Desinformació sobre l'hantavirus: ni hi ha vacuna efectiva ni té relació amb la covid
A pocs dies perquè el vaixell Hondius arribi a les Canàries, l'especulació i la desinformació al voltant de l'hantavirus creixen.
La vacuna no existeix
En les últimes hores ha circulat una captura de pantalla d'un titular fals que assegurava que Pfizer hauria presentat estudis prometedors d'una vacuna contra l'hantavirus.
També hi ha un tuit amb més de 540.000 visualitzacions que s'ha fet ressò d'aquest titular.
El cert és que el titular està manipulat extret d'un titular real del diari Expansión.
La notícia en qüestió parlava de la investigació de Pfizer, però sobre la grip, i l'autora era Marga Castillo, i no "Paco Merlo", un joc de paraules clàssic.
Qui sí que està investigant per obtenir una vacuna contra l'hantavirus és Moderna, juntament amb el Korea University Vaccine Innovation Center, que des del 2024 col·laboren per aconseguir una vacuna d'RNA missatger.
També hi ha investigacions de vacunes contra les soques dels Andes i les Hantaan i Puumala, presents a Àsia i Europa sobretot. Alguns d'aquests assajos es fan ja en humans, però no hi ha cap vacuna aprovada ara mateix.
L'hantavirus va ser descrit per primera vegada a Corea del Sud i, de fet, al país i a la Xina hi ha una vacuna des dels anys 90, però que ofereix una protecció relativa i només contra un tipus de soca. No està avalada per l'OMS.
L'OMS, de fet, és clara en aquest aspecte:
No hi ha cap tractament antiviral específic autoritzat ni vacuna per a la infecció per hantavirus.
La covid no provoca hantavirus
Un altre document que està fent fortuna a les xarxes és una llista de malalties que molts usuaris volen fer passar pels efectes secundaris de la vacuna de la covid, entre els quals hi ha inclòs l'hantavirus.
Circulen diverses captures amb una llista de malalties, com aquesta.
Aquesta llista està extreta d'un document redactat per Pfizer on hi ha una llista molt llarga de malalties, però no són efectes secundaris de la vacuna.
Són malalties que la gent va tenir després de posar-se la vacuna i reportades fins al febrer del 2021. Després no vol dir "per culpa de".
Passa el mateix amb el portal de l'OMS VigiAccess, on apareix una llista del que es menciona com a "Efectes secundaris reportats" i a dins, a l'epígraf "Infeccions i infestacions" hi apareix l'hantavirus.
Tanmateix, l'OMS és molt clara:
La informació de VigiAccess sobre possibles efectes secundaris no s'ha d'interpretar com que el medicament o el seu principi actiu hagi causat l'efecte observat, ni com que sigui insegur d'utilitzar (...) La informació d'aquest lloc web, per tant, no reflecteix cap vincle confirmat entre un medicament i un efecte secundari.
En aquest cas, el nombre de casos notificats que van tenir hantavirus a tot el món després de la vacuna van ser quatre.
Aquestes llistes responen al fet que, durant l'administració de les vacunes, es van activar mecanismes de farmacovigilància i es demanava a la gent que notifiqués malalties posteriors a rebre la vacuna.
Com es veu tant al document com al VigiAccess (sota l'epígraf d'Infeccions i Infestacions) es van notificar moltíssimes malalties que va tenir la gent vacunada després de rebre la vacuna.
Amb aquestes notificacions, les autoritats sanitàries podien detectar si es produïa algun efecte concret, trobar un patró i buscar si la causa era la vacuna.
En el cas de l'hantavirus, no va ser el cas. Que aquest virus estigui en aquesta llista vol dir, només, que una persona que es va vacunar de la covid, després va tenir hantavirus.
Bill Gates ja parlava de l'hantaviurs
Un dels sospitosos habituals quan es parla de vacunes és Bill Gates.
El milionari ha invertit molts milions de dòlars en la investigació contra les vacunes durant anys, cosa que li va valdre els atacs de les tesis conspiracionistes que asseguraven que la pandèmia del coronavirus estava dirigida o provocada per les elits mundials a què pertany.
Ara, reapareixen vídeos de Gates "preveient" una nova epidèmia, potser més greu que la de covid.
