L'extrema dreta d'AfD arrasa a les eleccions a Saxònia-Anhalt i frega la majoria absoluta, segons els sondejos
L'extrema dreta d'Alternativa per a Alemanya (AfD), liderada per Ulrich Seagmund, podria haver aconseguit el seu primer govern regional a l'estat federal de Saxònia-Anhalt.
Els primers sondejos fets públics per la cadena ZDF en tancar els col·legis donen un 44% de vots a l'AfD, davant el 18,5% de la CDU, el partit conservador al govern fins ara, que cau encara més del que deien les enquestes durant la campanya electoral.
Això donaria a Alternativa per a Alemanya 41 escons, i quedaria a només un escó de la majoria absoluta (situada en el 46% dels vots). La CDU obtindria 17 escons, Die Linke (L'Esquerra) en tindria 9, i els socialistes de l'SPD i els verds n'obtindrien 8 cadascun.
Els socialistes de l'SPD i l'esquerra de Die Linke també obtindrien pitjors resultats que en anteriors sondejos, amb un 9% dels vots cadascú.
Un segon sondeig, en aquest cas de l'ARD, dona resultats similars, amb una victòria d'Alternativa per a Alemanya amb el 44,5% dels vots i la mateixa caiguda de la CDU (18,5%).
La participació ha estat altíssima, del 80%. A les quatre de la tarda era del 65,3%, davant el 41% de les eleccions de fa cinc anys. A les dues ja havien votat el 54,4% dels electors, el doble que al 2021a aquella hora (27,1%).
Es mantindrà el cordó sanitari?
Caldrà veure si es manté el cordó sanitari dels partits demòcrates, l'anomenat "mur de foc", que vol evitar que l'extrema dreta governi.
Alguns, com l'extrema esquerra populista de l'Aliança Sahra Wagenknecht, no creuen que vetar-los l'accés al govern sigui la manera de lluitar contra l'extrema dreta i no descarten pactar-hi si en tenen l'ocasió.
Els col·legis electorals han obert portes a les 8 del matí i han tancat a les sis de la tarda. Gairebé 1,7 milions de votants han estat cridats a les urnes.
Què deien enquestes i votants a peu d'urna
El suport a Alternativa per a Alemanya (AfD) en aquest land es movia entre el 40 i el 43%, segons diferents enquestes. La CDU, en canvi, que era el segon partit en intenció de vot, s'havia de conformar amb un 24%.
És un canvi radical, si ho comparem amb les últimes eleccions regionals. El 2021, el partit del canceller Friedrich Merz va superar amb comoditat el d'Alice Weidel: 34% per a la CDU, 23% per a l'AfD.
Entre els electors consultats per 3CatInfo a peu d'urna hi havia bàsicament dos bàndols: els partidaris de l'AfD, que després de 20 anys de govern de la CDU volen donar una oportunitat a un partit extremista que els promet una alternativa. I els contraris a Alternativa per a Alemanya, que estan preocupats pel seu futur i el dels seus fills, que temen una fugida massiva de gent progressista i del món de la cultura.
També són pessimistes les associacions que donen suport als immigrants. Asseguren que molts tenen por i que es plantegen marxar a un altre estat federal si guanya el partit d'Ulrich Siegmund.
"L'home més perillós d'Alemanya"
Ulrich Siegmund, de 35 anys, va ser militant de la CDU fins fa nou anys, quan va apostar per anar-se'n a l'extrema dreta.
Dona una imatge pulida i afable, servint cervesa gratis, sempre ben vestit i amb un somriure i una conversa amables, però amb un discurs que assenyala la immigració, nega la crisi climàtica i promet millorar l'economia i reduir la inflació sense dir com o amb mesures que estan fora de les seves competències.
El Der Spiegel el va considerar "l'home més perillós d'Alemanya", un atribut que va saber girar a favor seu, incorporant-lo a la campanya electoral com si fos un elogi i fins i tot firmant exemplars del diari.
L'empobriment ciutadà castiga l'actual coalició
La fugidad de vots de la CDU cap a l'extrema dreta s'explica, sobretot, per l'empitjorament de la situació econòmica del país. La indústria no ha deixat d'acomiadar gent, els alemanys cada cop se senten més pobres, i ningú percep cap millora en el dia a dia. Més aviat al contrari, segons els experts.
Els preus continuen disparats, l'electricitat i els combustibles són més cars que mai i les reformes que està impulsant el govern no fan més que empitjorar la situació.
La reforma de la sanitat pública, per exemple, contempla moltes retallades, però les classes mitjanes i baixes consideren que només elles paguen els plats trencats i reclamen més impostos als rics.
El que surt més mal parat de tot això és l'actual canceller, Friedrich Merz i el seu govern de coalició entre conservadors i socialistes. Un any després d'haver assumit la cancelleria, Merz treu encara més mals resultats que el seu antecessor, Olaf Scholz.
Mentrestant, l'extrema dreta d'Alternativa per a Alemanya es reivindicava com l'únic partit que representa la classe treballadora i es disparava a les enquestes.
Segons les enquestes, són molts els que dubten de l'actual govern de coalició pugui acabar el seu mandat. Si al març dos terços dels enquestats pensaven que la coalició arribarà al 2029, que és quan toquen eleccions, ara la xifra ha caigut clarament per sota de la meitat.
L'AfD atrau el vot d'homes joves
També hi ha una pèrdua dramàtica de confiança en els partits tradicionals, segons els experts consultats per 3CatInfo per explicar les claus del canvi de vot.
El periodista i escriptor Andreas Speit, que segueix els moviments d'extrema dreta a Alemanya des dels anys 90, alerta que l'AfD atreu sobretot el vot dels nois joves, explotant el ressentiment masculí que alguns homes tenen cap a les dones i exalçant valors de la masculinitat vinculats al paper d'heroi o soldat.
"Hi ha una campanya a les xarxes, que va començar fa uns anys, en què un dels seus diputats al Bundestag es permetia afirmar que 'si ets un home de veritat, si ets un noi ferm, si no ets un sensible alternatiu, llavors segur que trobaràs parella'", explica Speit.
L'AfD liderada per Ulrich Siegmund tampoc amaga la seva simpatia per Rússia i "el punt autoritari i guerrer de Putin", diu Speit, en un moment de forta tensió entre Berlín i Moscou.
Ulrich Siegmund, originari del nord de l'estat, ha anat a votar amb una Scooter de la marca Simson (ja extingida), la mateixa que ha fet servir en part de la campanya electoral. Símbol de l'Alemanya de l'est, va ser fundada per dos germans d'origen jueu. Els seus descendents han intentat evitar, sense èxit, que l'extrema dreta instrumentalitzés la marca.
Moscou acusa Berlín "d'iniciar una guerra"
Aquest diumenge el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha acusat directament Alemanya d'iniciar una guerra "de veritat" contra Rússia. Berlín ha acusat aquesta setmana el Kremlin d'estar al darrere dels drons amb explosius trobats a l'aeroport de Leipzig aquest agost. Moscou ho nega i demana proves que ho demostrin.
L'intercanvi de represàlies entre tots dos països per aquest fet ja els ha portat a tancar centres culturals russos a Alemanya i d'alemanys a Rússia.