Lloguers de 60.000 euros per un restaurant a Barcelona: gremi i ajuntament plantegen topalls

Obrir un restaurant a Barcelona no és fàcil. La demanda de locals és molt superior a l'oferta, sobretot al centre de la ciutat. La falta de llicències, la normativa de fums i la pressió turística tensen un mercat on la forquilla de preus va dels 10 als 600 euros per metre quadrat. En funció del barri, un local de restauració de més de 150 metres quadrats pot costar des d'uns 3.000 euros fins als 50.000 al mes, si està ubicat al centre o al port.

El restaurant Piccata de l'Eixample, ubicat a la Gran Via de les Corts Catalanes, d'uns 100 metres quadrats, paga al voltant de 5.000 euros de lloguer al mes. Amb un consum frenat, els costos del lloguer, l'energia, les matèries primeres i els salaris ja representen més del 60% del total de despeses del negoci.

El propietari del Piccata, David Sadurní, afirma que ha de facturar uns 2.000 euros al dia, perquè li surtin els números a finals de mes.

Els preus dels lloguers comercials s'han disparat en els últims anys, sobretot a les zones prèmium: passeig de Gràcia, Portal de l'Àngel, la Rambla, Pelai o la Diagonal. També els locals del port. Són zones on els negocis poden assumir lloguers elevats, perquè hi passen molts turistes. 

Gennaro Iomelli, copropietari del Restaurant Terrazza Ravello, ubicat al Port Vell, assenyala que, a banda dels preus, els pressiona la durada dels contractes, que és de cinc anys.

Quan comences un negoci, fas uns números, però cada cinc anys van pujant els lloguers i has d'ajustar molt els marges. No ho podem repercutir en els plats.

Francisco Fuentes, coordinador operatiu del Restaurant Sushi Saki, també al Port Vell, indica que paguen més de 20.000 euros de lloguer cada mes. Insisteix, però, que és un cost assumible.

Paguem un lloguer car perquè som en una zona molt exclusiva, al costat de la Barceloneta, i hi ha molt de pas de turistes. Són el 50% del total de clients.

Justament, a la zona del Port Vell, fa poc ha tancat el restaurant històric El Merendero de la Mari, per no poder assumir un lloguer astronòmic. Li exigien més de 50.000 euros al mes, una quantitat que feia el negoci inviable.   

La restauració de Barcelona alerta d'un degoteig de tancaments

El Gremi de Restauració de Barcelona reclama un "pacte de viabilitat" i que les administracions accelerin un ajust de preus que el mercat creuen que acabarà imposant. 

El director general del gremi, Roger Pallarols, adverteix que la bombolla dels preus de l'habitatge també es dona en els locals comercials.

Per a un restaurant, el lloguer és una de les partides més sensibles. Pallarols recorda que pot representar entre un 20% o 30% dels costos totals:

Molts negocis acaben sent inviables perquè un dels costos estructurals, que és el lloguer, és tan elevat que no es pot afrontar.

A això s'hi suma, segons el Gremi de Restauració, una desacceleració del consum a les zones més turístiques: "Quan el volum de consum no va al ritme a què estàvem acostumats en anys de bonança, arriben els tancaments de negocis. El resultat són locals buits i traspassos."  

Pallarols manté que hi ha una actitud molt conservadora per no castigar el client. Diu que l'increment de despeses l'està absorbint, en gran mesura, el propietari del negoci, en el marge comercial, ja molt reduït.

"Cal un pacte entre propietats i llogaters, que sigui viable per al propietari i també per a qui lloga el local", apunta Pallarols. "Actualment, molts preus de contractes de restaurants estan fora de mercat", opina. 

El gremi creu que el mercat acabarà ajustant els preus. "El que cal és acompanyar que aquest equilibri s'obtingui a la màxima velocitat possible per fer que les pèrdues siguin les mínimes possibles", insisteix Pallerols. Critica que el debat públic se centri en l'habitatge i ignori els locals comercials. Lamenta que no hi hagi cap proposta sobre la taula i demana a les administracions que s'anticipin en lloc de limitar-se a lamentar les pèrdues d'establiments emblemàtics.

Pallarols insisteix que el que està en joc és la identitat de Barcelona, que manté molta personalitat gastronòmica i és un exportador d'oferta comercial fora de Catalunya.

Quin tipus de restaurant pot assumir 60.000 euros al mes?

El mercat dels lloguers comercials és lliure. El propietari pot demanar els diners que vulgui als inquilins. El factor determinant és la ubicació: com més cèntric és el local, més car és. "El passeig de Gràcia encapçala la llista, i darrere hi ha el Portal de l'Àngel, la Rambla, la rambla de Catalunya, la Diagonal i el carrer Pelai", apunta Domènec Casellas, cap de Retail del departament de locals comercials de Cushman & Wakefield a Espanya.

"A Barcelona, al centre, hem firmat contractes de lloguer a partir de 60.000 euros al mes. I a la Gran Via de Madrid han superat els 100.000 euros mensuals", apunta Casellas. 

