El Junquito, un dels pobles oblidats després del terratrèmol de Veneçuela: "Estem abandonats"
El Junquito, una petita parròquia del municipi Libertador, a 33 quilòmetres de la capital, és famosa per la seva artesania, pel seu "cochino frito", semblant als llardons, les maduixes i la "cachapa", una mena de truita de blat de moro.
El dia de Sant Joan, festiu a tot Veneçuela, el poble era ple de turistes vinguts de les grans ciutats del país, com Caracas, Valencia i Barcelona.
Després del doble terratrèmol, les imatges de destrucció de l'estat de La Guaira, el més castigat, han donat la volta al món, però a El Junquito el sisme també ha deixat un paisatge inimaginable fa només uns dies.
D'aquest poble ple de cases acolorides i amb un carrer principal porxat a banda i banda només en queden alguns vestigis.
A diferència de La Guaira, aquí el govern veneçolà no ha enviat ajuda i els veïns es mouen entre la ràbia i la frustració.
"Van fer-se la foto i van marxar"
Arran del terratrèmol, a El Junquito han mort 8 persones, dues de les quals eren turistes: estaven assegudes en un dels porxos que recorren el carrer principal.
La nit de la catàstrofe hi van venir agents de policia però, segons expliquen al poble, van marxar de seguida.
Joana Torres, una veïna d'El Junquito, explica que els policies no els van deixar ajudar les persones atrapades i denuncia que els agents van intentar saquejar els comerços del poble.
"Dues persones van morir perquè la policia no va deixar als veïns rescatar a ningú. No van fer res, només van venir a ficar-se a la nit a dins dels nostres negocis", es lamenta.
Després d'aquest episodi, la major part dels efectius policials va marxar i ha estat entre els veïns que han retirat la runa majoritàriament a mà i també ajudats amb una excavadora i un parell de camions que els va proporcionar una empresa privada.
A la Joana li falten paraules per definir el sentiment d'aquesta petita població:
Hi ha descontentament, ràbia, tristesa, frustració. Estem abandonats, els fets parlen per si sols... aquí no ha vingut ningú a ajudar-nos.
L'única presència de l'administració estatal a El Junquito són mitja dotzena de policies amb armes llargues que custodien l'entrada i la sortida del carrer principal, però no han ajudat a desenterrar ni els ferits, ni els morts.
L'endemà de la catàstrofe hi van venir líders polítics locals i mitjans de comunicació: "Van venir, es van fer la foto i van marxar", ens diu en Wilson, un altre veí, mentre escombra la vorera.
Lucy Martinez, també veïna d'El Junquito, denuncia que cap autoritat els ha dit si els habitatges del poble que encara queden drets són segurs:
Veiem habitatges que semblen molt afectats, però ningú ens diu res... tampoc si podran tornar a obrir els negocis.
Aquesta mateixa veïna recorda que en aquest poble, que és molt petit, viuen del turisme.
Tot aturat
L'economia del poble ha quedat totalment paralitzada. Un centenar de restaurants han quedat absolutament destruïts i unes 300 persones s'han quedat sense feina.
Miguel Rodríguez era el gerent de Cochino Frito y Cachapa, Hermanos Pulgo. Com tants altres, ha perdut el negoci. Explica que fa dos dies l'edifici del costat va caure a sobre del seu local: "Així estem, a l'espera que vingui l'Estat a recollir almenys la runa per tornar a obrir".
A tocar d'El Junquito hi ha la petita comunitat de La Toma, formada per un centenar de barraques i construccions informals. A ells el terratrèmol també els ha passat factura i els ha deixat incomunicats.
Aquesta situació de desemparament que viuen els habitants d'El Junquito i La Toma és generalitzada entre tots els damnificats pel doble terratrèmol. I cada comunitat està resolent la tragèdia com pot, sense gaire ajuda de la resta de veneçolans, convençuts que la policia i l'exèrcit no els deixarà accedir a les zones afectades.
Segons expliquen diversos testimonis, hi va haver càrregues policials contra els ciutadans que van voler entrar a La Guaira a ajudar, amb la justificació que calia deixar les carreteres lliures per no entorpir la feina dels serveis d'emergència.
Sense ajuda externa, doncs, a la majoria d'edificis ensorrats només queden veïns que volen treure els cossos dels familiars i que en el millor dels casos contracten brigades amb martells i pics, molt poc professionals, que es juguen la vida.
Ball de xifres flagrant
Dues setmanes després del doble terratrèmol de Veneçuela, el govern xifra en 18.000 les persones que han perdut casa seva. Els satèl·lits de la Nasa i els de l'Agència Espacial Europea coincideixen a estimar en 59.000 els edificis afectats. Tenint en compte que a cada edifici hi poden viure diverses famílies, sembla evident que la xifra que dona el govern queda molt curta.
Els números tampoc no quadren pel que fa als desapareguts. El govern de Delcy Rodríguez manté congelada des del 25 de juny la xifra de 158 persones desaparegudes. Mentrestant, la plataforma Desaparecidos Terremoto Venezuela ja n'ha registrat 30.000.
A més, s'han començat a enterrar víctimes sense identificar en fosses comunes, raó per la qual els recomptes, en cas de fer-se bé, seran molt difícils.