La despesa militar està experimentant un ressorgiment planetari. Les fàbriques de munició i els laboratoris d'armament treballen a tota pastilla des de la quarta invasió d'Ucraïna per part de Rússia. I molt especialment, des de la pèrdua de confiança en els Estats Units.
Donald Trump ha aconseguit el que semblava impossible: que els seus principals aliats comencin a preparar-se no només per defensar-se dels seus enemics… sinó també per sobreviure sense Washington. I els seus aliats al golf Pèrsic, les monarquies del Golf, ja no el veuen com a garant de la seguretat, sinó com a font de problemes.
Les xifres són eloqüents. La despesa militar mundial ja supera els 2,7 bilions de dòlars, amb el creixement més accelerat des de la guerra freda. Més de cent països han augmentat els seus pressupostos en defensa.
Europa, que durant dècades havia delegat la seva seguretat als Estats Units, viu ara un procés de rearmament accelerat, amb objectius que ja no són el 2% del PIB, sinó el 3,5% o fins i tot el 5%.
El Japó trenca un tabú de postguerra
En un món que es rearma, fins i tot els països que havien fet del pacifisme una identitat… estan canviant de pell. El govern del Japó ha fet un pas que fins fa poc semblava impensable: autoritzar l'exportació d'armament letal per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial.
És un gir històric que trenca amb dècades de doctrina pacifista i amb l'esperit de la seva Constitució. El govern justifica el canvi per un "entorn de seguretat cada cop més rigorós".
Però el missatge és més profund: el Japó deixa de ser només una potència econòmica amb capacitat defensiva… per aspirar a ser també un actor militar global.
Destrucció generalitzada a Gaza (Reuters/Mahmoud Issa)
Palantir: l'ull que tot ho veu
Però aquest nou cicle no és només quantitatiu. És també qualitatiu. La guerra està canviant de naturalesa. Les armes ja no són només tancs o avions: són dades, algoritmes i intel·ligència artificial.
Empreses tecnològiques com Palantir o Anduril s'han convertit en actors centrals del nou ecosistema militar. La guerra es decideix cada cop més en centres de dades, amb sistemes capaços d'identificar objectius i accelerar decisions en qüestió de segons.
Aquesta transformació té conseqüències profundes. D'una banda, crea una distància psicològica amb la violència: matar pot esdevenir un acte mediat per pantalles, desconnectat de la realitat física. De l'altra, dilueix les fronteres entre seguretat i control social, amb tecnologies de vigilància que salten del camp de batalla a la vida quotidiana.
El model militar també muta. Diversos països tornen a plantejar el servei militar obligatori o fórmules híbrides per garantir efectius. La idea d'exèrcits exclusivament professionals comença a ser qüestionada davant escenaris de conflicte prolongat.
Tot plegat dibuixa un món que entra en una nova cursa armamentista. Una dinàmica que no només respon a amenaces reals, sinó també a percepcions de vulnerabilitat i a la competència entre grans potències. El risc és evident: cada increment alimenta el següent. I en aquest cercle, la seguretat es converteix en una sensació cada cop més cara… i cada cop més fràgil.
Llançament d'un míssil ofensiu (Europa Press/Ministeri de Defensa de Corea del Sud)
Els 15 pressupostos militars més alts del món
Estats Units, l'hegemonia sota pressió - Pressupost: 921.000 milions €. Primera potència militar mundial, amb capacitat de projecció mundial. L'amenaça de trencar i sortir de l'OTAN posa en perill la seva hegemonia i l'obliga a incrementar el pressupost militar. Trump ja ha demanat 1,5 bilions per l'any que ve i preveu doblar-ho el 2028. Manté la superioritat tecnològica i nuclear, però afronta el repte de múltiples fronts simultanis i una creixent competència amb la Xina. La guerra de l'Iran i la tensió global tensionen el seu model. La seva poderosa armada s'ha revelat inútil. Aposta per Palantir, plena d'incerteses. Composició: força global amb presència en tots els dominis (terra, mar, aire, espai i ciberespai). Suport de Palantir. Capacitats: Superioritat nuclear, portaavions, drons avançats, guerra electrònica i comandament global integrat.
La Xina, l'ascens imparable - Pressupost: 303.000 milions €. Modernització accelerada per competir amb els Estats Units. Prioritza el control regional (Indopacífic) i la capacitat global creixent. Inversions massives en tecnologia militar i expansió naval. Aposta important per la despesa aeroespacial. Té previst posar el peu a la Lluna abans del 2030. Composició: exèrcit massiu amb forta aposta per marina i forces tecnològiques. Capacitats: armada en expansió, míssils hipersònics, IA militar i espai.
Rússia, guerra i desgast - Pressupost: 212.000 milions €. Economia militaritzada per sostenir la guerra a Ucraïna. Ha augmentat la despesa fins a nivells crítics. Dependència elevada de la indústria bèl·lica i mobilització constant. Composició: forces terrestres massives amb suport nuclear estratègic. Capacitats: arsenal nuclear, artilleria pesant, guerra electrònica i capacitat de mobilització.
