El descontentament de l'electorat d'esquerres dona ales al retorn d'un altre Bolsonaro al capdavant del Brasil
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
A l'Hotel Renaissance de Sao Paulo, els seguidors de Luiz Inácio Lula da Silva no se'n sabien avenir. Alguns fins i tot no van poder evitar que se'ls escapés alguna llàgrima.
Com podia ser que, contra el que indicaven les enquestes, el fill de l'home condemnat per un intent de cop d'estat ara fa tres anys, Flávio Bolsonaro, fos el guanyador de la primera volta de les eleccions presidencials?
El candidat ultraconservador ha obtingut prop d'un 2% més de vots que el veterà líder del Partit dels Treballadors, cosa que representa més de 2 milions de paperetes més.
No és suficient per proclamar-se guanyador i caldrà celebrar una segona volta el 25 d'octubre, però les xifres que deixa la jornada electoral apunten a un nou gir cap a la dreta de la principal economia llatinoamericana.
Cinc milions de vots més que el seu pare
Flávio Bolsonaro, de 45 anys, ha rebut més de 56 milions de vots en aquestes eleccions: són més de 5 milions de suports més dels que va aconseguir el seu pare, Jair Bolsonaro, en les últimes presidencials del 2022.
L'aspirant de l'extrema dreta s'ha imposat en catorze estats més al Districte Federal, mentre que Lula da Silva ha guanyat a la dotzena d'estats restants.
Bolsonaro és el candidat més votat en tots els estats on el seu pare va guanyar el 2022 i n'afegeix dos més, el de Tocantins i Minas Gerais, aquest últim, habitualment un bon indicador del que acaba passant a nivell nacional.
El mapa dels resultats mostra un país completament dividit entre els estats del nord i el nord-est, més partidaris de Lula, i els del centre i el sud, que demanen canvi i han votat majoritàriament per Bolsonaro.
Onada ultraconservadora també a les cambres
La dutxa d'aigua freda per a l'esquerra brasilera no es limita només al resultat obtingut per Flávio Bolsonaro. Les altres eleccions celebrades aquest diumenge, legislatives i per a la designació dels nous governadors dels estats, han evidenciat una autèntica onada ultraconservadora, que dona una pista del que podria passar finalment el 25 d'octubre.
Al Senat, els bolsonaristes han guanyat 19 dels 54 escons que estaven en joc, que, sumats als nou que ja tenien, els situen com el partit amb més representants de la cambra alta. Pel que fa al Parlament, també es consolida com la força més votada, amb 121 diputats, tot i que lluny de la majoria absoluta.
El clan es consolida
Les votacions de diumenge també suposen una victòria per al clan bolsonaro: l'exprimera dama Michelle Bolsonaro, esposa de l'expresident, ha arrasat en l'elecció per a senadora del Districte Federal de Brasília, amb gairebé un 30% dels vots.
Així mateix, el germà de Flávio, Carlos Bolsonaro, tindrà també un seient al Senat Federal en representació de l'estat de Santa Catalina.
Com s'explica la victòria de Bolsonaro?
Els analistes apunten que els bons resultats per a l'extrema dreta s'expliquen per una combinació entre el desencant de l'electorat d'esquerres i la capitalització del vot útil que ha fet el candidat ultraconservador.
La pujada dels preus, l'endeutament de les famílies, la percepció d'un increment de la inseguretat als carrers i un cert cansament cap a la figura de Lula da Silva, que aspirava ara al seu quart mandat no consecutiu als 80 anys, han generat molta polarització al país.
Això ha generat un caldo de cultiu en bona part de l'electorat que desitja, per sobre de tot, treure Lula del poder. I això s'ha traduït en una abstenció rècord (tot i que al Brasil el vot és obligatori i qui no exerceix el dret ha de pagar una petita multa) del 21%.
Bolsonaro representa el vot útil
Molta altra gent ha decidit optar per Flávio Bolsonaro com un vot de protesta, ja que el candidat ultraconservador ha sabut capitalitzar durant la campanya la seva crida al vot útil. La resta de candidats a la presidència, tots de l'òrbita del centredreta o la dreta, han obtingut el 7% dels vots.
És molt possible que el Partit dels Treballadors hagués subestimat aquest desencís dels seus votants, i d'aquí la sorpresa majúscula, del mateix Lula, quan es va saber el resultat de la primera volta.
L'esperit reaccionari recorre la regió
També és important tenir en compte que aquestes eleccions passen enmig d'una onada reaccionària que recorre tota l'Amèrica Llatina, amb el suport indissimulat del president dels Estats Units, Donald Trump. Flávio Bolsonaro aprofita la inèrcia d'aquest moviment, amb qui comparteix narrativa i objectius.
A les recents victòries de Keiko Fujimori al Perú i Abelardo de la Espriella a Colòmbia, s'hi han d'afegir altres governs conservadors o ultraconservadors a la regió com Javier Milei a l'Argentina, José Antonio Kast a Xile, Nayib Bukele a El Salvador o Nasry Asfura a Hondures.
Un nou membre de l'Escut de les Amèriques?
De fet, Flávio Bolsonaro ja ha anunciat que si guanya les eleccions presidencials inscriurà el Brasil en l'anomenat Escut de les Amèriques, una aliança liderada per Washington i de la qual formen part una quinzena de països llatinoamericans.
Teòricament, aquesta és una aliança política i militar per lluitar contra el crim organitzat i la immigració il·legal, molt criticada pels partits de l'esquerra, que temen el retorn del control de Washington sobre la seva sobirania nacional.
Què podem esperar de la segona volta?
Ara comencen tres setmanes de lluita ferotge, sobretot per convèncer els més de 30 milions de brasilers que aquest diumenge van decidir quedar-se a casa.
En principi, qui ho té més complicat és el president Lula da Silva, perquè, en ser l'únic candidat de l'esquerra a la presidència, ha concentrat tot el vot progressista i és difícil que esgarrapi gaires vots dels aspirants que no han passat a la segona volta.
Això, en canvi, afavoreix Flávio Bolsonaro, que pot comptar amb la major part dels 9,3 milions de votants que diumenge van optar per algun dels altres candidats de l'ala dreta que es presentaven a les eleccions.
És possible que proliferin de nou les acusacions creuades de corrupció d'un candidat i de l'altre, que ja han tingut un important paper durant la campanya fins ara.
I també és molt probable que Lula no es cansi de recordar algunes de les promeses que ha fet el candidat del Partit Liberal si arriba a la presidència.
Flávio Bolsonaro ha anunciat que indultarà el seu pare, que compleix 27 anys de condemna en arrest domiciliari per liderar l'intent de cop d'estat del 2023; estendrà aquest perdó als altres més de 1.000 insurrectes que hi van participar, i intentarà engegar un procés de destitució al Senat dels magistrats que van jutjar l'expresident.
