Confirmen la presència continuada d'humans al Pirineu des de fa 10.000 anys
Fa més de deu mil anys que els humans ocupem, de manera continuada, l'alt Pirineu. I més concretament, la zona del parc nacional d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici. És el que permet comprovar una base de dades publicada per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Es tracta de la primera base de dades de datacions amb carboni 14 de jaciments d'alta muntanya que s'ha fet a la península Ibèrica. Compta amb 124 datacions que permeten ordenar cronològicament 380 jaciments i veure com, al llarg dels segles, els humans hem deixat petjada a més de 2.000 metres.
"Les restes arqueològiques més antigues es remunten a fa més de 10.000 anys", assegura Ermengol Gassiot, director del Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya de la UAB, "i ens il·lustren que durant aquests anys, les àrees d'alta muntanya han sigut espais freqüentats pels éssers humans, que hi han anat fent diferents activitats".
Dels caçadors-recol·lectors al segle XX
És el cas de l'Abric de les Obagues de Ratera, a 2.320 metres, on s'han documentat més de 10.000 anys d'ocupació: des del mesolític, passant per tot el neolític, el calcolític, l'edat del bronze antic i mitjà, inicis de l'edat del ferro, l'alta edat mitjana i els segles XIX i XX.
És una "seqüència temporal excepcional, que molt pocs jaciments de Catalunya tenen", i menys a l'alta muntanya, segons Guillem Salvador, coautor de la recerca. És habitual trobar jaciments antics, però no és tan comú que hagin tingut una ocupació de manera continuada.
Les primeres restes es remunten al final de l'últim període glacial, "quan encara hi havia petites glaceres al parc natural", segons Gassiot. Aleshores, aquests abrics, petites coves, es feien servir com a llocs d'acampada per anar a caçar. Ho demostren, per exemple, restes d'eines com arcs i fletxes que s'hi han trobat.
Amb la desaparició d'aquestes glaceres, "l'activitat humana s'intensifica amb els primers indicis d'activitat ramadera", segons Gassiot.
De fet, hi ha èpoques en què aquesta ocupació es fa més evident, com el final del neolític o els inicis de l'època medieval, tal com passa en altres llocs d'Europa com el Tirol.
Tot plegat suposa un canvi en la visió que es tenia fins ara de les muntanyes com a espais verges i sense petjada humana:
Les muntanyes, que fins ara pensàvem que eren espais només naturals, són també uns espais que allotgen patrimoni i història humana.
Arquitectura primigènia
Les anàlisis també permeten posar data a les primeres traces d'arquitectura prehistòrica. Per exemple, a l'Abric del Portarró, a 2.280 metres, s'han documentat construccions amb pedra seca i fusta de fa uns 5.000 anys, a finals del neolític.
És la mostra d'arquitectura en pedra més antiga coneguda als Pirineus i, segons Gassiot, un dels exemples més antics de Catalunya coneguts fins ara.
Són exemples de construccions vinculades a la ramaderia, i que també trenquen prejudicis: "Sempre hem pensat que les zones d'alta muntanya han sigut espais endarrerits respecte a cada època i la seva societat, però en aquest cas és tot el contrari", assenyala l'arqueòleg.
Construir futur des del passat
Aquesta nova base de dades s'ha publicat amb accés obert perquè qualsevol investigador pugui consultar els resultats de 20 anys de recerca del GAAM al parc nacional d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici.
Una recerca que obre la porta a continuar estudiant els canvis que han viscut les zones d'alta muntanya al llarg dels segles, com ara l'evolució de la societat caçadora i recol·lectora cap a l'agricultura i la ramaderia.
I tot aquest estudi del passat també pot servir per al futur: aquesta informació també permet veure com cada societat s'ha adaptat als canvis climàtics.
"Tot plegat ens ensenya quins canvis s'han produït a la muntanya a partir de l'activitat humana", diu Ermengol Gassiot, "i això transcendeix l'arqueologia, perquè en algun moment, en un context d'escalfament climàtic, caldrà un debat sobre com volem que siguin els espais d'alta muntanya".