La coacció del moviment propalestí a Alemanya
L'estat alemany fa dècades que ratifica el tracte diferencial que es dona als interessos de l'estat d'Israel.
Ho va explicitar el 2008 Angela Merkel en un discurs a la Knesset, el Parlament israelià, a Jerusalem. El socialista Olaf Scholz, en el seu dia, i ara també el nou canceller Friedrich Merz, s'han sumat a aquest compromís.
Consisteix en la promesa que Israel i el seu dret a existir formen part de les línies vermelles de l'acció política de l'estat alemany.
Un posicionament polític i no legal
Tot sorgeix del concepte alemany conegut com la "Staatsräson", o la raó d'estat. És un terme polític, i per tant no pas legal, encunyat pel filòsof polític Nicolau Maquiavel.
Defineix l'argument que fan servir els estats per justificar qualsevol acció que duen a terme fora del marc jurídic amb l'objectiu de garantir la seva pròpia supervivència.
En el cas alemany és un ús discutit, atès que a Alemanya ningú ha posat sobre la taula la possibilitat d'enviar tropes a Israel si la supervivència de l'estat hebreu estigués en risc.
La repressió de la lluita propalestina
Aquest compromís té conseqüències molt directes sobre les persones que a Alemanya s'impliquen en la solidaritat amb Palestina i en contra de la política de fets consumats de l'estat d'Israel.
Són associacions i moviments ciutadans, sovint vinculats a l'esquerra o l'extrema esquerra, als quals el Ministeri de l'Interior alemany i el seu servei d'informació, el "Verfassungsschutz", no els treu l'ull de sobre.
El nom d'aquesta oficina, que depèn del Ministeri de l'Interior, pot induir a confusions. "Verfassung" vol dir Constitució, i "Schutz" vol dir protecció. No és, però, cap organisme judicial que defensi la Constitució alemanya.
Sí que és un dels braços del poder executiu per recopilar informació i vigilar qualsevol persona o entitat que el ministeri consideri que pot comportar un perill.
Fa anys que aquesta oficina monitora les formacions, tant d'extrema dreta com d'extrema esquerra. Un cop l'any es fa públic un informe que té conseqüències molt reals per a aquells que han estat citats com a extremistes. Se suspenen subvencions o fins i tot es bloquegen comptes bancaris.
El cas de l'ONG Veus Jueves per la Pau
L'ONG Veus Jueves per una Pau Justa al Pròxim Orient (VJP) es va fundar a Alemanya l'any 2003 per un important col·lectiu de ciutadans jueus establerts a Alemanya. Estaven en desacord amb un estat que afirma que parla en nom de tots ells.
Els seus objectius fundacionals són clars: lluitar amb mètodes no violents per l'alliberament de Palestina i oferir un discurs contrari al predominant, impulsat per l'estat hebreu, per denunciar la desigualtat del conflicte i promoure el boicot econòmic a Israel.
El congrés per Palestina a Berlín
L'abril del 2024, l'ONG va organitzar, juntament amb el partit DiEM 25 de l'exministre grec i economista Yanis Varoufakis, un congrés per Palestina a Berlín. No va passar del primer dia. La policia alemanya va tallar la llum de la sala on s'organitzava el congrés i va dissoldre l'esdeveniment per la força.
L'argument del govern va ser que el congrés incitava a l'odi. També es va prohibir l'entrada al país, tant a Varoufakis com a un metge de Gaza, que venia per explicar el genocidi que ell havia viscut en primera persona.
La policia va justificar l'acció perquè temia que s'hi produïssin discursos antisemites o d'odi contra Israel. Per aquest motiu es va clausurar tot l'esdeveniment de manera preventiva.
El novembre del 2025 un jutjat de Berlín sentenciava tota l'acció policial com a desproporcionada i il·legal. Però a l'ONG VJP ja els havien bloquejat els comptes bancaris. Més tard, en l'informe del "Verfassungsschutz" del 2024 se'ls classificava com a organització demostradament extremista.
Apel·lació davant del tribunal
Aquest 27 d'abril es va produir la vista oral i pública de VJP contra el Ministeri de l'Interior alemany i la seva oficina d'informació. L'objectiu de l'ONG jueva era apel·lar contra la qualificació d'extremistes.
A la vista, a la qual es va poder assistir sense poder enregistrar el so, va quedar palès l'esforç de l'advocat del Ministeri de l'Interior, Wolfgang Roth, d'extreure conclusions mai formulades per l'ONG, a partir d'una lectura interpretativa de les publicacions a les xarxes socials de Veus Jueves per la Pau.
La legitimitat de l'atac a un soldat ocupant
Des del compte a X de VJP, quan l'exèrcit israelià ja havia entrat a Gaza, el president de l'ONG va escriure: "L'atac a un soldat d'una força d'ocupació és legítim". Era la resposta al tuit d'un compte proisraelià que qualificava els atacs als soldats israelians que envaïen la Franja com a terroristes.
Segons la tesi de l'advocat del Ministeri de l'Interior alemany, aquesta afirmació consistia en una crida claríssima a la violència, perquè segons la seva interpretació el tuit esperonava a atacar als soldats israelians, fossin on fossin.
