Els clubs de lectura estan de moda: es dobla el nombre d'usuaris l'última dècada
Lluny del soroll del carrer, el ritme frenètic del dia a dia i les pantalles, els clubs de lectura ofereixen un espai serè per compartir reflexions després de llegir un llibre. Aquests refugis intel·lectuals estan de moda i, els darrers anys, el nombre d'inscrits s'ha doblat.
A les biblioteques de la demarcació de Barcelona, per exemple, s'ha passat de 10.500 inscrits l'any 2016 als 20.500 de l'any passat.
"Si no t'hi apuntes el mateix dia, et quedes sense plaça", assegura la Pilar, participant en el club sobre llibres prohibits als EUA de la biblioteca de Can Fabra.
Que és un fenomen a l'alça també ho demostra el fet que aquests equipaments municipals han passat d'organitzar-ne 650 a 1.130 en una dècada.
Pel que fa al nombre total d'assistents a totes les sessions celebrades, va augmentar un 50%, passant dels 95.000 el 2016 als 140.000 participants el 2025. La combinació de l'hàbit lector i la possibilitat de fer xarxa explicarien en bona part aquest auge.
Més enllà de la lectura
"Als clubs de lectura hi treballem llibres d'estils molt diversos", explica Inés Mcpherson, escriptora i moderadora a la Biblioteca del Poble-sec, "i aquesta és la gràcia".
Explica que hi assisteixen persones "molt lectores", però que en aquests espais "descobreixen llibres que, si no, no llegirien". També destaca els vincles que es generen entre els assistents.
Quan fa un temps que coincideixes amb les mateixes persones es crea un vincle, i de cop i volta et trobes xerrant i compartint experiències més personals.
Una reflexió que comparteix la Jess, usuària de clubs sobre clàssics i dones autores. Ella valora la gratuïtat i la facilitat de la proposta, però també la possibilitat d'establir relacions intergeneracionals.
"S'hi ajunten molts tipus de gent, i hi predominen les dones grans, però està molt bé perquè tenen una mirada molt rica, i en els cercles que ens movem normalment no tenim ocasió d'estar amb persones grans", explica.
L'esclat dels clubs de lectura traspassa l'àmbit públic. Les llibreries o entitats de barri també acullen aquest tipus d'iniciatives.
Xarxes socials, unes aliades
Un altre gran aparador dels clubs de lectura són, encara que sembli una contradicció, les xarxes socials, que creen comunitats lectores entre els joves.
"Hi ha tota una nova comunitat lectora que ha nascut a les xarxes i que està fent que gent més jove s'apropi a la lectura d'una manera més natural" ,explica Núria Granja, conductora d'Espresso Literari.
Plataformes com TikTok, Instagram o YouTube han aconseguit que parlar de llibres sigui guai.
"Crec que és una molt bona notícia", afirma, "perquè al final estem tot el dia envoltats de pantalles i emociona veure com, d'alguna manera, se'n pot treure profit, d'això."
D'altres iniciatives, com La Sobretaula, amb 4.000 seguidors a Instagram, compaginen l'amor per la lectura amb activitats complementàries, en el seu cas la gastronomia. Un cop al mes comparteixen un text al voltant d'una taula.
"Estem flipant amb l'interès", afirma la Carlota, creadora de La Sobretaula junt amb la seva germana Helena. "Al principi ens feia molta por, i ara tenim fins i tot llista d'espera."
Clubs de lectura virtuals
Per aquells que no tenen la possibilitat d'assistir presencialment a les trobades, també hi ha els clubs de lectura virtuals. Un servei que es va activar arran de la pandèmia i que combina trobades virtuals amb sessions asíncrones, en què els usuaris no hi participen simultàniament.
Aquests clubs virtuals s'organitzen per comunitats territorials. Des de la seva creació el 2020, la comunitat de Biblioteques de Barcelona hi ha tingut més de 3.100 inscrits; més de 2.000, a les Biblioteques Públiques de Catalunya; una xifra similar a la Biblioteca Municipal de Tarragona, i uns 900 a la de Lleida.