El Sol, vist més de prop que mai: el telescopi solar més potent del món n'obté imatges detallades

A menys d'una setmana de l'eclipsi solar, que, en el nostre cas, es podrà observar al sud de Catalunya, el Sol torna a acaparar l'atenció mundial arran de les imatges difoses en les últimes hores per un grup d'astrònoms de l'Observatori Solar Nacional (NSO) dels Estats Units.

Són unes imatges molt rellevants perquè ofereixen un nivell de detall mai vist de la superfície solar, és a dir, mai fins ara s'havien obtingut unes fotografies i uns vídeos del Sol amb tanta nitidesa.

Les imatges les ha captadt el Telescopi Solar Daniel K. Inouye, el més potent del món, situat prop del cim d'un volcà de l'illa de Maui, a Hawaii.

Què es veu a les imatges?

A banda d'oferir-nos les imatges més detallades i nítides obtingudes mai fins ara del Sol, el que ha captat l'Inouye confirma una teoria que tampoc no s'havia pogut observar mai directament: l'existència de remolins de gasos a la superfície solar.

Es tracta del camp magnètic del Sol, que es retorça i es desplaça a causa del moviment del gas calent. 

Aquests remolins constants, tota aquesta energia magnètica, és el que provoca les conegudes erupcions i flamarades solars, capaces de projectar ràfegues d'energia cap a la Terra i alterar el funcionament de satèl·lits, xarxes elèctriques i altres tecnologies.

Aquests remolins reben el nom d'inestabilitats de Kelvin-Helmholtz, un fenomen clàssic de la dinàmica de fluids que es produeix quan dues capes de fluids pròximes es desplacen a diferents velocitats i generen aquesta mena d'onades que es poden veure en les imatges enviades pel telescopi.

L'estudi de l'Observatori Solar Nacional (NSO) dels Estats Units, publicat aquest dimecres a la revista Nature, també és important perquè demostra que aquestes inestabilitats de Kelvin-Helmholtz no només es produeixen a les capes superiors de l'atmosfera solar, sinó també a la seva superfície.

Per què servirà la troballa? 

Tenint en compte que aquests remolins detectats tant a la superfície com a l'atmosfera solar poden alterar el correcte funcionament de satèl·lits, xarxes elèctriques i altres tecnologies, el seu coneixement pot ajudar a fer-hi front, com apuntava el Dr. David Boboltz, de l'Observatori Solar Nacional:

Per comprendre i predir la meteorologia espacial, volem entendre la física del Sol fins a les escales més petites.

Aquest descobriment també posa de manifest les capacitats inigualables del Telescopi Solar Inouye i, com diu el Dr.Boboltz, més enllà de qüestions pràctiques, "simplement pel coneixement humà, necessitem fer experiments com aquest".

Fa tot just un parell d'anys, l'Agència Espacial Europea (ESA) es va acostar força al Sol i també va captar unes imatges bastant detallades, en aquest cas de la seva atmosfera inferior i de la corona exterior, molt més calenta.