França es prepara per a una nova mobilització i els sindicats fa una crida a la vaga general
Tant el president de la República com el govern francès fan declaracions contundents per intentar contenir el moment d'ebullició que viuen els carrers de França. Però damunt de la taula no hi ha cap mesura concreta per apaivagar el descontentament social, més enllà d'un increment de les forces de seguretat.
El ministre de l'Interior ha anunciat un desplegament massiu de policia, amb el suport de les forces Sentinelle, soldats de l'exèrcit especialistes en operacions antiterroristes, de cara a la nova manifestació convocada per a dissabte.
Per al 24 d'octubre s'han tornat a organitzar manifestacions d'estudiants per protestar contra la precarietat de l'educació pública i l'alt cost de la vida, juntament amb una nova mobilització del col·lectiu dels Armilles Grogues.
Els sindicats fan una crida a la vaga general
En un intent de contenir el malestar social, el primer ministre, Sébastien Lecornu, s'ha reunit aquest dimecres amb els principals sindicats del país.
En sortir de la reunió, la secretària general de la CGT, el segon sindicat amb més afiliats de França, ha assegurat que el govern no els ha anunciat "cap mesura" per alleugerir els efectes de la inflació o millorar l'educació i la sanitat públiques, i ha afirmat: "No ha tingut en compte cap de les nostres reivindicacions."
Davant d'aquest fracàs, Sophie Binet ha estat contundent: "Ha arribat el moment de portar la mobilització al pròxim nivell", i ha anunciat la convocatòria d'una vaga general per al dijous 5 de novembre.
El president continua de gira buscant més dièsel
Tot això passa mentre el president francès, Emmanuel Macron, continua de visita oficial als països del golf Pèrsic, on ha tancat diversos acords energètics.
Ha arribat a pactes amb els Emirats Àrabs Units, Bahrain i l'Aràbia Saudita perquè subministrin a França més barrils de dièsel i això permeti abaixar el preu disparat d'aquest combustible.
Macron ha garantit que el govern desplegarà tota la força necessària per impedir més disturbis o actes vandàlics dissabte que ve, amb l'argument que "cap violència és legítima".
Macron qualifica d'estúpids els comentaris de Trump
El president francès ha negat que darrere dels aldarulls del cap de setmana passat s'hi amagui cap ingerència estrangera, tot i que sí que denuncia una "manipulació estrangera de la informació" sobre els fets a posteriori.
Sense esmentar-lo explícitament, Emmanuel Macron ha criticat les declaracions d'aquesta setmana del seu homòleg nord-americà, Donald Trump, quan va culpar dels disturbis "els immigrants que no estimen França" i va responsabilitzar el president de la situació per no haver-li fet cas i "no tancar les fronteres" del país.
Macron ha parlat d'una "manipulació estrangera de la informació a posteriori", que ha donat peu a comentaris "inacceptables i estúpids" de molta gent, incloent-hi líders estrangers. I quan li han preguntat si es referia a Donald Trump, ha contestat: "Entre d'altres."
Continuen els judicis exprés per als detinguts
Mentrestant, aquest dimecres han continuat en diverses ciutats del país els processos judicials exprés per als centenars de detinguts durant els aldarulls del cap de setmana passat.
Segons el ministre de Justícia, es van detenir unes 2.500 persones, 917 de les quals han passat a disposició de la Fiscalia per sotmetre's a un d'aquests judicis ràpids.
Mentre es fan cues per ser jutjats en grup, els advocats denuncien detencions arbitràries. "Tenim la impressió que els policies van a les manifestacions amb l'objectiu de tancar el màxim de persones perquè així n'hi haurà menys a fora", diu un dels advocats que ha defensat cinc persones. A París s'han jutjat 300 persones en un dia i molts han passat 48 hores —el màxim permès— sense cap càrrec en contra.
A Bordeus, els advocats denuncien que els seus clients han estat apallissats a les comissaries. "Han cridat a declarar un jove blanc, bé en tots els aspectes, sense problemes d'inserció social, amb un ull morat que li ocupava mitja cara", diu indignat un dels advocats, "i veureu altres com ell, fets pols, apallissats a les comissaries". D'altres denuncien penes de presó desproporcionades i injustes.
Posen en dubte si es fa realment justícia i temen les repercussions socials i psicològiques que poden comportar aquestes mesures.
Per la seva banda, el ministre de justícia, Gérard Darmarain, treu pit de la dura resposta judicial, que té el vistiplau del president Emmanuel Macron, que diu que aquesta repressió judicial és la correcta i que l'estat d'urgència no és necessari.