Keiko Fujimori, guanyadora virtual de la segona volta de les eleccions al Perú
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
Keiko Fujimori, la candidata de la dreta, s'ha assegurat la victòria a la segona volta de les eleccions presidencials del Perú, aquest dimarts.
La primera volta, celebrada fa quinze dies, va tancar-se amb la victòria ajustada del candidat de l'esquerra, Roberto Sánchez, frec a frec amb Fujimori.
Ara, superat el 99,8% de l'escrutini, Fujimori té més del 50,1% dels vots i supera Sánchez per més de 43.000, quan només en queden uns 39.300 per fer el recompte.
Sánchez ha reclamat aturar el recompte i ha fet una crida a mobilitzar-se al carrer.
L'autoritat electoral del Perú (ONPE) encara no ha declarat oficialment cap guanyador i, de fet, no té previst fer-ho fins a mitjan juliol.
Tant l'ONPE com diverses entitats civils peruanes i els observadors internacionals desplaçats al país diuen que no han detectat indicis de manipulació.
Fujimori, quatre vegades candidata a la presidència, és filla de l'expresident Alberto Fujimori (1990-2000). La seva victòria aprofundeix el gir cap a la dreta a l'Amèrica Llatina després que el candidat de l'extrema dreta, Abelardo de la Espriella, guanyés les presidencials de Colòmbia diumenge passat.
Dimarts a primera hora, Sánchez va denunciar que s'estava cometent frau a les eleccions, però sense aportar cap prova. A més, va assegurar que no pensava reconèixer els resultats.
Abans, ja havia sol·licitat l'anul·lació de milers de vots emesos a l'estranger, majoritàriament a favor de Fujimori, petició que dimarts a la nit va ser rebutjada per l'ONPE.
Vuit presidents en deu anys
Fujimori s'ha presentat com una líder forta que portarà ordre i estabilitat a un país que en els últims deu anys ha vist passar vuit presidents per la Casa de Gobierno, cap dels quals ha completat el mandat de cinc anys establerts en la Constitució peruana.
Un país marcat per les desigualtats econòmiques entre la capital i les zones rurals, per la desafecció ciutadana amb la política i per índexs creixents de violència comesa pel crim organitzat.
Quatre expresidents són a la presó, tres van perdre el càrrec per un impeachment, un procés de destitució al Parlament, i un altre va dimitir al cap de sis dies d'assumir el càrrec.
