
Des de l'Aràbia Saudita reivindiquen el "simbolisme polític" de l'acord, amb el qual "tres dels països més influents del món musulmà" mostren una "voluntat de coordinació" pel que fa als assumptes de seguretat regional.
Un ull posat a l'Iran i l'altre a Israel
Malgrat que els signants asseguren que aquest no és un pacte contra ningú, l'acord arriba mentre els iranians surten reforçats de la guerra a l'Orient Mitjà. Ara, l'Iran queda rodejat pels tres països que s'han conjurat per defensar-se, amb l'Aràbia Saudita al capdavant, enfrontada a Teheran. Turquia i el Pakistan, en canvi, no tenen males relacions amb el règim dels aiatol·làs, però així guanyen pes a la regió.
Això, sense perdre de vista Israel, que fa anys que intenta un acostament als saudites. Fins al punt que Riad ha arribat a negociar la seva entrada als Acords d'Abraham, on ja hi ha els Emirats Àrabs, Bahrain, el Marroc i el Sudan. Tot i això, amb la nova entesa militar amb Ankara i Islamabad, i la situació enquistada a Gaza, sembla que l'escenari d'acostament a Tel-Aviv es refreda.
Declaració simbòlica o efectiva?
Però una cosa és el que han plasmat tots tres sobre el paper, i l'altra el que pot acabar passant realment en cas d'enfrontament militar. Ningú no pot avançar què succeirà si l'Iran torna a atacar l'Aràbia Saudita o si els houthis del Iemen hi llancen de nou els seus míssils. Ni si el Pakistan i l'Índia tornen a les trinxeres. O quin paper ha de tenir l'OTAN si Turquia, que n'és membre, entra en algun d'aquests conflictes.
Només el temps dirà si l'anunci constituirà les bases d'un nou poder a tres bandes a la regió o si es tracta d'una declaració simbòlica que respon a la força creixent de l'Iran i la reculada dels Estats Units.