El teu veí t'espiava? Hongria destapa un dels seus secrets de la Guerra Freda
Després de 36 anys, Hongria ha acabat complint un dels assumptes que tenia pendents des de la caiguda del règim comunista l'any 1990: ha fet públics el llistat dels gairebé 60.000 informants que apareixen en els documents de la dictadura. A més, qualsevol pot accedir als expedients des de casa seva, perquè s'ha habilitat un cercador digital on es pot buscar el nom dels confidents.
La publicació d'aquests noms era una de les promeses electorals del nou executiu hongarès, després que cap govern anterior s'hi hagi atrevit, malgrat les demandes de transparència des de la caiguda del comunisme.
El país s'enfronta ara a una revisió del seu passat repressiu. Al registre s'han identificat algunes figures públiques del país, com polítics, jutges o estrelles de la televisió. I entre els confidents de la policia política de l'època, molts hongaresos hi descobriran veïns i familiars, fins ara amagats en l'anonimat. Algunes d'aquestes persones passaven informes dels seus mateixos fills o companys de feina.
Per aquest motiu, el govern hongarès habilitarà línies d'atenció telefònica per oferir suport psicològic a les persones afectades, segons ha anunciat el seu primer ministre, Péter Magyar: "Són moments complicats per a moltes famílies, i fins i tot per a comunitats senceres".
No es pot superar un trauma sense debatre-ho i sense fer preguntes.
Els arxius proporcionats pel govern també permeten saber algunes de les persones que van ser espiades, i per quin motiu.
No tothom va obeir el règim
Com en altres països de l'antic bloc comunista, les autoritats hongareses van fer servir una àmplia xarxa d'informadors per controlar la població.
Segons estimacions dels arxius nacionals, la policia secreta comunista va tenir 150.000 confidents, amb l'encàrrec d'informar de qualsevol indici de deslleialtat detectada entre els seus companys, amics o familiars. Però molts dels arxius van ser destruïts amb l'enfonsament del règim, i només se'n conserven un terç.
Els historiadors també alerten del risc de jutjar les persones que apareixen a la llista, perquè entre els noms del registre n'hi ha que mai van donar cap detall del seu entorn, i altres van passar informacions falses.
A més, bona part dels confidents estan morts, gairebé quatre dècades després de la fi de la dictadura, i no poden aclarir la seva vinculació amb la llista. Per aquest motiu, demanen comprensió sobre les motivacions que van portar cada individu a tenir relació amb l'Hongria comunista. Recorden que gairebé cap dels espies ho era de forma voluntària, i també s'investigava les seves vides privades per fer-los xantatge.
La repressió va afectar molts ciutadans
Durant la dictadura comunista a Hongria, entre el 1949 i el 1990, milers de persones van patir alguna forma de repressió. Hi va haver nombrosos empresonats, deportats, o fins i tot executats per motius polítics.
La primera etapa de la dictadura, sota el mandat de Mátyás Rákosi, es va caracteritzar per oprimir el poble de forma violenta. Però després de la revolució del 1956 que va estar a punt d'ensorrar el règim –i que va acabar aixafada amb l'ajuda de la Unió Soviètica–, el govern de János Kádar va adoptar una línia repressiva més sibil·lina, amb l'ampliació de la xarxa d'informadors fins a tenir espies gairebé a cada cantonada d'Hongria.
Fins i tot s'havia especulat que l'exprimer ministre Viktor Orbán hagués estat informador. Ell mateix ha explicat fa poc que els serveis secrets comunistes van intentar reclutar-lo durant el seu servei militar, però s'hi va negar.
Qui sí que havia estat confident era l'exprimer ministre socialista Péter Medgyessy, que el 2002 es va veure immers en una polèmica poques setmanes després de la seva presa de possessió, en saber-se que havia actuat com a informador.