Lleó XIV exigeix al Congrés una mirada humana a la gestió de la immigració i rebutja la crispació política

Aquest dimarts al matí Lleó XIV ha arribat al Congrés on, per primer cop un papa s'ha dirigit a les Corts, és a dir, a diputats i senadors. Ho ha fet per petició pròpia i no com a pontífex, sinó com a cap d'estat del Vaticà, i ha arrencat una ovació de més de set minuts dels presents. 

En el seu discurs, el papa s'ha centrat en la "profunda crisi espiritual i cultural" per la que passa el món. Ha parlat de la pau, que "es presenta com una aspiració política i una exigència moral".

De fet, en un lloc tant assenyalat com la cambra baixa, el papa ha volgut criticar la crispació present en la política i ha volgut assenyalar com "el conflicte pot esdevenir camí cap a la pau". "La pluralitat política no hauria de degenerar en una desqualificació permanent de l'adversari", ha dit.

En una defensa més àmplia de la pau, el pontífex ha mostrat preocupació pel rearmament "com a resposta davant de la fragilitat de l'escenari internacional". "La veritable seguretat neix de la justícia i el diàleg pacient", ha afegit.

Ha criticat especialment els països europeus i a demanat "ètica rigorosa" en el desenvolupament de les noves tecnologies i la intel·ligència artificial perquè "les decisions sobre la vida i la mort" no perdin la "responsabilitat moral de la persona humana". 

Un dels moments destacats del discurs ha estat la menció al "drama migratori". "Allà on una persona és discriminada pel seu origen nacional, religiós o lingüístic, o per la seva condició econòmica o social, es vulnera greument el principi de dignitat humana". 

Per això ha exigit una "resposta que miri les persones i que afronti les causes que els obliguen a marxar, més enllà de la gestió de fluxos". Per Lleó XIV, cal "oferir vies segures i legals, una acollida respectuosa i possibilitats reals d´integració; i promoure, alhora, el dret a romandre a la pròpia terra, treballant perquè ningú hagi d'abandonar casa seva per manca de pau, seguretat o condicions dignes de vida, entre elles les desigualtats econòmiques i els efectes de la crisi climàtica".

També ha fet una defensa de la "vida humana", "des de la seva concepció fins al seu ocàs natural", qüestionant així el dret a l'avortament i a l'eutanàsia. " La defensa de la vida humana no és una qüestió parcial ni un interès confessional", ha afegit.

El pontífex ha parlat de la família com "primera escola d'humanitat", sense especificar cap tipus de model familiar. Pel papa, la família és on s'aprèn a "cuidar a l'altre, perdonar, servir i pertànyer". Però també a l'escola, i per això ha fet èmfasi en el dret "inalienable" dels pares de "triar el tipus d'educació dels seus fills, en coherència amb les seves conviccions morals, cultures i religioses".

La presidenta del Congrés, Francina Armengol, que ha donat la benvinguda a Lleó XIV, ha volgut donar impotència a la pau i la lluita per la dignitat humana. Citant al filòsof mallorquí Ramon Llull ha volgut dir al pontífex que "la justícia et proporcionarà pau i també treballs", paraules que considera que vertebren la descomunal tasca actual de lluita pels drets humans.

També ha volgut demanar al pontífex que es concentri en les "tasques democràtiques que les societats a les que representem en encomanen" i s'ha referit clarament a la "llaga oberta que suposen els abusos a l'Església i la reparació i la indemnització a les víctimes".

Tot i que és el tercer cap de l'Església catòlica que visita l'estat espanyol –Joan Pau II va ser-hi cinc vegades i Benet XVI, tres–, ha estat el primer que en parlar en aquesta cambra.

L'han escoltat polítics de la majoria de grups parlamentaris, excepte de Podem i BNG. Critiquen que en un estat aconfessional no té sentit una visita papal a les Corts i també l'acusen de no condemnar amb prou duresa els casos d'abusos sexuals a l'Església.

També hi eren presents el president de Catalunya, Salvador Illa, i el d'Astúries, Adrián Barbón, així com els expresidents populars d'Espanya José María Aznar i Mariano Rajoy mentre que els socialistes Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero, pendent de declarar la setmana vinent pel cas Plus Ultra, no hi han assistit.

De l'Almudena al Santiago Bernabéu

L'agenda de Lleó XIV continua atapeïda. Aquest dilluns, el tercer dia del papa a Madrid, ha començat amb una reunió amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a les 9.30.

Durant la trobada, Sánchez ha regalat al pontífex un bonsai d'olivera espanyola. Des de la secretaria d'estat han explicat que es tracta d'un "símbol de pau, diàleg i comprensió, valors compartits per Espanya i el Vaticà" i representa "l'equilibri entre la tradició i la innovació".

Després s'ha dirigit al Congrés dels Diputats, on ha pronunciat un discurs davant de les Corts. La jornada continuarà amb una trobada i un dinar amb els bisbes espanyols. Segurament serà aleshores quan Robert Prevost es reunirà en privat amb algunes víctimes de la pederàstia en el si de l'Església.

A les 6 de la tarda farà una ofrena floral a la catedral de l'Almudena i tot seguit es dirigirà en papamòbil a l'estadi Santiago Bernabéu, per presidir una trobada amb la comunitat diocesana de Madrid.

Trobada amb víctimes dels abusos sexuals de l'Església

Encara que l'agenda del pontífex no inclou públicament la trobada amb víctimes d'abusos en el si de l'Església confirmada pel Vaticà, diverses fonts confirmen que tindrà lloc aquesta tarda.

El més probable és que Prevost s'hi reuneixi a la Nunciatura, l'ambaixada del Vaticà a Espanya on s'està allotjant el papa a Madrid.

La trobada, organitzada per l'Església, serà específicament amb supervivents d'abusos del Projecte Repara, una iniciativa de l'arxidiòcesi de Madrid "per a l'atenció a víctimes i la prevenció d'abusos sexuals, espirituals i de consciència en l'entorn eclesiàstic".

Diverses associacions de víctimes i supervivents rebutgen que el papa es reuneixi només amb persones triades per l'Església i denuncien haver estat exclosos de la visita de Lleó XIV. Miguel Hurtado, primer denunciant d'abusos de l'Abadia de Montserrat va simular diumenge davant de la Nunciatura un a trobada amb Prevost on exigia que es comporti "com el que predica".

Tot i el caràcter privat de la trobada, el Vaticà va dir que es proporcionarà "més informació" després "si fos necessari", per "respecte" i "confidencialitat".

En diversos moments del seu viatge a Espanya, Lleó XIV ha fet referència als abusos de religiosos i ha admès que "segueix sent una ferida oberta". Ha reiterat el seu "compromís" i "fermesa" per lluitar contra aquesta lacra.

Vigília de l'arribada del papa a Barcelona

L'estada de Lleó XIV a Madrid acabarà aquest dimarts al matí amb una trobada amb els voluntaris que han ajudat a organitzar el viatge papal. 

Tot seguit volarà cap a Barcelona, on està previst que arribi a dos quarts d'una del migdia.

La visita del pontífex a Catalunya durarà dos dies i inclourà, entre d'altres, una visita al monestir de Montserrat i a la presó de Brians 1, una vetlla davant de 40.000 persones a l'Estadi Olímpic i una trobada amb el món de la caritat a l'església de Sant Agustí del Raval.

L'últim acte del papa en terres catalanes serà la benedicció de la torre de Jesús de la Sagrada Família, on finalment està previst que Prevost parli en català, castellà i llatí.