Els casos pendents d'amnistia: de Carles Puigdemont a Oriol Junqueras i Carme Forcadell

En el cas de l'expresident Puigdemont, l'amnistia li permetria tornar a Catalunya, però tot apunta que el Suprem esperarà que el Constitucional mogui fitxa primer

Des de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el Suprem ha amnistiat 13 dirigents i activistes vinculats al procés independentista. Eren casos que tenia sobre la taula des de feia molt de temps i que la sentència de Luxemburg ha començat a desencallar. Tot i això, encara hi ha moltes persones pendents de ser amnistiades.

Els casos amnistiats els últims dies –l'exconsellera Meritxell Serret, els membres independentistes de les dues meses del Parlament, l'exalcalde de Sabadell Maties Serracant i tres manifestants– eren condemnes per desobediència o desordres públics

En totes les interlocutòries, el Tribunal Suprem fa referència a l'aval del Tribunal Constitucional a la llei d'amnistia, però ignora la sentència europea.

Manuel Marchena durant el judici del procés l'any 2019 (Europa Press)

Els casos dels membres del govern de l'1 d'octubre –amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras al capdavant– van a banda. Tots ells estan condemnats per malversació i els jutges del Suprem Pablo Llarena i Manuel Marchena es resisteixen a amnistiar-los per aquest delicte. 

Previsiblement, el Suprem esperarà que el Constitucional resolgui els recursos de cassació de les defenses per decidir si amnistien Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull i la resta de membres del govern a l'exili o inhabilitats.

En el cas dels exiliats, l'amnistia seria especialment rellevant perquè suposaria l'aixecament de les ordres de detenció i podrien tornar a Catalunya.

Esborrar antecedents

El Suprem té més casos sobre la taula que, si anés per feina, podria resoldre directament. Són els que afecten l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell; l'actual president de la cambra, Josep Rull; l'exconseller Quim Forn; l'expresident d'Òmnium Jordi Cuixart, i l'expresident de l'ANC Jordi Sánchez.

A tots ells els va decaure la condemna per sedició quan aquest delicte es va eliminar del Codi Penal, però l'amnistia –encara que no tots l'han demanada– els permetria esborrar els antecedents penals que els impedeixen treballar a l'administració pública.

No poden treballar a l'administració pública, però sí que poden exercir un càrrec públic. És el cas de Josep Rull, que és diputat electe i president del Parlament.

Meritxell Serret i Carme Forcadell abraçant-se a les portes del TSJC en una imatge d'arxiu (Europa Press/Kike Rincón)

Casos enquistats 

El Suprem s'ha començat a moure, però el Tribunal de Comptes i l'Audiència Nacional –directament interpel·lats per la sentència del TJUE– no han mogut fitxa.

De fet, o no han mogut fitxa o ho han fet en sentit contrari a l'aplicació directa de l'amnistia. És el cas del Tribunal de Comptes, que ha demanat a les parts que demostrin l'origen de la despesa del 9N i l'1 d'octubre per confirmar si afectaven el pressupost comunitari. 

Entre la trentena d'encausats hi ha Carles Puigdemont, Artur Mas, Oriol Junqueras, Raül Romeva o Dolors Bassa. El 20 de juliol, el Tribunal de Comptes els va donar deu dies per presentar al·legacions i la documentació requerida. Com a resposta, el govern va moure fitxa i va presentar un escrit davant el Tribunal de Comptes en què demana l'aplicació de la llei d'amnistia i l'aixecament de les mesures cautelars per l'1-O i l'acció exterior.

Per la seva banda, l'Audiència Nacional, que hauria d'amnistiar el delicte de terrorisme dels CDR, tampoc no ha fet res encara.

El catedràtic de Dret Processal Jordi Nieva ha explicat, en una entrevista a 3CatInfo, que ara que TJUE ha donat el seu parer i "ha eliminat qualsevol tipus de dubte" sobre la llei d'amnistia, "ja no queda cap excusa per aplicar-la, malgrat que els tribunals es resisteixin a fer-ho de forma àmplia. 

A més, diu que el Tribunal de Luxemburg fins i tot ha anat més enllà del que li havien demanat i ha molt estat clar sobre que l'aplicació de la llei ha de ser automàtica per "eliminar qualsevol tipus de dubte" sobre l'aplicació de la llei en la seva totalitat, sense haver de demanar cap altra prova, document o matís. I que no veu cap motiu pels retards en la seva aplicació ni per deixar la malversació a fora de la llei d'amnistia:

La voluntat d'intentar que no s'apliqui en tota la seva extensió és òbvia.

Nieva creu que la llei està molt clara, que el marge de maniobra per no aplicar-la és "cada cop més petit o gairebé inexistent" i que seria molt dur "institucionalment" per als tribunals espanyols que algú acabés presentant una qüestió prejudicial al TJUE i el Tribunal Europeu no l'admetés, els digués que és dilatòria i que s'han de limitar a aplicar la sentència ja dictada.

Casos pendents de tribunals catalans

A banda del Suprem, del Tribunal de Comptes i de l'Audiència Nacional, a Catalunya també hi ha tribunals que han d'aplicar l'amnistia.

De moment, però, l'únic que ho ha fet després de la sentència del TJUE és l'Audiència de Barcelona, que ha amnistiat els síndics electorals de l'1 d'octubre

La mateixa Audiència, però, té altres casos pendents, com ara el de l'exsecretària general d'ERC, Marta Rovira, pendent de judici per desobediència.

Finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és el competent per amnistiar els exalts càrrecs de la Conselleria d'Economia, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, també pendents de judici.