La regularització d'estrangers es reforçarà amb més tècnics per les llargues cues: "Ha faltat temps"
Les autoritats reconeixen que ha faltat "temps" per preparar el procés de regularització d'estrangers que el govern espanyol va aprovar fa tot just una setmana.
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha explicat que aquest dimarts la Generalitat aprovarà un paquet de mesures que preveu formar més tècnics per facilitar els tràmits --fins ara se n'han format 1.200-- i també la posada en marxa d'una sola web que agruparà tota la informació referent al procés.
Martínez Bravo ho ha explicat després d'una reunió institucional a Barcelona entre la Generalitat, la Delegació del Govern espanyol i les entitats socials i el món local per avaluar les primeres hores de la regularització.
En la roda de premsa conjunta, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, ha admès que no hi ha hagut prou marge per coordinar-se amb els ajuntaments, tot i que ha mirat de treure-hi ferro i ha recordat que hi ha temps fins el 30 de juny per presentar la documentació:
És normal que els primers dies hi hagi tensió. Vostès recorden de les cues per la regularització del president Zapatero?
En paral·lel, la consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor, ha explicat que s'impulsarà una campanya per combatre les notícies falses al voltant del procés de regularització que ja han començat a circular:
N'hi ha moltes, algunes que afecten la mateixa dignitat de les persones estrangeres i que diuen que aquest procés generarà un efecte crida.
En un comunicat, l'Associació Catalana de Municipis (ACM) ha alertat aquest dilluns del risc de "col·lapse" dels ajuntaments per la feina que comporta la regularització, i ha alertat que hi pot haver una atenció "desigual" segons la capacitat de cada territori i segons qui interpreti criteris com la vulnerabilitat, "sense una definició clara i homogènia".
2.500 cites entre dilluns i dimarts
A Catalunya, amb l'obertura del termini aquest dilluns, entre 2.000 i 2.500 persones ja han obtingut cita prèvia per avui o per demà per sol·licitar presencialment la seva regularització. L'atenció presencial ha començat a les oficines de la Seguretat Social i de Correus a les localitats de més de 50.000 habitants.
Ja des d'aquesta matinada hi havia gent fent cua a la Farga de l'Hospitalet de Llobregat, on l'ajuntament ha centralitzat els tràmits per expedir dos documents necessaris per a la regularització: el volant d'empadronament i l'informe de vulnerabilitat. Les cues són a les portes d'entitats socials o dels ajuntaments, els únics que poden emetre aquest certificat.
El president Fundació Ibn Battuta, Mohammed Chaib, una de les que valida l'informe de vulnerabilitat, avisa:
Hem de dir clarament que aquest és un servei totalment gratuït i, segon, que no tenim cap finançament per fer això, ho estem fent de forma voluntària les entitats.
A Barcelona, a banda del Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) al carrer Tarragona, s'han habilitat dues oficines més, a Sant Miquel i a la Monumental. La setmana que ve s'obrirà un punt més a Hostafrancs, al Punt d'acompanyament integral, a Miquel Bleach.
A Salt, al Gironès, també s'ha centralitzat la informació sobre el procés de regularització. Un centenar de persones s'han aplegat a les portes de Som Salt, l'equipament municipal que s'ha habilitat per acompanyar i informar aquelles persones que poden acollir-se a la regularització extraordinària.
A dins, els esperaven tècnics municipals i d'entitats socials i també voluntaris, que feien de traductors o que supervisaven la documentació dels sol·licitants perquè puguin formalitzar amb el seu suport la sol·licitud d'arrelament.
Des de la Taula d'Acollida de Salt es va decidir centralitzar l'atenció en un sol punt i sumar així esforços per poder arribar al màxim de persones possible. A més, també s'ha habilitat un canal de whatsapp amb informació sobre el procés de regularització i les novetats que es vagin implementant, i on ja hi ha més 900 persones.
Al Baix Penedès hi ha preocupació per l'impacte d'aquesta regularització en els Serveis Socials. El Consell Comarcal i l'Ajuntament del Vendrell han informat que no faran sol·licituds d'informes de vulnerabilitat fins dimecres, a l'espera de clarificar criteris.
Segons la seva gerent, no poden garantir un servei adequat als usuaris davant de l'allau de peticions i sense cap reforç. Afirma que només atendran les persones empadronades o en procés d'empadronament dels municipis de la comarca i que la resta s'haurien d'adreçar a les entitats col·laboradores.
