El Suprem dels EUA frena l'ordre de Trump per controlar i restringir el vot per correu

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha rebutjat les restriccions al vot per correu que el president del país, Donald Trump, va emetre fa mig any de cara a les eleccions legislatives del 3 de novembre. 

Ho ha decidit aquest dilluns, en una sentència que considera que són inconstitucionals, perquè la gestió de les eleccions correspon als estats i al Congrés, i també perquè hi ha molt poc temps per implementar-les.

L'ordre de Trump, emesa el març, obligava els estats a unificar els criteris pels enviaments de les paperetes, amb l'argument explícit d'evitar que votin ciutadans estrangers sense dret a vot.

És un argument que el president dels EUA fa servir des de fa anys, per exemple per negar la victòria electoral de Joe Biden el 2020, quan va dir que ho va aconseguir gràcies al frau en el vot per correu, argument que ha repetit aquest estiu.

Dos jutges federals van frenar l'ordre

L'ordre de Trump va ser impugnada per estats governats per demòcrates i també per organitzacions civils, el 4 de setembre una jutgessa federal de Boston va bloquejar-la, i després també un jutge federal de Washington.

L'administració Trump va recórrer el bloqueig a un Tribunal d'Apel·lacions, que va rebutjar el recurs, i va acudir després d'urgència al Tribunal Suprem, que ara també ha validat la decisió dels dos jutges federals.

Ho han fet els tres jutges considerats progressistes, i també 4 dels conservadors, mentre que els altres dos conservadors han emès un vot particular que dona la raó a Trump.

L'ordre de Trump obligava al servei d'immigració a crear llistes de votants amb criteris unificats pel seu govern i al servei postal a enviar paperetes només a les persones que apareguessin a les llistes.

Privar del dret de vot a "milions de persones"

El Tribunal d'Apel·lacions va considerar que aquests criteris "probablement privaran del dret de vot a milions de persones" i, en canvi, "aportaran beneficis mínims o inexistents" per combatre el frau electoral.

El governador de Califòrnia, el demòcrata Gavin Newsom, que aspira a presentar-se a la presidència, ha dit que és un bon dia de per a la democràcia, i ha qualificat l'ordre de Trump d'"anti-nord-americana".

I la Unió de Llibertats Civils Americanes, l'ACLU, ha acusat Trump de tractar les normes electorals com si fossin "mers suggeriments que es poden ignorar quan no convenen a l'agenda del president".

La pugna pel control del Congrés i del Senat

El vot per correu té molta importància als Estats Units: es calcula que en cada elecció un terç dels vots s'emeten així, i per això el debat sobre com es gestiona es planteja sovint al país.

Trump ha convertit aquest debat en central, apel·lant a un frau electoral del qual no hi ha proves però que ell magnifica per intentar controlar els processos electorals a la seva conveniència.

I cal tenir en compte que en les eleccions del 3 de novembre, en les quals es renoven tots els escons del Congrés i un terç dels del Senat, els republicans es juguen mantenir-hi la majoria que hi tenen.

És un moment en què la popularitat de Trump està en el punt més baix, sobretot per la guerra contra l'Iran, que s'està eternitzant, i també per la inflació que ha provocat als Estats Units.