El cas és que aquest advertiment no el fa només Bill Gates, també el fan els experts en epidemiologia.
D'entrada, la separació cada cop més petita entre els humans i els animals, tant domèstics com salvatges, fa més possible el salt de virus o patògens entre la fauna i les persones.
La ramaderia intensiva, la desforestació, la fragmentació d'hàbitats, el comerç d'animals, la urbanització o el canvi climàtic són factors que poden accelerar l'aparició de nous reptes de salut pública.
De fet, l'Aliança Mundial per a les Vacunes i la Immunització, GAVI, té un article del 2021 en què ja apunta que una de les properes pandèmies que potencialment podrien afectar el planeta, tot i que ara no sigui el cas, seria la d'hantavirus.
Pel que fa a aquesta transmissió cada cop més freqüent de patògens entre animals i persones, sense anar més lluny, a Catalunya el passat 11 de febrer es va detectar un cas de grip A porcina en humans. L'infectat es va recuperar favorablement de la infecció.
El primer cas d'aquesta malaltia en humans a Europa es va detectar el 2009 a Albacete.
La ivermectina, un altre clàssic de la pandèmia
Una altra paraula que està ressorgint i que ens porta també a l'època del coronavirus és la ivermectina.
Aquest medicament, que és un antiparasitari eficaç contra algunes malalties, no es va admetre com a efectiu contra el coronavirus i, segons els experts, tampoc ho és contra l'hantavirus.
Pel que fa a l'hantavirus, ni l'OMS ni l'Agència Europea del Medicament ni el Centre per al Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units ha recomanat la ivermectina per tractar l'hantavirus.
La teoria del laboratori
Els rumors virals tenen en comú que lliguen esdeveniments reals aparentment inconnexos i els vinculen, generen respostes i sentit ràpidament i sense esperar les respostes més lentes i complexes.
En aquest cas, també està circulant la tesi que el brot d'hantavirus actual podria haver sortit d'un laboratori.
Aquesta tesi lliga amb el fet que l'octubre de l'any passat es va inaugurar a Buenos Aires el primer laboratori biològic de nivell quatre de Sud Amèrica on s'experimenta, entre d'altres, amb l'hantavirus.
Aquest sol fet ja dona ales a especulacions per comparar la situació actual a la del laboratori de Wuhan d'on podria haver sortit la pandèmia de coronavirus.
Ara per ara, en el cas de la covid, no està descartada aquesta opció, tot i que tampoc hi ha proves concloents per afirmar que tot plegat va començar en un laboratori.
En el cas actual, ara per ara tampoc hi ha proves que vinculin el brot amb la feina que es fa en aquest laboratori de Buenos Aires.
Ara bé, si el laboratori de Wuhan estava a uns 12 quilòmetres del mercat on suposadament es va detectar el coronavirus per primera vegada, entre Buenos Aires i Ushuaia, on van estar els integrants del creuer, hi ha una distància semblant a la que hi ha entre Barcelona i Kíiv (més de 3.000 quilòmetres).
També cal recordar que l'hantavirus és endèmic de Sud-amèrica, on cada any se'n detecten més de 200 casos, amb una cinquantena de morts.
Tuits des del passat
En les últimes hores també s'ha fet popular un tuit del 2022 què preveia tant la fi de la pandèmia de coronavirus (que es va acabar oficialment el maig del 2023) com l'aparició d'una nova pandèmia d'hantavirus el 2026.
Encara que tothom és lliure de creure en les dots endevinatòries d'aquest perfil, hi ha una altra possible explicació que ja es va plantejar després de l'intent d'assassinat de Donald Trump a mans de Cole Allen l'abril del 2026.
Alguns usuaris de xarxes han especulat que darrere d'aquesta mena de tuits hi pot haver un mètode per acumular seguidors o atenció.
L'estratègia seria fer molts tuits amb previsions, noms, situacions hipotètiques molt diverses i fer tuits amb cadascuna d'aquestes previsions, però mantenir-los amb el perfil privat.
En el moment en què un tuit encaixés amb la realitat, es faria públic per atreure atenció i recollir seguidors i compromís. Aquests seguidors servirien per fer popular el compte i fer-lo servir, a partir d'aleshores, per tenir més difusió.