El Besòs i el Maresme: pisos que cauen a trossos i expectativa pel pla per rehabilitar-ne 4.000

El Besòs i el Maresme és un barri de Barcelona amb habitatges que cauen a trossos. "Balcons i cornises. El barri té aluminosi, ves a saber què es trobaran quan comencin a rehabilitar l'estructura", diu Andrés Giraldo, d'una de les comunitats que esperen la seva rehabilitació.

El barri va néixer entre els anys 1950 i 1960. Amb el temps s'ha anat degradant a causa, sobretot, de l'aluminosi. La crisi immobiliària va fer fora veïns que van perdre pisos que van passar a mans de bancs i fons d'inversió.

Un barri amb dificultats socials i rendes baixes que lluita fa temps per a la seva regeneració urbana. Els bombers sovint hi fan acte de presència per l'amenaça de bigues en mal estat. Hi ha pisos apuntalats de fa anys. 

Ho sap bé l'Aurora, que fa molt de temps que viu entre puntals a casa.  Ella ho explicava l'any 2024: "Hi ha bastants pisos apuntalats i causen trossos del sostre a terra", deia. A hores d'ara continua igual.

4.000 habitatges afectats, obres en una setantena

Després d'anys de promeses, dels 4.000 habitatges afectats només s'han fet obres en una setantena de pisos i en quatre comunitats més ja han començat, segons l'associació veïnal SOS Besòs. 

Amb el govern anterior es va engegar un programa pilot per a 10 comunitats, amb 200 habitatges, amb la previsió que poguessin rebre els Next Generation. Això implicava que les 10 comunitats haurien d'haver finalitzat les obres al juny d'aquest any. 

D'aquestes 10 comunitats, una està acabada (12 habitatges) i unes altres tres podrien acabar a temps (dues comunitats de 24 habitatges i una de 12 habitatges més). Per tant, calculen que en el millor dels casos les ajudes dels Next Generation arribaran a 4 comunitats, que equival a 72 habitatges. 

Pel que fa a les altres 6 comunitats dins del projecte pilot, 4 fa poc que han començat les obres i dues encara no han començat. Per tant, més d'un centenar d'habitatges ja no podran optar a les ajudes europees. 

Del pla pilot al pla d'autogestió

D'altra banda, l'actual govern municipal va activar un nou pla anomenat d'"autogestió", on eren les mateixes comunitats de veïns les que s'havien d'encarregar dels tràmits i de la redacció del projecte. 

L'Ajuntament considerava que d'aquesta manera podien agilitzar el procés i tenir les obres acabades el mes que ve. 

S'hi van acollir una vintena de comunitats, segons comptabilitza l'entitat veïnal SOS Besòs. La seva representant, Teresa Pardo, és molt crítica amb aquest model d'autogestió, que considera que ha fracassat: 

Ja vam advertir que no era viable perquè les comunitats han hagut d'assumir unes despeses de redacció del projecte, despeses de gestió i unes obres que no s'han executat, amb unes bases que finalitzen ara el 30 de juny.

"Hi ha una comunitat que ha arribat a assumir 90.000 euros. Una altra, 23.000 euros. De 21 comunitats que s'hi van adherir, zero obres", es lamenta.

Per tant, a aquestes comunitats també se'ls han escapat els Next Generation i ara es pregunten què passa amb els diners que han invertit en els projectes de rehabilitació i que ha de tirar endavant l'IMU (Institut Municipal d'Urbanisme) però que encara ni han començat.

La Generalitat s'implica en la rehabilitació del barri

Celebren que la Generalitat s'impliqui finalment en la rehabilitació del barri. Feia temps que ho reclamaven i Barcelona en Comú va forçar l'acord amb el PSC a canvi d'aprovar les ordenances fiscals de l'Ajuntament. 

En una reunió bilateral entre Ajuntament i Generalitat, aquest dimecres es va formalitzar la creació d'una empresa pública mixta per destinar 415 milions a rehabilitar 4.000 pisos en 10 anys.

El conseller de la presidència, Albert Dalmau, va assegurar que l'acord suposa abordar un deute històric amb aquest barri: "Mereixen poder rebre atenció del conjunt dels poders públics del país, en una operació de país per atendre les necessitats de rehabilitació estructurals que al final significa vetllar per una vida en dignitat". 

Per a l'alcalde, Jaume Collboni, amb aquest acord "es dona resposta a milers de famílies que viuen en un nivell de precarietat impropi d'una ciutat com Barcelona".

Els veïns volen la continuïtat dels projectes ja redactats per evitar que es perdin els diners invertits pels veïns. "Que assumeixin la reparació d'aquesta mala gestió municipal, d'aquestes comunitats que algunes han quedat descapitalitzades", deia Teresa Pardo, representant de SOS Besòs. 

Poc després, l'alcalde Collboni assegurava amb contundència que "cap dels projectes que s'han engegat s'atura". Pel que fa al percentatge econòmic que assumirà l'administració, Collboni explicava que dependrà del nivell d'intervenció i de la renda de les famílies, però que pot arribar a ser del 80, del 90 i fins i tot, en alguns casos, del 100%.

Però, pels veïns, el més urgent és abordar els casos més greus, com són els habitatges que porten anys apuntalats, com més aviat millor, perquè la nova empresa pública encara no està constituïda.

Barcelona en Comú exigeix que s'hi incloguin la Pau i Trinitat Vella 

Els Comuns celebren l'anunci de l'empresa mixta entre Generalitat i Ajuntament, fruit del seu acord amb el govern municipal, signat el 13 de febrer. 

Consideren que és un salt endavant, però alhora creuen que fa curt, perquè "passen de puntetes per la Pau i Trinitat Vella", que també tenen habitatges amb patologies estructurals pendents de rehabilitació. 

Per això exigeixen que aquests barris no en quedin al marge. I critiquen que el govern socialista aturés el projecte pilot que es va iniciar amb el govern dels Comuns. "Tres anys de paràlisi i gran part dels ajuts Next Generation de la UE, que havien de servir per arribar a més edificis, perduts", conclou la regidora dels Comuns al districte de Sant Martí, Tània Corrons, en un comunicat.