Qui paga aquestes quantitats són, sobretot, cadenes conegudes de fast food, de menjar ràpid. Són marques que necessiten que hi passi molta gent i que hi hagi molta rotació, i destinen al seu compte d'explotació un percentatge molt alt al lloguer, detallen des de Cushman & Wakefield. El model es compensa amb menys personal, més autoservei i una matèria primera de cost més reduït. 

A l'extrem oposat, l'alta cuina. En un restaurant de tres estrelles Michelin el pes del lloguer pot ser més baix perquè no els cal ser al rovell de l'ou de la ciutat, però el cost del personal i la matèria primera és molt més alt. A un estrella Michelin el vas a buscar, mentre que l'altre és impulsiu: passes pel davant, hi entres, menges i surts, afegeix Casellas.

"Les multinacionals accepten pagar més en una ubicació emblemàtica perquè la intenció és obrir 50, 60 o 100 locals a Espanya, i el pes de les botigues més cares el suporten la resta de locals de la cadena", comenta Casellas. 

L'oferta de locals de restauració a la ciutat de Barcelona és molt escassa. I la normativa és molt estricta. Obtenir una llicència d'activitat de restauració és complicat en bona part de la ciutat. Hi ha una moratòria a Ciutat Vella. A això s'hi sumen carrers concrets amb restriccions, com el carrer Consell de Cent o l'entorn del mercat de Sant Antoni.

El resultat és molta demanda per obrir i poca oferta de locals bons. Casellas recorda que la majoria de restaurants que obren acaben tancant. La disponibilitat als carrers comercials de la ciutat és molt baixa, està per sota del 3%.

Pel que fa a la propietat, a Barcelona la majoria de locals són de petits i mitjans propietaris privats, amb l'excepció del passeig de Gràcia, on hi ha fons d'inversió i asseguradores. Això dificulta dissenyar un mix comercial i deixa el pla d'usos com a únic instrument.

Cal regular i aplicar topalls de lloguer als locals comercials?

L'Ajuntament de Barcelona admet que no pot frenar la pujada dels lloguers dels locals. El govern municipal reclama a la Generalitat i a l'Estat eines per regular els preus a les zones més pressionades.

Raquel Gil, cinquena tinenta d'alcaldia i regidora de Promoció Econòmica, insisteix que "ara mateix no hi ha cap regulació en els preus dels lloguers comercials". "On podem regular els ajuntaments és quan fem la planificació urbanística", afegeix.

La principal eina municipal són els plans d'usos de barris, que permeten decidir quin tipus d'activitat es vol i quina no es vol en una zona. L'objectiu, explica Gil, "no és controlar tant el preu del local com la tipologia de comerços, que no hi hagi monocultiu".

En aquest sentit, a Ciutat Vella hi ha una moratòria de llicències de restauració, i a Sant Martí hi ha vigent un pla d'usos que limita el nombre de comerços en funció del teixit existent. A escala de ciutat, el consistori també ha suspès les llicències de nous supermercats oberts 24 hores.

L'Ajuntament admet que no pot impedir que un propietari i un llogater pactin un preu alt. Gil defensa, però, un topall: 

L'Ajuntament de Barcelona defensa la necessitat de regular i aplicar un topall al lloguer comercial, com es fa en l'habitatge.

L'Ajuntament, a més, vol replicar en el comerç una de les eines a què ja recorre en habitatge, el dret de tanteig i retracte, que permet a l'administració comprar un immoble quan es posa a la venda. 

La nova llei de comerç reconeix per primera vegada la possibilitat de catalogar els comerços i establiments de restauració "singulars", que aporten valor al barri més enllà de l'estrictament comercial. Això permetria a l'administració poder optar a comprar locals comercials i ajudar a mantenir l'activitat sense que hi hagi una especulació amb el preu del lloguer. L'Ajuntament ha creat amb la Generalitat un fons conjunt per a aquestes inversions.

Pel que fa a la regulació del preu del lloguer, la competència és estatal. El consistori treballava en una proposta al Congrés que, per calendari, no entrarà en aquesta legislatura, però que pretén impulsar a la següent. La idea, remarca Gil, és poder intervenir en aquells espais on aquesta pressió immobiliària està fent que l'activitat econòmica, sobretot dels petits empresaris, sigui la més damnificada.

El govern municipal matisa que, en conjunt, el volum de locals actius a la ciutat no baixa. Les pujades de preu se centren en zones concretes, com ara carrers emblemàtics, eixos comercials o àrees amb molta afluència. "Hi ha alguns lloguers molt cars, però no tota la ciutat té aquests preus", asseguren des de la Regidoria de Promoció Econòmica.

Els preus marquen un model de ciutat

L'Ajuntament defensa que la protecció dels restauradors i comerciants va més enllà de l'economia. Els restauradors i els comerciants són part de l'ADN de la mateixa definició de la ciutat. Raquel Gil assenyala que el model que volen "ha de fer conviure les grans cadenes amb locals de barri, on es faci un menú diari o on els veïns puguin anar a fer el vermut o les tapes".