Corea del Nord es reconnecta progressivament amb el seu món: Rússia i la Xina
Corea del Nord i Rússia estan connectades des d'ara per un pont per a vehicles que travessa el riu Tumen –Tumànnaia, en rus– i que marca disset quilòmetres de frontera entre els dos països.
Se sol qualificar Corea del Nord de règim hermètic i un dels països més aïllats del planeta. Però cada cop és menys així, en gran mesura, perquè el règim de Pyongyang està tornant a gaudir dels bons lligams històrics amb el vell bloc comunista de la guerra freda.
D'aquells temps, del 1959, data el pont ferroviari sobre el Tumen que continua operatiu i al qual s'afegeix ara la nova infraestructura d'un quilòmetre, construïda en tan sols setze mesos. Des de la banda russa, es preveu poder acollir a les instal·lacions frontereres uns 300 vehicles i més de 2.300 persones al dia.
Però, més enllà dels guarismes, el nou pont té un valor altament simbòlic des de la perspectiva política perquè traça una nova línia de contacte directe entre un règim sancionat per l'ONU pel seu programa nuclear i de míssils i la Rússia de Putin.
De fet, és un pas més en l'aliança estratègica global entre Moscou i Pyongyang, "que es troba a un nivell sense precedents", segons manifestava en la cerimònia d'inauguració el primer ministre rus, Mikhaïl Mixustin.
Potser no tan alt com en l'era del soldat de l'Exèrcit Roig que el 1946 va salvar la vida del pare de la pàtria comunista nord-coreana, Kim Il-sung –avi de l'actual Kim Jong-un–, interceptant una granada. El soldat es deia Yakov Novitxenko i el nou pont du el seu nom.
Durant la guerra de Corea, la Rússia de Stalin i la Xina de Mao Tse-tung eren aliats del nord comunista i sobretot la Xina va fer que mantingués el control sobre la meitat septentrional de la península de Corea enfront de Seül i els Estats Units. La República Popular va perdre uns 400.000 soldats en la conflagració, entre els quals el fill gran de Mao.
Doble connexió
El pont sobre el riu Tumen no és l'únic que estableix Corea del Nord per sortir del seu antic aïllament. Està a punt d'inaugurar-se un altre viaducte, aquest cop sobre el riu Yalu, que unirà per terra directament Corea del Nord i la Xina.
No fa gaires mesos, començava a operar el lligam entre Pequín i Pyongyang via ferrocarril, suspès des de la pandèmia. Són pocs vagons nord-coreans, enganxats a la cua del tren xinès que arriba a la frontera. Són blancs i continuen el camí fins a la capital nord-coreana com a prova material dels vincles creixents entre les dues economies.
La Xina continua sent el gran soci econòmic i aliat de Pyongyang. És clarament visible als carrers de la capital nord-coreana des de fa almenys una dècada, en què el desenvolupament nord-coreà, en termes d'edificis i infraestructures, s'assembla molt a l'estil xinès.
La República Popular és on es proveeix principalment Corea del Nord de tot allò que no té prohibit comprar sota les sancions de l'ONU.
Però, en els últims temps, des del moment clau, l'octubre del 2024, en què Kim Jong-un va enviar soldats al front d'Ucraïna al costat de l'exèrcit rus, Moscou ha multiplicat l'ajuda i la cooperació militar.
Pyongyang ha proveït tropes i armament mentre Rússia facilita la modernització de la marina de guerra nord-coreana.
Precisament aquesta setmana, Kim Jong-un presidia, juntament amb la seva filla Ju-ae, la posada de llarg del vaixell de guerra que el maig del 2025 va naufragar tot just sortir a la mar. La cerimònia coincideix amb unes noves maniobres navals conjuntes entre els Estats Units, Corea del Sud i el Japó.
La invasió russa d'Ucraïna, la posició xinesa pretesament neutral però que no ha deixat de donar aire a l'esforç de guerra rus amb la compra de petroli, la presència de soldats nord-coreans al costat dels de Putin... tot plegat ha conformat una aliança renovada enfront dels Estats Units.
La visualització més clara va ser en la desfilada militar a la capital xinesa del setembre del 2025. Kim Jong-un acompanyava Xi Jinping i Vladímir Putin en la famosa conversa sobre la possibilitat de viure fins als 150 anys.
Ponts "dinamitats"
Alhora que construeix ponts per arribar més ràpid a Moscou i Pequín, Corea del Nord està dinamitant políticament els que havia establert amb el sud. El ministre de Defensa de Corea del Sud, Ahn Gyu-back, ha advertit que Pyongyang està fortificant a nivells sense precedents la zona desmilitaritzada, en la pràctica, la demarcació entre els dos estats des de l'armistici del 1953. En un fòrum de defensa a Seül, Ahn Gyu-back parlava de "filferro espinós de tres capes, barreres defensives i mines".
Missatge diàfan, doncs, per a Seül i el seu gran aliat, els Estats Units de Donald Trump, que continua dient que té molt bona relació amb Kim Jong-un des de l'època del seu primer mandat.
En les dues cimeres celebrades a Singapur i Hanoi, els contactes directes i personals que busca Trump no van donar resultats amb Kim Jong-un, que vol un tractat de pau que reconegui la legitimitat del règim de Pyongyang.
Ara el missatge ja és un altre: podem negociar, però tinc darrere l'amistat renovada de dos vells aliats. En el món convuls generat per Donald Trump, el desafiament militar de Putin i el repte d'una Xina en ascens imparable, Kim Jong-un s'està sabent situar hàbilment en les escletxes i els interessos comuns per anar garantint la supervivència del règim.