L'ONU, entre la bona intenció i el repte impossible
Com cada any a finals de setembre, arrenca l'Assemblea General de les Nacions Unides (AGNU) i ho fa amb molts temes a l'agenda que estan relacionats amb l'actualitat internacional.
Aquesta edició duu per títol "Restablir la confiança, gestionar la transformació: unes Nacions Unides que compleixin per a tothom."
El missatge podria semblar redactat pel mateix president nord-americà, Donald Trump, partidari de transformar aquesta organització de cap a peus.
L'exsecretari general adjunt d'assumptes polítics, Jeffrey Feltman, entrevistat per 3CatInfo a Washington, dubta que el mandatari conservador "tingui una estratègia clara per a l'ONU, més enllà de convertir-se en el centre d'atenció".
Trump farà el discurs d'obertura de l'AGNU i no se'n pot esperar gran cosa més que l'habitual autoelogi.
És a dir, un repàs exhaustiu al que ell considera èxits, victòries i assoliments propis. Això inclou la guerra contra l'Iran.
No es pot descartar que Trump busqui el cop d'efecte amb algun tipus d'anunci al voltant d'una guerra que està sortint molt cara econòmicament als nord-americans i que s'ha cobrat milers de vides innocents al país persa.
A l'Iran s'hi sumen altres conflictes que no sembla que tinguin aturador. La guerra d'Ucraïna ha costat la vida a prop de 17.000 ucraïnesos des de l'inici, el 2022, quan Rússia va iniciar la invasió del territori ucraïnès, segons l'ONU.
Més enllà de l'agenda oficial
En el marc d'aquesta assemblea general, també hi haurà altres qüestions dins i fora de l'agenda oficial.
Per exemple, la signatura de l'acord entre els Estats Units i el regne de Dinamarca sobre el control militar de Groenlàndia per part nord-americana. Serà el moment de saber-ne els detalls.
I, evidentment, aquesta serà l'assemblea de la intel·ligència artificial amb el Consell de Seguretat de la IA i amb un Trump obsessionat a assolir el lideratge en aquest àmbit.
Fins i tot ha obert un debat a les xarxes sobre la redefinició del concepte "intel·ligència artificial" proposant "intel·ligència superior" o "superintel·ligència".
La trobada bilateral amb el president de la Xina a Washington, en plena AGNU, també girarà al voltant de la IA.
Un món en ebullició
Amb el multilateralisme a la corda fluixa i la proliferació de conflictes armats, l'AGNU del 2026 no tindrà fàcil l'objectiu de "rellançar la cooperació internacional", com es destaca des del quarter general de l'ONU a Nova York.
De paraules boniques no en sobren: "acció col·lectiva per la pau, la dignitat i la igualtat".
Però el cert és que, un any més, el president de Palestina, Mahmud Abbas, no podrà assistir físicament a l'assemblea perquè els Estats Units no li han concedit el permís.
Hi haurà de tornar a participar per videoconferència, mentre que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, podrà pujar al faristol i dir-hi la seva amb total llibertat.
Des de fa més de vuit dècades, l'Organització de les Nacions Unides (ONU) és la institució que té el repte de mantenir les relacions internacionals tan equilibrades i pacífiques com les circumstàncies ho permetin.
El repte, òbviament, és pràcticament impossible perquè la pau al món és tan difícil d'assolir com ho és que algun dia es deixin de fabricar armes. "65 conflictes i moltes absències de l'ONU en termes de mediació", apunta Feltman.
L'exassessor de les Nacions Unides assegura que detecta "cansament general al voltant d'una institució que té més de vuitanta anys".
S'acaba el mandat d'António Guterres
El 2017, el portuguès António Guterres va ocupar el càrrec de secretari general de l'ONU i, segons alguns experts, com el mateix Jeffrey Feltman, deixarà la institució pitjor del que se la va trobar.
Feltman, que va ser assessor de Guterres durant un any i mig i anteriorment havia treballat quatre anys i mig sota les ordres d'un altre secretari general, Ban Ki-moon, recorda que "les agències de l'ONU estan controlades per equips intergovernamentals" i que "el secretari general no les controla".
Feltman compara els dos secretaris i descriu Guterres com el bon interlocutor, però mal gestor, mentre que considera que Ban Ki-moon tenia una capacitat comunicativa molt inferior i, en canvi, va fer una gestió més activa i decidida.
De fet, Feltman considera que Guterres "ha minvat l'ONU amb un clima de precaució pel que fa a la pau i la seguretat". En defensa seva, cal apuntar que el portuguès ha hagut de conviure amb les dues administracions del president dels Estats Units, Donald Trump.
A la recerca d'un nou secretari general de l'ONU
El mandat d'António Guterres s'acaba. El 31 de desembre es tancarà una dècada i una etapa i l'endemà una nova personalitat se situarà al capdavant d'una organització que aplega 193 països del planeta Terra.
En aquest tram final, encara hi ha un grapat de noms en disputa. Alguns més ben situats que d'altres.
L'exvicepresidenta de Costa Rica Rebeca Gryspan, la diplomàtica de la Guiana Carolyn Rodrigues-Birkett o l'antiga presidenta de l'Assembla General de l'ONU l'equatoriana María Fernanda Espinosa són tres dones ben posicionades.
L'expresident del Senegal Macky Sall o el director de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica l'argentí Rafael Mariano Grossi serien els principals candidats masculins, segons les travesses. Però no es poden descartar sorpreses.
En tot cas, la decisió no està previst que es prengui en el marc d'aquesta AGNU.