El rei Lleó a Madrid: la Conferència Episcopal treu rèdit de la visita de Robert Prevost
Tot i que no estava previst en el primer esbós del viatge apostòlic del papa Lleó XIV, Madrid és l'aparador mundial d'una estada llarga i amb una agenda molt atapeïda. Els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola treuen profit de la imatge dels carrers plens de banderoles i d'actes multitudinaris, siguin religiosos o no, on el papa es veu envoltat de desenes de milers de fidels que l'aclamen amb càntics i proclames. Sobretot amb la Vigília dels joves i la missa de Corpus Cristi, secundada per més d'un milió de persones.
Unes imatges que fan la volta al món i que l'Església aprofita per posicionar Espanya com a bastió del catolicisme en una Europa cada cop més secularitzada on les conversions i els fidels van a la baixa.
Robert Prevost, amb 40 anys de missioner al Perú, no se sent gaire còmode amb aquests banys de masses, però sap que en trauran rèdit i es deixa fer. Les seves agendes són vertiginoses, però a 70 anys se'l veu en forma.
Per què és important la visita del papa a Espanya?
El viatge de Lleó XIV arriba en un moment simbòlic: feia 15 anys que un papa no visitava Espanya (Benet XVI va ser a Madrid en la trobada de la joventut el 2011) i és la primera vegada que aquest pontífex trepitja l'Estat després que el papa Francesc, convidat moltes vegades, no ho va fer.
Només quatre mesos després de ser escollit papa, Robert Prevost va decidir venir. Però això no es va saber fins fa molt poc. La discreció de la diplomàcia vaticana i el secret pontifici dels bisbes ha mantingut en un hermetisme absolut el viatge que ara ja tenim a sobre.
El Papa no ve només a visitar els catòlics, sinó a parlar amb la societat espanyola en el seu conjunt. I de forma inèdita ha demanat parlar davant la plana política del Congrés de Diputats.
Espanya rep una figura amb una enorme influència moral i global. Això converteix aquest viatge en una oportunitat que va molt més enllà de l'àmbit eclesial.
Què en treu Espanya d'aquest viatge?
Per a l'estat espanyol, la visita ofereix diversos beneficis.
En primer lloc, una projecció internacional extraordinària, amb més de 5.000 periodistes acreditats de mitjans de tot el món que durant una setmana, posaran els ulls sobre el país. Les imatges de Madrid, Barcelona, la Sagrada Família, Montserrat i les Canàries arribaran a milions de persones. No és poca cosa.
Benefici econòmic. El cost total del viatge està calculat en 25 milions d'euros però la Conferència Episcopal Espanyola assegura que el retorn econòmic serà gairebé de 200 milions. Han contractat una empresa externa perquè al final del viatge els faci una auditoria.
Però probablement l'aportació més important serà de caràcter social. La parada a les Canàries és especialment rellevant. L'arxipèlag s'ha convertit en una de les principals portes d'entrada de migrants procedents de l'Àfrica. Amb la seva presència, Lleó XIV internacionalitza aquesta realitat i convida Europa a mirar més enllà de les fronteres i les estadístiques. El 4 de juliol visitarà Lampedusa.
La visita que ningú no veurà: de l'agenda pública a l'agenda real
Aquesta és precisament una de les qüestions que més interès desperta entre els vaticanistes. El Vaticà només publica l'agenda oficial, però en tots els viatges apostòlics hi ha una agenda paral·lela de trobades privades, moltes de les quals només es coneixen després del viatge perquè es porten en secret pontifici.
Pel que s'ha pogut reconstruir fins ara, la Nunciatura Apostòlica de Madrid serà el principal centre de les reunions reservades de Lleó XIV durant la seva estada a Madrid. Un lloc discret i blindat a periodistes on Lleó XIV rebrà una delegació de víctimes d'abusos sexuals en el si de l'Església de l'organització "Repara", que penja directament de l'arquebisbat de Madrid. Que la trobada sigui només amb aquestes víctimes no ha agradat gens a les víctimes de congregacions religioses com Montserrat, Maristes o Jesuïtes.
L'agenda pública està pensada per als grans titulars, però l'agenda que probablement interessa més a Lleó XIV és la dels espais tancats: la reunió amb els bisbes, els agustins, els migrants i les entitats socials. I, sobretot, reunions amb polítics de primera línia. La maquinària de la diplomàcia vaticana entra en joc perquè el pontífex agafi múscul com a líder internacional.
Pròxima parada, Barcelona
Els dies 9 i 10 el papa es deixarà estimar a Barcelona, on el tarannà de l'Església i la seva gent és diferent, més discret. De fet, a Barcelona es trobarà amb gent contrària a la seva estada. L'organització d'agnòstics i ateus "Jo no t'espero" l'hi faran saber.
A la Sagrada Família, els responsables eclesiàstics esperen que Lleó XIV quedi enamorat del temple, que quan entri a la nau central envoltada del bosc de columnes i la llum dels vitralls quedi emmirallat com li va passar a Benet XVI. Tenen l'esperança que així s'acceleri el procés de beatificació d'Antoni Gaudí, ara que celebrem el centenari de la seva mort.
El papa és el convidat del cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, i la primera parada serà a la Catedral amb tot el personal de l'arquebisbat. Allà, a la casa del bisbe, s'hi instal·larà els dos dies, i allà també tindrà reunions privades perquè el Vaticà no perd ocasió.
