S'acaben els 60 dies que els EUA i l'Iran van acordar per acabar amb la guerra: i ara, què?
Aquest dilluns s'acabava el termini de 60 dies que els Estats Units i l'Iran es van autoimposar per acabar la guerra, amb un "memoràndum d'entesa" de 14 punts, cap dels quals no s'ha complert.
Va ser el 17 de juny que es va saber que els dos bàndols havien tancat i signat digitalment el document, i quatre dies després el president dels Estats Units, Donald Trump, el va signar en persona a França, a Versalles.
Aquell document comportava un alto el foc immediat i la continuació de les negociacions amb l'objectiu de, en 2 mesos, arribar a una pau definitiva, però la pugna pel control de l'estret d'Ormuz ho ha impedit.
Per l'Iran aquest estret s'ha convertit en l'arma més poderosa que té, perquè li permet bloquejar el trànsit d'una cinquena part del petroli i el gas liquat que es consumeix al món sencer.
Un "alto el foc" amb bombardejos diaris
Durant el parell de setmanes després de signar-se l'acord va semblar que la situació s'havia estabilitzat, però després l'activitat bèl·lica va tornar a activar-se, amb els dos països acusant-se mútuament.
La primera setmana de juliol es van encadenar diversos dies d'atacs dels EUA a l'Iran i contraatacs de l'Iran a les bases nord-americanes als països veïns aliats, sempre amb Ormuz com a detonant.
En plena pugna Trump va arribar a anunciar que quan el seu país controlés l'estret, hi implantaria un peatge, quan fins aquesta guerra el pas era gratuït, però després va fer marxa enrere i va dir que exigiria inversions als EUA.
Malgrat els bombardejos mutus, tots dos països van intentar mantenir la ficció de l'alto el foc, fins que a mitjans de mes de juliol l'Iran va anunciar oficialment que el donava per suspès.
Mentrestant, les negociacions que havien de convertir el "memoràndum" en un acord de pau que posés fi a la guerra van quedar congelades, i malgrat que els bombardejos es van aturar, no s'han reprès mai de manera clara.
Trump ara vol bombardejar Oman
La fi del termini ha arribat quan l'Iran ha anunciat un acord amb Oman, país amb el que comparteix el control més directe d'Ormuz, per fixar rutes concretes que controlarien conjuntament a partir d'ara:
Les dues parts hem demostrat que estem decidides a formular un mecanisme que garanteixi els interessos i les preocupacions de tots dos.
L'anunci de l'Iran ha fet enfurismar Donald Trump, que ha amenaçat Oman, teòricament un aliat dels Estats Units, de bombardejar-lo si tanca l'acord amb l'Iran sobre l'estret d'Ormuz.
Situació interna complicada als dos bàndols
La situació no és precisament òptima per a Trump: no sap com sortir d'una guerra que els seus assessors li van desaconsellar començar, i la seva popularitat és la més baixa des que va iniciar el segon mandat.
I això passa quan falten menys de 3 mesos per a les eleccions de mig mandat al Congrés i al Senat dels EUA, i amb un electorat preocupat per l'augment del cost de la vida que la guerra ha provocat.
La situació a l'Iran, però, és molt pitjor: amb l'economia en caiguda lliure, el líder suprem del règim, l'aiatol·là Mojtaba Khamenei, acaba de promocionar militars de la línia dura a càrrecs d'alta seguretat.
Ho fa en previsió d'un enfrontament a llarg termini amb els EUA i també per, si cal, tornar a reprimir qualsevol intent de protesta interna, com ja va fer el règim a principis d'any, quan va haver-hi milers de morts.
