Crisi de l'habitatge: Brussel·les vol restringir el lloguer turístic i la compra de segones residències
La Comissió Europea planteja restringir el lloguer turístic i la compra de segones residències en zones de mercat tensionat per fer front a la crisi de l'habitatge.
El govern comunitari proposa criteris comuns arreu de la Unió Europea per delimitar quan es pot considerar que una zona està tensionada.
És el que dibuixa l'esborrany de la nova llei d'habitatge assequible, al qual ha tingut accés 3CatInfo, que la Comissió Europea presentarà aquest dimecres.
Europa també vol combatre la crisi de l'habitatge
És el primer cop que Brussel·les empara, a escala europea, la possibilitat de restringir la compra o el lloguer de pisos, amb l'objectiu que només siguin utilitzats com a primeres residències.
Amb aquesta norma, la Comissió Europea pretén delimitar el terreny de joc als estats, regions o ajuntaments que vulguin intervenir el mercat de l'habitatge.
Els dona més cobertura legal, tenint en compte que aquesta qüestió sovint acaba als tribunals per les denúncies de particulars o d'actors que hi estan en contra.
Però, d'una altra banda, també fixa condicions per poder regular l'habitatge.
Requisits als governs que vulguin regular
D'entrada, les mesures restrictives només es podran aplicar en zones de mercat tensionat, tal com es fa ara mateix a Catalunya. Per considerar tensionada una zona, la Comissió Europea vol que el preu mitjà de l'habitatge sigui, com a mínim, vuit cops més elevat que la renda mitjana disponible dels habitants.
També caldrà complir un altre requisit: que l'habitatge s'hagi encarit durant deu anys abans de la declaració de zona tensionada. I que les previsions indiquin que el seu preu no baixarà durant els pròxims tres anys.
Per regular el lloguer turístic, com el que ofereixen les plataformes Airbnb o Booking, les administracions hauran de demostrar que els contractes de curta durada perjudiquen, en particular, l'accés de la població a l'habitatge assequible. I que aquests efectes nocius s'han produït durant els tres anys anteriors a l'establiment de la restricció.
Qualsevol limitació en matèria d'habitatge haurà d'estar justificada en base a un interès general. I també haurà de ser proporcional per evitar que les administracions siguin més restrictives del compte.
A més, caldrà revisar les mesures almenys cada cinc anys per evitar que els límits continuïn vigents un cop ja hagin baixat els preus i hi hagi més habitatge disponible.
Una norma que no serà obligatòria
La nova norma europea no serà en cap cas obligatòria per a aquells governs que es neguin a regular l'habitatge, però sí que crearà un marc jurídic més clar per a les administracions que ho vulguin fer.
Les competències d'habitatge estan en mans dels estats i de les autoritats regionals i locals. I, amb aquestes disposicions, Brussel·les aspira a endreçar els criteris per poder intervenir el mercat.
Perquè entri en vigor, la llei de la Comissió Europea haurà de ser negociada i validada pel Parlament Europeu i pels estats membres, representats al Consell de la UE.
Més enllà de l'apartat estrictament regulador, al text de la norma, Brussel·les també recorda que la falta d'habitatge pot venir causada per l'escassetat de sòl i de mà d'obra, així com per les limitacions urbanístiques i de llicències.
Per incrementar-ne l'oferta, la Comissió Europea recomana posar al mercat habitatges buits o dividir-los en més unitats, a part de suggerir a les administracions que augmentin el parc de pisos socials.
Una victòria per a l'Ajuntament de Barcelona
La proposta de l'executiu europeu ha estat ben rebuda per l'Ajuntament de Barcelona. Laia Bonet, tinenta d'alcaldia de la capital catalana, la veu com un "aval" a les polítiques en aquesta matèria de l'Ajuntament per garantir el dret a l'habitatge.
Demostra que la Comissió Europea entén que s'han de poder canviar les regles del joc.
Per la seva banda, l'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) també fa una lectura positiva de l'esborrany, però per motius ben diferents. L'associació defensa que el text europeu fixa "condicions molt estrictes" per justificar "qualsevol restricció" als lloguers de curta durada.
En un comunicat afegeix que aquests criteris posen en dubte el decret llei 3/2023 de la Generalitat, que empara la supressió dels pisos turístics a Barcelona.