Les claus del judici als Pujol: preguntes obertes que haurà de resoldre la sentència
El judici a la família Pujol ja ha quedat vist per a sentència després de sis mesos de sessions a l'Audiència Nacional. La pressió la té ara el tribunal i, en especial, la magistrada ponent que ha de redactar la sentència d'un cas extens amb 17 acusats.
Amb el president Jordi Pujol exonerat per motius de salut, la causa ha seguit per als seus set fills, l'exparella del primogènit i nou empresaris que van fer tractes amb els germans Jordi i Josep Pujol Ferrusola.
En la recta final, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat han mantingut els delictes i la petició de penes de presó, mentre que les defenses han reclamat l'absolució dels seus clients. Uns i altres s'han acusat mútuament de no aportar proves concloents.
De fet, han quedat incògnites per resoldre que caldrà veure com es recullen a la sentència i com valora la presumpció d'innocència que al·leguen les defenses:
- La fortuna familiar oculta a Andorra durant anys prové de la deixa de l'avi Florenci?
- Jordi Pujol Ferrusola feia tasques d'intermediari amb empreses o cobrava comissions il·legals?
- L'expresident Pujol, la seva esposa i els set fills formaven una "organització criminal"?
- Se'ls pot acusar de blanqueig de capitals tot i no aclarir si els diners tenen un origen criminal?
Aquestes són les claus per entendre el cas, en espera de la sentència.
1. La deixa de l'avi: difícil de provar
Quan el 2014 Jordi Pujol va confessar que la família tenia un patrimoni ocult a Andorra, va situar l'origen dels diners en la deixa que el seu pare Florenci Pujol havia deixat els anys 80 a Marta Ferrusola, la seva dona, i els seus set fills.
Aquesta és la versió que tant les defenses com els set germans –amb declaracions gairebé calcades– han mantingut durant el judici al·legant que l'avi Florenci estava preocupat per "l'obsessió" política de Pujol.
El relat de la família explica que el fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, va rebre l'encàrrec de gestionar els diners el 1990, i dos anys més tard es van repartir entre els germans i la mare en comptes propis a Andorra.
En el judici, l'advocat del primogènit, Cristóbal Martell, ha admès que la versió té "poc múscul" perquè no hi ha proves de la deixa, ja que "no és tasca fàcil provar uns fons opacs dels anys 70-80". Però va plantejar al tribunal que això no vol dir que l'origen sigui una "activitat delictiva".
En canvi, el fiscal Fernando Bermejo s'aferra a la falta de documentació que acrediti l'existència d'aquesta deixa. "L'absència de proves no és indici de veracitat, és prova de falsedat quan el que afirma està obligat a acreditar", va dir.
Per les defenses, el diner ocult no deixa rastre i, per això, no apareix al testament de l'avi. La majoria de germans va regularitzar els comptes el 2014, quan va sortir al diari El Mundo que tenien diners a Andorra. Josep Pujol ho va fer el 2012, i Oriol Pujol va renunciar als fons el 2009 per fer carrera política.
2. Comissions "a l'èxit" o corrupció?
La tesi de la Fiscalia sobre l'origen de la fortuna familiar a Andorra és la corrupció: suposades comissions il·legals que "empresaris afins a CDC" pagaven als Pujol a canvi d'assegurar-se l'adjudicació d'obra pública.
En el judici, tots els empresaris acusats ho han negat. Les defenses han assenyalat que les acusacions no han aportat proves que s'hagués mercadejat amb concursos públics. "Hi ha un buit probatori, el no-res", va afirmar l'advocat Cristóbal Martell.
Un altre objectiu de les acusacions ha estat l'activitat empresarial de Jordi Pujol Ferrusola, per la qual societats que compartia amb la seva exparella facturaven a empreses i grans constructores per negocis de diversos àmbits a Catalunya, l'estat i països com Mèxic, l'Argentina o Gabon.