On també hi ha aglomeracions, des de fa dies, és a les oficines municipals d'atenció ciutadana de Lleida per obtenir documents com el certificat de penals, l'informe de vulnerabilitat o demostrar la residència. Alguns han passat la nit al carrer i d'altres hi han anat ben d'hora per assegurar-se el torn.
No s'atén sense cita
Un cop tinguin aquests papers podran adreçar-se a les oficines de la Seguretat Social i Correus --perquè, en el cas de Catalunya, no hi ha cap oficina d'estrangeria habilitada--.
El procés de regularització aprovat pel govern espanyol va començar dijous passat, però només per a les persones que ho fessin per via telemàtica. També va començar llavors el termini per demanar cites. En les primeres 24 h el Ministeri de Migracions va rebre fins a 20.000 peticions. A Catalunya s'han programat entre 2.000 i 2.500 cites prèvies per als dos primers dies d'atenció presencial.
El termini de sol·licituds per a les dues vies estarà obert fins al 30 de juny.
Des del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions han insistit que no s'atendrà sense cita i que s'han habilitat horaris específics per no intercedir amb la resta de tràmits, que se seguiran fent a les mateixes oficines. Es pot demanar cita en línia o a través del telèfon 060, amb atenció en castellà.
Les sol·licituds es poden presentar de dilluns a divendres a les oficines de la Seguretat Social de 16.00 a 19.00; a Correus, de 8.30 a 17.30. També s'han habilitat cinc oficines d'estrangeria, però només a Madrid, Alacant, València, Almeria i Múrcia.
A la capital catalana hi ha una dotzena d'oficines de Correus on es pot fer aquest tràmit i les entitats s'han preparat per atendre cues de gent.
Es calcula que aquest procés de regularització pot beneficiar a unes 150.000 persones a Catalunya.
Aquells que ara accedeixin a la regularització rebran un permís de residència i treball per una durada d'un any. De manera que l'any vinent hauran de presentar papers de nou per accedir a una autorització de treball més estable
Requisits per accedir a la regularització
Els estrangers podran accedir a la regularització si es troben en una d'aquestes dues situacions: si han sol·licitat protecció internacional a Espanya abans de l'1 de gener del 2026 o si es troben en situació administrativa irregular i van arribar a Espanya abans de la mateixa data.
Han d'acreditar una residència continuada de, com a mínim, cinc mesos en el moment de presentar la sol·licitud, que es pot demostrar amb un document públic, com el padró, o un contracte de llum, una prova d'una visita mèdica o un títol de transport.
També és imprescindible no tenir antecedents penals i "no suposar una amenaça per a l'ordre i la seguretat pública".
Sense sostre i extracomunitaris
Només una de cada quatre persones sense sostre extracomunitàries es podrà acollir a la regularització extraordinària d'immigrants.
La responsable de l'equip jurídic d'Arrels, Eva Hobeich, explica a 3CatInfo que "un 75% de les persones estrangeres extracomunitàries no tenen documents i, en molts casos, tampoc no tenen possibilitat d'obtenir-los perquè han trencat tots els vincles amb el seu país d'origen".
És per això que des de la Fundació Arrels creuen que serà molt difícil que els sense sostre extracomunitaris puguin obtenir l'informe de vulnerabilitat i rebre el suport econòmic per acollir-se al procés de regularització: "Coneixem i tenim casos de persones que potser fa 25 anys que són aquí i encara no han pogut regularitzar la seva situació. Per tant, entenem que hi hauria d'haver alguna via que pogués contemplar aquestes situacions".
Des d'Arrels asseguren que si no es fa res per ajudar aquest col·lectiu, serà molt complicat "acompanyar aquestes persones per fer tots aquests tràmits amb el temps que tenim, que són aquests dos mesos".
Reforç de l'oferta de cursos de català
Paral·lelament, la Generalitat ha anunciat que reforçarà l'oferta de cursos de català inicial per tal de donar resposta al procés de regularització extraordinària de persones estrangeres.
Per al curs 2026-2027, el departament de Política Lingüística posarà a disposició de la ciutadania més de 150.000 places d'ensenyament del català dels nivells A1 i A2. Aquesta xifra suposa un increment de 50.000 respecte a les 100.000 d'aquest curs.
