Dormint al carrer als 82 anys: "Estic esgotada, no dormo ni mitja hora seguida"
Redacció
Té 82 anys i "fa un mes i uns 10 dies" que dorm en un banc davant de l'Hospital Clínic. Segurament, la tria no és casual. És un lloc concorregut les 24 hores del dia i on li seria fàcil demanar ajuda en cas que fos necessari.
No està sola. Al seu costat, dues persones més també passen les nits en uns bancs de la vora. Tot i això, admet que no se sent segura.
Explica que al banc no es pot estirar, però que encara que pogués, tampoc no ho faria: "Amb la por que tinc, jo no m'estiraria... Asseguda tinc la sensació que puc vigilar més." "Durant la nit és horrible", es lamenta:
Jo crec que no dormo ni mitja hora seguida, i estic esgotada, cansada. I les camés, és horrorós... Les tinc a punt d'explotar.
Sense poder-se estirar i amb la calor que fa, té les cames i els peus molt inflats.
Víctima d'una estafa
Aquesta veïna explica que la van estafar i que arran d'això va perdre el pis on vivia. Va estar mesos en habitacions compartides d'hostals i quan ja no va poder pagar més, va passar pel Centre d'Urgències Socials de Barcelona.
Allà li van dir que la podien acollir 3 dies, però que després hauria de marxar i que ja no podia tornar més: "I va ser quan em vaig trobar al carrer." Afegeix que va començar a buscar habitacions. "Però d'habitacions per a gent gran no n'hi ha... només joves, joves, joves", es lamenta.
Tampoc no ha volgut recórrer a la família; de fet, no vol que sàpiguen que viu al carrer.
La vida en una motxilla
Aquesta dona de 82 anys viu amb molt poc. La pensió que cobra, diu, li permet menjar cada dia. La resta del que necessita li cap en una petita motxilla: "Porto el més essencial, coses d'higiene, samarretes... i dos cops a la setmana anem a unes dutxes públiques. I si no, mira, em rento com puc al Clínic."
Una veïna del barri li guarda una maleta més grossa amb objectes personals perquè no els hagi de traginar sempre.
Aviat tindrà un sostre
La vida d'aquesta veïna de Barcelona millorarà aviat. A través de la seva xarxa d'amics i coneguts ha aconseguit un habitatge fora de la ciutat:
Un llit, que és el que somio, i una dutxa cada dia.
Afegeix que no s'imaginava que viure al carrer fos tan dur i, com molts i moltes en la seva situació, admet: "No m'hauria imaginat mai que em pogués passar una cosa així."
Un problema difícil de resoldre
El cas d'aquesta dona de 82 anys és el de molts altres a la ciutat de Barcelona. Segons l'última enquesta de la Fundació Arrels, feta durant l'any passat, un terç de les persones que viuen als carrers de la ciutat, el 36,6%, fa menys de 6 mesos que estan en aquesta situació.
És una de les principals conclusions de l'informe "Viure al carrer a Barcelona" de la Fundació Arrels, que mostra un increment de fins a 7 punts respecte de la radiografia feta el 2023, quan el percentatge del sensellarisme recent se situava en el 29,5%.
No totes les persones sense sostre, però, tenen la mateixa sort que aquesta veïna, que aviat tornarà a tenir un habitatge. I és que segons la mateixa enquesta, el 72% de les persones sense llar no tenen cap expectativa de trobar una residència.
La directora de la Fundació Arrels, Bea Fernández, alerta que creixen les persones que acaben al carrer i que l'actual sistema d'atenció al sensellarisme no funciona:
Les solucions que s'estan plantejant no s'adapten a la realitat i la perspectiva d'aquestes persones és que no sortiran de la situació en què es troben.
Una de cada cinc persones que viuen al carrer és jove, tot i que el perfil majoritari és el d'un home d'uns quaranta anys i estranger.
Els últims recomptes xifren en 1.982 les persones que dormen al carrer a Barcelona i des d'Arrels reclamen al Parlament que aprovi d'una vegada la llei de sensellarisme.