De Xi Jinping a Elisabet II, els líders mundials que han visitat el Congrés abans de Lleó XIV
Butlleti Mirada Global
Cada setmana un article exclusiu per enendre cap a on va el món
Ha estat el mateix papa Lleó XIV qui ha demanat intervenir al Congrés dels Diputats, davant de diputats i senadors. Ho farà aquest dilluns en un moment de confrontació entre l'Església i l'extrema dreta per la postura de la majoria de bisbes espanyols que defensen la immigració.
La visita a les Corts és criticada des de l'esquerra. Podem ha anunciat que plantarà el papa. Defensa que en un estat aconfessional no té sentit que visiti les Corts.
També acusa el pontífex de no condemnar amb prou duresa els casos d'abusos sexuals a l'Església. Lleó XIV, que també és el cap d'estat del Vaticà, serà el tercer papa que visitarà Espanya, però el primer que parlarà a les Corts.
Al llarg de la democràcia, diversos governants han visitat la institució, ja sigui signant al llibre d'honor o pronunciant discursos. Aquí en teniu un recull:
Xi Jinping i "el Quixot"
El president xinès va pronunciar un discurs al Senat el 28 de novembre del 2018 emmarcat en una visita d'estat a Espanya.
Fa vuit anys, Xi Jinping ja va posar l'accent que la Xina era la segona economia mundial i en els esforços per incrementar l'exportació dels seus productes, incloent-hi òbviament l'Estat.
Com a anècdota va comentar que havia llegit "El Quixot" de Miguel de Cervantes:
Vaig llegir El Quixot durant la revolució cultural de la Xina, quan treballava com a camperol.
Volodímir Zelenski, un dels més assidus
El president d'Ucraïna ha visitat oficialment les Corts en quatre ocasions en els quatre anys empès en la recerca de suport europeu per la guerra entre Rússia i Ucraïna.
És un dels caps d'estat més persistents, tot i que només el primer cop, el 5 d'abril del 2022, hi va pronunciar un discurs.
Vladímir Putin: relacions energètiques i terrorisme internacional
En canvi, el seu principal enemic, el president de Rússia, ha estat dos cops a les cambres espanyoles: el 14 de juny del 2000 i el 9 de febrer del 2006.
A la primera visita, amb el govern de José María Aznar, l'objectiu era impulsar les relacions comercials Espanya-Rússia.
La segona, amb José Luis Rodríguez Zapatero de president, va ser en plena guerra de l'Iraq. Llavors va parlar de la lluita global contra el terrorisme i les relacions energètiques entre estats.
Nicolas Sarkozy, ETA i el TGV
Com a president de la República francesa, Sarkozy va defensar la cooperació francoespanyola contra el terrorisme d'ETA en uns anys en què l'organització terrorista encara estava ben activa i cometent atemptats. Va ser en un discurs el 28 d'abril del 2009.
Altres presidents francesos com Jacques Chirac i Giscard d'Estaing també havien fet anteriorment visites oficials. Sarkozy, també va deixar anar aquesta "perla":
D'aquí a tres anys, Barcelona ha d'estar a menys de quatre hores de Lió amb el TGV.
Disset anys després, encara no s'ha aconseguit.
Mikhaïl Gorbatxov, símbol de la Perestroika
Com a president de la Unió Soviètica, va intervenir el 26 d'octubre de 1990 en una sessió conjunta entre el Congrés i el Senat, només un any després de la caiguda del mur de Berlín.
Gorbatxov, impulsor de la Perestroika, va defensar el seu projecte ideològic de construir una casa comuna europea i la cooperació est-oest, en un moment simbòlic del final de la Guerra Freda.
Elisabet II, única representant de la monarquia britànica
El 18 d'octubre de 1988 està marcat en vermell al Diari de les Corts. El motiu és la visita i el discurs de la reina Isabel II d'Anglaterra, l'únic membre de la monarquia britànica que hi ha intervingut.
Va fer un discurs breu i molt formal, on va destacar el model de la Transició espanyola sense passar per alt que Espanya era el destí turístic preferit de molts britànics.
Mugabe, el controvertit president de Zimbàbue
Robert Mugabe, que va governar Zimbàbue durant gairebé 30 anys, va ser a les Corts el 7 de juny de 1988, amb el socialista Felipe González de president del govern. També es va reunir amb el rei Joan Carles.
Va ser una figura controvertida que va passar de ser un líder revolucionari contrari a l'apartheid a un opressor que va imposar una dictadura.
Irònicament, en el seu discurs va posar d'exemple el model de Transició espanyola, des d'una dictadura cap a la democràcia, com un referent de convivència i diàleg després d'anys d'autoritarisme.
Des de la seva constitució, el 1977, les cambres han rebut caps d'estat i de govern d'una setantena de països d'arreu del món.
