Per què ja no sents res? El parany de la dopamina i la recerca d'un plaer que no arriba

La dopamina s'ha convertit en un terme habitual a les xarxes socials i als pòdcasts, però sovint se n'ofereix una visió distorsionada. En una conversa amb la psicòloga Elena Puig Guitart a la sèrie "Com ho portes?", el neurocientífic Simón Cerca explica que el primer que cal fer és desmitificar aquesta substància.

El motor que ens fa moure

Cerca explica que la dopamina és un neurotransmissor clau per a la motivació, l'aprenentatge i el moviment. És la molècula que ens empeny a buscar menjar, refugi o qualsevol benefici per a la vida. "La dopamina ens ha ajudat a sobreviure com a espècie", afirma el neurocientífic, subratllant que sense ella no tindríem l'impuls ni tan sols per aixecar-nos del sofà.

Un cervell antic en un món hiperconnectat

El conflicte real apareix per un desajust evolutiu. Segons apunta Simón Cerca, el nostre cervell és "antic" i està preparat per a entorns amb pocs estímuls i pauses llargues. Avui, però, es troba exposat a un bombardeig incessant de notificacions i contingut digital.

En aquest context, el neurocientífic adverteix que la dopamina no sap distingir entre allò que és vital i allò que és banal: "El cervell no sap si el que estàs anticipant és menjar o un vídeo d'un segon." Aquesta manca de filtre fa que els nostres circuits de recompensa funcionin al límit de la seva capacitat.

"Esperança química": la trampa de l'anticipació

És per això que, segons l'expert, l'scroll infinit de les xarxes socials és tan eficaç: no ens enganxa el contingut que estem veient en aquell instant, sinó la creença que el següent serà encara millor. Cerca ho defineix de manera molt gràfica: "És una mena d'esperança química." Estem programats per seguir buscant, no per estar satisfets.

La resistència dopaminèrgica: quan el sistema es desgasta

El neurocientífic també alerta sobre les conseqüències de rebre pics constants de dopamina. El cervell, per protegir-se, es torna menys sensible als estímuls, un fenomen que ell anomena resistència dopaminèrgica.

"El sistema de recompensa es torna menys sensible i necessites estímuls cada vegada més forts per sentir el mateix", explica Cerca. Segons l'especialista, aquesta és la raó per la qual moltes persones senten avorriment, apatia o dificultat per gaudir de les coses senzilles: no és falta d'interès, és que el cervell està saturat.

L'anestèsia digital com a refugi

Un altre fenomen que destaca Simón Cerca és l'ús del mòbil com a "anestèsia emocional". Segons la seva anàlisi, sovint no mirem la pantalla per plaer, sinó per evitar connectar amb el malestar, l'ansietat o l'avorriment.

"Quan un comportament serveix per no sentir, es pot convertir molt fàcilment en addictiu", adverteix el neurocientífic. Cerca insisteix que es tracta d'un mecanisme que no és sostenible: a mesura que ens anestesiem amb el mòbil, necessitem dosis més altes d'estímuls per obtenir el mateix efecte calmant.

Un motor potent sense frens per als adolescents

Finalment, Simón Cerca posa el focus en els més joves. Explica que el còrtex prefrontal (la part encarregada de controlar els impulsos) no madura fins als 25 anys, mentre que l'amígdala (vinculada a la reacció emocional i la immediatesa) ja està plenament activa molt abans.

Davant d'aquesta realitat biològica, Cerca és contundent: "Demanar autoregulació en un context d'estímuls infinits és molt complicat." Per aquest motiu, el neurocientífic demana no carregar tota la responsabilitat en l'individu i recorda que hi ha països que ja es plantegen intervenir per regular unes dinàmiques digitals que, segons ell, estan posant al límit la nostra salut mental.