Alemanya, el "zeitenwende" (el canvi d'era) - Pressupost: 127.000 milions €. Transformació històrica per convertir-se en potència militar europea. Trenca dècades de contenció després de la guerra freda. Composició: exèrcit professional reforçat amb inversions extraordinàries. Capacitats: drons, ciberdefensa, modernització d'aviació i forces terrestres.
L'Índia, seguretat i projecció - Pressupost: 109.000 milions €. Potència emergent centrada en rivalitats regionals (la Xina i el Pakistan). Combina defensa territorial amb ambició global. Composició: exèrcit massiu amb modernització progressiva. Capacitats: forces terrestres grans, míssils, marina en creixement.
El Regne Unit, el multialiat global - Pressupost: 94.000 milions €. Manté un rol clau dins de l'OTAN i respecta un munt d'aliances regionals i globals. Manté força capacitats per actuar en conflictes internacionals al costat dels seus aliats, tot i que, com la resta de l'OTAN, s'ha distanciat dels EUA. Composició: forces professionals altament tecnificades. Posseeix caps nuclears. Capacitats: submarins nuclears, intel·ligència, forces especials.
França, autonomia estratègica - Pressupost: 70.000 milions €. Fa mig segle que juga dues partides estratègiques: per una banda, forma part de les aliances mundials amb un paper cabdal dins de l'OTAN i, per l'altra, conserva un mecanisme d'acció i defensa independent amb capacitat nuclear pròpia. Paper clau a Europa i Àfrica. Composició: forces professionals amb component nuclear. Capacitats: dissuasió nuclear, aviació estratègica, projecció exterior.
L'Aràbia Saudita, defensa del règim per sobre de tot - Pressupost: 63.000 milions €. Alt nivell de despesa per garantir estabilitat interna i regional. Gran dependència d'armes importades, especialment de França i dels Estats Units. Composició: forces equipades amb tecnologia occidental. Capacitats: defensa aèria i arsenal modern, però dependència externa.
El Japó, el rearmament discret - Pressupost: 59.000 milions €. El Japó protagonitza un gir històric en la seva política de defensa. En un context de pressió regional creixent, especialment per la Xina i Corea del Nord, ha decidit abandonar progressivament les limitacions autoimposades després de la Segona Guerra Mundial. El pas més significatiu: autoritzar per primer cop l'exportació d'armament letal, fet que suposa trencar amb dècades de doctrina pacifista i redefinir el seu paper global. Composició: forces d'autodefensa altament tecnològiques. Capacitats: defensa antimíssils, marina avançada, ciberseguretat.
Polònia, bastió de l'Est - Pressupost: 55.000 milions €. Lidera el rearmament europeu oriental. Prioritat absoluta: dissuadir Rússia. Composició: exèrcit en expansió amb reserves. Capacitats: tancs, artilleria, defensa aèria i suport de l'OTAN.
El Canadà, defensa moderada - Pressupost: 45.000 milions €. Augment progressiu per complir els seus compromisos amb l'OTAN. Focalització en defensa territorial i aliances. Fa temps que mira de reüll el seu veí a Washington i vigila totes les seves passes. Composició: Forces professionals reduïdes. Capacitats: Vigilància àrtica, ciberdefensa, suport logístic.
Ucraïna, resistir per existir - Pressupost: 45.000 milions €. Economia de guerra total. Defensa nacional depèn del suport internacional. Un dels primers productors mundials de drons i, sens dubte, el més ben entrenat per fer-los servir. Composició: mobilització massiva i reserves. Capacitats: drons, guerra asimètrica, defensa territorial.
Corea del Sud, tensió permanent - Pressupost: 44.000 milions €.Preparació constant davant de l'amenaça constant de Corea del Nord i el seu desenvolupament de míssils d'abast mitjà. Indústria militar d'alt nivell tecnològic. Composició: servei obligatori amb força professional. Capacitats: míssils, defensa aèria, indústria militar avançada.
Israel, seguretat –diu– existencial - Pressupost: 40.000 milions €. Estat en guerra permanent. En aquests moments ataca quatre països a l'hora: Palestina, l'Iran, Iemen i el Líban. El govern Netanyahu ha conclòs la transformació del seu exèrcit en una eina d'expansió territorial al servei dels moviments polítics ultranacionalistes i teocràtics. Una altra decisió polèmica ha estat la militarització dels colons jueus dins de la seva operació d'assassinats i l'expulsió de la població indígena a Cisjordània. Composició: servei obligatori i reserves massives. Capacitats: tecnologia militar, intel·ligència, defensa antimíssils.
Espanya, pressió per rearmar-se - Pressupost: 39.000 milions €. Augment progressiu per complir els objectius de l'OTAN. Debat intern sobre el ritme del rearmament amb uns socis a l'esquerra del partit en el govern (PSOE) que rebutgen l'augment del pressupost de Defensa per motius ideològics. Amenaça en el flanc sud amb el Marroc. Composició: forces professionals amb suport de l'OTAN. Capacitats: forces expedicionàries, naval, ciberdefensa.
