Guerra a l'Iran: els beneficis de les grans petrolieres, que guanyen més de 150.000 milions de dòlars

El dia de l'atac dels Estats Units i Israel a l'Iran semblava clar que aquesta acció tindria un efecte directe en el preu del petroli. I més encara quan es va confirmar que, més enllà d'un bombardeig puntual, el conflicte escalava i l'estret d'Ormuz quedava tancat, fet que deixava el món sense el 20% del subministrament, de manera indefinida.

Sense arribar als 200 dòlars que els més pessimistes van pronosticar, el preu del petroli als mercats internacionals va arribar als 120 dòlars i, a més, va planar l'amenaça de falta de subministrament de productes refinats com el gasoil o el fuel d'avió. I quan això passa, qui té la paella pel mànec són les petrolieres. 

Beneficis que superen els 150.000 milions de dòlars

Les principals companyies del món ja han presentat resultats del primer semestre i els guanys conjunts s'enfilen per damunt dels 150.000 milions de dòlars, un 60% més que el mateix període del 2026. Uns beneficis que, irònicament, no han agradat a la persona que més hi ha contribuït, el president nord-americà, Donald Trump. I això que, amb música de marxa triomfal, la primera gran trobada que va fer Trump per celebrar la intervenció a Veneçuela va ser amb les petrolieres: des de l'espanyola Repsol fins a la més gran, Exxon.

Els va prometre sucosos negocis amb les reserves del país sud-americà. Però el que encara no se sabia és que el negoci més sucós vindria al cap de només set setmanes, amb la guerra de l'Iran. Com es temia, es va disparar el cost en origen del petroli. I tot i que és un preu a futur, del qual no es lliura el producte fins al cap d'un o dos mesos, des del primer moment productors i comercialitzadors van poder fer bona pesca en aigües tèrboles. 

La petroliera saudita Aramco, tot i haver venut menys que l'any passat per culpa de la guerra, ha guanyat 65.000 milions de dòlars, gairebé la meitat de tots els beneficis de les 10 grans. I això malgrat calcular que el conflicte els ha forçat a deixar de produir 2.600 milions de barrils de petroli. Exxon Mobil "només", entre cometes, va créixer un 26%, perquè ja venia de beneficis astronòmics en els darrers exercicis. Li ha anat encara millor a l'altre gegant nord-americà, Chevron, que ha millorat els beneficis un 138%. Els que no ho han notat són els consumidors.

Fins i tot Donald Trump, malgrat ser íntim amic de les petrolieres, ho critica: "Estan guanyant massa diners. Chevron, massa diners. Exxon Mobil, massa diners. Quan veus que una companyia multiplica per 12 el que havia guanyat l'any anterior, hauria de retornar alguna cosa als consumidors. Han de retallar el preu a les benzineres, als seus consumidors."

Els preus de la gasolina als Estats Units han pujat més d'un 30% des de l'atac a l'Iran. De fet, es calcula que el cost del dièsel ja supera fins i tot el pic de preu durant l'administració Biden. 

Beneficis "caiguts del cel"

L'oposició demòcrata assenyala Trump com a responsable directe. La senadora Elizabeth Warren i el senador Sheldon Whitehouse han enviat una carta a les principals petrolieres del país exigint saber quines han estat les seves decisions comercials, com han obtingut aquests "beneficis caiguts del cel" i quins han estat els seus contactes amb la Casa Blanca en relació a la guerra. També exigeixen saber la seva participació en la campanya de Trump del 2024.

La carta s'ha enviat, entre d'altres, a Exxon Mobil, Chevron, Shell USA i ConocoPhillips. Els senadors assenyalen el marge entre el cost real de produir petroli i el preu pactat "internacionalment" pel "càrtel" petrolier. 

Però no cal ser americà per haver tret profit de la guerra. L'angloholandesa Shell ha duplicat beneficis. La britànica BP els ha més que triplicat. La francesa Total Energies ha guanyat un 70% més. I l'espanyola Repsol tampoc s'ha quedat enrere: gairebé el triple respecte del mateix període del 2025. En el cas de la petroliera francesa, els seus beneficis d'11.400 M€ han tornat a revifar el debat sobre el seu rol i la responsabilitat vers els consumidors.

La "grossa" de les grans petrolieres

Diputats d'esquerres i ecologistes francesos fan servir el terme "jackpot" (ho podríem traduir com "la grossa") per referir-se a aquests guanys i el conegut economista Gabriel Zucman ha criticat el fet que la multinacional pràcticament no pagui impost de societats a França. El govern francès havia demanat certa contenció en els preus, però la seva portaveu, Maud Bregeon, diu que no pensen entrar en aquesta onada de crítiques a l'empresa. 

Les grans petrolieres xineses, com ara Sinopec o Petrochina, encara no han presentat els seus resultats. Tampoc multinacionals nord-americanes com ConocoPhillips o la brasilera Petrobras. La resta de grans ja han ensenyat els seus números. Aquesta és la llista dels beneficis de les més grans. 

• ARAMCO (Aràbia Saudita): 62.229 M$, +34%. Malgrat la caiguda de vendes, la companyia assegura que la seva "resiliència" i "agilitat" li ha permès gestionar ràpidament les condicions canviants del mercat.
• ExxonMobil (EUA): 18.708 M$, +26%. Destaca una producció rècord i millors marges de refinació en les seves instal·lacions del golf de Mèxic, amb més marge de negoci amb el dièsel. 
• Shell: (Regne Unit, Països Baixos): 16.500 M$, +96%. Una part important dels beneficis s'han obtingut amb la seva taula de trading, que gestiona transaccions de petroli i productes derivats i també transaccions financeres. També destaca una producció rècord al Brasil, que compensa la caiguda del negoci a Qatar. 
• Chevron (EUA): 14.310 M$, +138%. Producció rècord als Estats Units.
• TotalEnergies (França): 11.400 M$, +72%. Increment de producció i millors marges en la refinació i la petroquímica.
• Equinor (Noruega): 7.950 M$, +267%. Destaca la producció rècord i la venda d'actius a l'Argentina.
• BP (Regne Unit): 7.753 M$, +234%. Beneficis de la taula de trading, millors marges de guanys en la refinació de productes derivats. Ha reduït el seu deute gràcies als bons resultats.
• Valero (Estats Units). 4.900 M$, multiplica els seus resultats per 42, perquè l'any passat va registrar pèrdues comptables. Negoci de refinació i dièsel (no extrauen petroli directament).
• ENI (Itàlia): 3.635 M$, +43%. Més producció i guanys de la seva taula de trading. 
• Repsol (Espanya): 2.540 M$, +265%. Millora del preu de les existències de petroli, més marge en productes refinats.