En els pagaments, la Fiscalia hi veu l'ombra de la corrupció perquè alguns cops no hi havia contractes o documents que acreditessin la feina feta. Però les defenses sostenen que eren tasques d'intermediació per les quals cobrava comissions "a l'èxit".
Alguns testimonis al judici han avalat aquesta tesi, però les acusacions han fet valer la versió d'altres testimonis que van assegurar que per tancar determinats negocis no van veure per enlloc el fill gran dels Pujol.
Per la seva banda, l'Advocacia de l'Estat no comparteix la tesi del fiscal sobre el suposat origen corrupte dels pagaments, que atribueix a "un favor irregular o inconfessable" dels empresaris al primogènit dels Pujol.
3. Els delictes
Associació il·lícita i blanqueig de capitals són els delictes pels quals la Fiscalia acusa els set germans Pujol Ferrusola i l'exparella del fill gran, amb penes que van dels 8 als 29 anys de presó.
El fiscal va descriure "una organització criminal" liderada pel president Pujol i la seva esposa, amb el fill gran a un segon nivell i, a sota, els altres germans, amb la finalitat d'ocultar la fortuna a la Hisenda espanyola.
Les defenses han rebatut aquesta tesi recorrent a la jurisprudència sobre la matèria, que exigeix que fan falta més de dos membres estables i amb un rol actiu que es reparteixin les funcions.
"Són els germans membres actius? No pas", va dir Cristóbal Martell, que es va preguntar: "Pot Jordi Pujol Ferrusola ser una organització criminal amb ell mateix? Amb el pare? No, perquè fan falta més de dues persones. Per tant, no n'hi ha."
Durant el judici, i en especial en els informes finals, les defenses també han insistit que el delicte de blanqueig requereix que els diners vinguin d'un origen criminal, no només il·lícit.
Com que consideren que la corrupció a què es refereixen les acusacions per poder demanar la condemna per blanqueig no s'ha pogut provar, donen per descartat també aquest delicte.
4. Un judici polític vs. "l'Espanya ens roba"
"No s'ha perseguit una família per motius polítics". Amb aquesta frase, el fiscal va voler negar de totes totes que s'hagi fet un judici polític a la família Pujol i va acusar les defenses de voler convertir-lo en "un atac a Catalunya".
Fins i tot va contraposar el discurs polític de "l'Espanya ens roba" amb el frau fiscal suposadament comès pels Pujol, de qui en va destacar que durant dècades van formar part de la màxima representació institucional a Catalunya.
Per contra, alguns advocats han recordat que el policia que va iniciar la investigació va admetre "animadversió" amb la família i denuncien que molts dels informes es van fer d'acord amb suposicions.
Per això, l'advocat Francesc Sánchez va dir que se'ls ha acusat "per ser qui eren" i perquè Pujol va ser "president i pare espiritual d'una forma d'entendre el país".
Per la seva banda, advocats dels empresaris acusats han criticat que s'hagi volgut "tacar" tothom qui envoltava el fill gran de l'expresident com a "delinqüents econòmics".
5. El president Pujol, sense judici
El tribunal va decidir a finals d'abril excloure el president Jordi Pujol de la causa després d'un nou reconeixement forense i una entrevista personal amb ell en què van constatar que no podia comparèixer "amb plenitud de coneixement i capacitats".
Per arribar a aquesta conclusió van fer viatjar Pujol, de 95 anys, fins a Madrid. A la trobada, els magistrats li van preguntar si recordava quants anys va ser president, quan va morir el seu pare o si sabia per què se l'estava jutjant.
Fora de la causa, l'expresident no tindrà una sentència absolutòria ni condemnatòria, tot i que el fiscal l'ha mantingut com a peça clau en la qual fa pivotar el cas.
L'expresident ha seguit el judici des de Barcelona llegint els diaris.
La sentència del cas s'espera per al mes de juliol i la resposta a les preguntes que han quedat obertes després de sis mesos de judici i 14 anys de l'inici de la investigació.