Cultivar bolets on abans hi havia bestiar per donar una nova vida a les granges d'Osona
Els bolets no només creixen al bosc. També n'hi ha de cultiu interior, com les gírgoles o els xampinyons. A Osona acaba de néixer Boletus, una iniciativa per donar una segona vida a espais en desús i diversificar el model productiu, lligat al sector porcí.
Una oportunitat per "no posar tots els ous al mateix cistell" i donar noves idees de negoci a pagesos i emprenedors. Els experts creuen que la comarca té els coneixements, els espais i la demanda necessària per tirar-ho endavant.
2.000 granges buides i un negoci poc complicat
Es calcula que a Osona hi ha 2.000 granges buides amb possibilitats. No cal una gran extensió per cultivar bolets; es pot començar amb uns 40 metres quadrats i, si tot va bé, poden sortir 1.000 quilos de bolets al mes.
No es requereix massa tecnologia ni una gran inversió, diuen els entesos. Només cal adequar les instal·lacions per controlar-hi la ventilació, la temperatura, la humitat i la llum. A Osona ja s'està treballant en granges pilot per poder veure com funciona i, després, estandarditzar-ho a través de projectes "clau en mà".
"No és una iniciativa aïllada", ha explicat la consultora del projecte, Carme Sàez.
Hi haurà un acompanyament i un assessorament tècnic per crear un sistema estructurat per sortir al mercat amb força.
S'estudiarà la creació d'una xarxa de productors perquè l'oferta sigui conjunta i per compartir serveis.
Casos concrets
Un dels primers productors participants és Jordi Baucells, de Tona, que veu els bolets com una oportunitat per ampliar el model agroalimentari de la comarca.
M'engresca la idea d'aparcar la producció massiva i fer xarxa amb petits i mitjans agricultors.
Un altre agricultor osonenc que està començant a explorar el sector és l'Ignasi Homs, de Santa Eugènia de Berga. Ve del sector porcí intensiu, tenia més de mil porcs d'engreix però no s'hi sentia còmode i va decidir fer un canvi.
Trobava massa agressiu el model porcí. Em sentia esclau del producte i volia fer una cosa més sostenible i amb menys impacte al territori.
Un mercat concentrat a la Xina
Tot i que Catalunya sigui un país micòfil, depenem de la Xina, que concentra més del 90% de la producció mundial, segons un estudi de l'Institut Cerdà. Espanya és el tercer país que més bolets proveeix en territori europeu. Destaquen, sobretot, les regions de La Rioja i Castella-la Manxa.
La varietat amb més demanda és el xampinyó, però es recomana començar per la gírgola o el bolet carner. El que va més a l'alça són els bolets medicinals, la demanda local dels quals no està coberta. Són extractes de bolet en pols que es venen com a complement alimentari.
El projecte BOLETUS el coordina l'Agència d'Emprenedoria, Innovació i Coneixement-Creació i la Mancomunitat La Plana amb el finançament de la Diputació de Barcelona i el Servei d'Ocupació de Catalunya, el SOC.