Una deducció que va quedar clar davant el jutge que l'ONG no havia fet mai. A més, el dret internacional empara l'atac a una força militar si aquesta força ocupa per la força un territori que no és seu.
Clatellot a l'estat alemany
En la seva resolució, publicada al cap de només dues hores d'haver-se donat per finalitzada la vista oral, els cinc jutges del tribunal sentenciaven que Veus Jueves per la Pau no és una associació "extremista". També ordenaven que el govern alemany corregís l'informe de l'any 2024.
Segons el tribunal, les proves recopilades per l'oficina d'informació del Ministeri de l'Interior alemany eren insuficients per deduir que VJP incita o promou els actes de violència contra l'estat d'Israel. Totes les altres afirmacions de l'ONG estarien emparades en la llibertat d'expressió.
Ara el dubte és què posarà a l'informe del "Verfassungsschutz" del 2025, que està a punt de sortir a la llum. Es basarà en la informació recopilada pel Ministeri de l'Interior durant l'any passat. Veus Jueves per la Pau ja ha anunciat que si els defineixen un cop més com a extremistes, tornaran a apel·lar.
Els cinc d'Ulm
Un altre cas vinculat a l'activisme propalestí, que s'ha començat a jutjar aquesta setmana en un jutjat de Stuttgart, és el dels anomenats "Ulm five" o "Els cinc d'Ulm". Són cinc activistes que el setembre del 2025 a Ulm, a Baden-Württemberg, van forçar l'entrada a l'empresa Elbit, de capital israelià.
Segons el moviment propalestí s'hi fabriquen components per a la indústria de l'armament, que posteriorment s'envien a Israel. Els cinc activistes van destrossar tot el que van poder, es van gravar a cara descoberta i van penjar el vídeo a les xarxes socials mentre esperaven la policia. No van oferir resistència, atès que l'objectiu de l'acció era denunciar la complicitat d'Alemanya amb el genocidi a Gaza.
Vuit mesos de presó preventiva
El que no s'esperaven és que se'ls apliqués el paràgraf 129 del Codi Penal alemany, que s'aplica a organitzacions criminals. És un paràgraf polèmic, que l'estat alemany ha utilitzat, per exemple, contra les accions de protesta pacífica del moviment ecologista.
L'últim cas, el de l'ONG Última Generació per haver bloquejat carreteres o haver-se enganxat a obres d'art dins un museu.
A l'empara d'aquest article, i argumentant el risc de fuga, la Fiscalia de Baden-Württemberg ha prolongat l'empresonament dels cinc activistes molt més enllà del que ningú s'esperava.
Els advocats de la defensa hi veuen com a objectiu donar un càstig exemplar, perquè no hi veuen els motius per enlloc, tal com denuncia el lletrat Benjamin Düsberg.
"Tenim un cas molt clar. El dia de l'acció, els fets van quedar esclarits, hi ha un vídeo. La Fiscalia ho va poder indagar molt ràpidament, en poc més de tres mesos. Perquè el judici triga tant no ho sabem, però no ens sembla justificat", assegura.
S'hi suma que cap dels activistes té antecedents penals i la majoria tenen feina fixa a Alemanya.
Per l'advocat, tot plegat podria servir per aplicar als 5 d'Ulm el màxim que preveu el Codi Penal a Alemanya: cinc anys de presó. Tot plegat per una acció que, segons un altre dels advocats de la defensa, Matthias Schuster, estaria emparat en el dret internacional. Des del punt de vista de les defenses, tot hauria de quedar en una multa econòmica.
Itziar Cedar, amiga de l'espanyola Leandra Rollo --una de les cinc persones detingudes a l'acció a Ulm--, descriu la severitat del tracte rebut. "Cada mes té permís per rebre dues trucades, de 20 minuts cada una. Mensualment també pot rebre tres visites presencials, de 40 minuts cada una. Però tant les trucades com les visites, i també les cartes que li enviem, són sempre controlades. Hi ha funcionaris fent la transcripció del que es diu, hi ha registre de tot el que ens enviem."
La indústria de l'armament a Alemanya
Per l'entorn de les cinc persones acusades, l'objectiu és clar. Ho explica Josie, la parella sentimental de Vi, una de les persones que fa vuit mesos que són a la presó: "Alemanya està fent un gir autoritari", conclou. Per ella, els cinc d'Ulm són utilitzats "com un exemple, no només pel tema de Palestina".
Per Josie, la raó és la indústria de l'armament, perquè "Alemanya està reorientant la seva economia dels cotxes cap a les armes".
El que volen és enviar un senyal: no desafieu el sistema o us esclafarem.
Certament, els interessos de la indústria armamentista alemanya amb Israel són importants. La república federal és, després dels Estats Units, el segon subministrador d'armes a l'estat hebreu.
Unes vendes que l'any 2025 van assolir un import de gairebé 500 milions d'euros, el 30% de les importacions d'armes d'Israel. El mateix Ministeri de l'Interior alemany, a les seves publicacions, reconeix que aquest comerç és un puntal important en la relació entre els dos estats.