Lula o Bolsonaro: el Brasil es mira al mirall en unes eleccions que decidiran el futur del país
La idíl·lica i icònica platja de Copacabana mostra la seva millor versió cada dia a turistes i veïns de la capital carioca que valoren l'estil de vida que els ofereix, de sol i platja i d'una gran ciutat.
Copacabana és també una passarel·la política molt efervescent on s'hi pot trobar de tot: votants que aposten per una "mudança" cap a l'extrema dreta, com es diu en portuguès fer un gir, o els qui aposten per mantenir el candidat de centreesquerra Lula da Silva per quarta vegada al poder.
Dona fe d'aquesta efervescència Marcelo Farias, venedor ambulant des de fa més de 12 anys a la platja de Copacabana: "Precisament perquè és un gran focus, un punt turístic del Brasil i de Rio de Janeiro, quan hi ha manifestacions la gent ve cap aquí." Ho relata mentre carrega unes grans bosses de crispetes, amb què es guanya la vida.
Explica també que no està d'acord amb la corrupció, assegura, al voltant del Partit dels Treballadors, el PT de Lula da Silva, però que no vol de cap manera que arribi al seu país l'onada ultraconservadora del bolsonarisme.
Uns metres més enllà, caminant per Copacabana en un dia una mica gris i sense sol, parlem amb Roberto Vargas. Al nostre voltant hi ha música en directe a les guinguetes de la platja i alegria entre els clients, que mengen i beuen. Alegria que Roberto Vargas mira de reüll. "L'agressivitat del bolsonarisme jo crec que no és cap a on hem d'anar, no és gens bo per al Brasil", relata mentre mostra el seu rebuig cap a la família Bolsonaro, a qui assenyala de ser corrupte.
Escolta la conversa Eduardo Santos, que demana dir-hi la seva: "Lula i el seu partit gairebé destrueixen el país, per això cal un canvi; la gent està col·lapsada, avui els brasilers comparen el Brasil amb Veneçuela." Obertament, confessa i diu que votarà Flávio Bolsonaro.
El clan dels Bolsonaro, pare i fills, tenen un gran protagonisme en la vida política brasilera. El fill, Flávio, aspira a la presidència del Brasil liderant l'extrema dreta que abans tenia en el seu pare, Jair, el gran referent. L'expresident conservador és a Brasília, la capital del país, sota arrest domiciliari, condemnat per intent de cop d'estat el 2023 contra l'actual president del país sud-americà, Lula da Silva, que aspira a un quart mandat.
Lula lidera una àmplia coalició de centreesquerra. Aquesta és la seva setena campanya presidencial. Un incombustible polític de raça de 81 anys que manté un vigor i una energia envejables. En primera volta va quedar segon, amb el suport de gairebé la meitat dels brasilers. A principis d'octubre, va guanyar la primera volta Flávio Bolsonaro, però per un marge de vots molt estret. També gairebé la meitat dels brasilers aposten per ell.
La fractura és absoluta. I és que són unes eleccions presidencials d'altíssim voltatge, de gran intensitat. Les enquestes marquen un empat tècnic quan falten pocs dies per a les votacions entre tots dos candidats. I cal buscar els vots gairebé sota les pedres.
Sobretot entre els votants que, per edat, poden no votar si no volen. Els joves de 16 i 17 anys i els de més de 70 anys. Uns col·lectius que tant Lula da Silva com Flávio Bolsonaro han intentat seduir i mobilitzar per esgarrapar vots i guanyar les eleccions, ja que es preveu aquest diumenge un final d'infart a les urnes.
Vots que també miren d'aconseguir a les faveles, els barris més pobres del Brasil. Allà l'abstencionisme és elevat, com per exemple a Complexo da Maré, amb 150.000 habitants, un barri més de la capital carioca, Rio de Janeiro. Allà s'han viscut dies molt intensos per aconseguir animar els veïns a anar a les urnes. Un grup d'ells, megàfon en mà, expliquen la importància d'anar a votar en punts informatius, sota l'atenta mirada d'homes armats amb fusells i metralletes dels grups del crim organitzat que controlen aquesta favela.
Forma part del seu ecosistema, com es pot veure en aquest reportatge:
Aquests veïns que formen part d'una ONG que es diu Redes da Maré no demanen el vot per a cap candidat en concret, sinó que busquen conscienciar els que viuen en els barris més marginals i pobres dels beneficis de votar. Aquí el descrèdit cap a la classe política és enorme. Un 25% dels electors de Complexo da Maré no vota. I passa el mateix en altres faveles. Helena Edir és la directora d'aquesta ONG i ens diu això: "La gent ha d'anar a votar, hi ha d'anar, val la pena que ho facin, hem de lluitar pels nostres drets."
Les operacions policials són habituals en aquests carrers, i no és difícil trobar famílies amb algun ésser estimat mort per bales perdudes. En dona fe Lia Manso, voluntària de Redes da Maré. "Hi ha una desesperació total sobre de què servirà el vot de la gent, 'què pot generar el meu vot', es pregunten; és una gran preocupació per a les persones", relata. El vot evangèlic i conservador ha crescut en aquests barris. I en bona part va cap a Flávio Bolsonaro, quan històricament les barriades i faveles havien votat sempre massivament Lula da Silva.