Nou pla d'habitatge del govern espanyol, que vol blindar els pisos protegits

El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts al Consell de Ministres el nou pla estatal d'habitatge 2026-2030, un paquet que vol reforçar tant la promoció d'habitatge protegit com els ajuts al lloguer, la compra i la rehabilitació. Per dur-ho a terme, s'ha previst mobilitzar 7.000 milions d'euros, el triple que la xifra recollida en l'anterior pla 2022-2025. El govern espanyol ha trigat set mesos a aprovar el pla, després d'haver-ne presentat ja les línies mestres.

Una de les novetats és que els nous habitatges públics no perdran mai la protecció i que la fórmula per finançar-ho és que les comunitats autònomes també hi posin diners.

D'aquests diners, un 60% provindrà de l'Estat i el 40%, de les comunitats. Amb aquests percentatges, el govern espanyol ha fet una estimació del que disposaria cadascuna.

Catalunya passa de 542 milions del pla anterior a 1.015 milions d'euros en aquest pla, cofinançats amb la Generalitat. Són 473 milions més; és a dir, un increment del 87,3%. Catalunya és la tercera comunitat que podrà disposar de més fons, al darrere d'Andalusia i Madrid.

Protegir l'habitatge pagat amb diners públics

La ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, ha explicat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que l'objectiu és crear un parc públic d'habitatge a l'estat espanyol i que "deixi de ser una crisi permanent". Per fer-ho, el pla vol "crear un parc públic d'habitatge i frenar l'especulació", ha detallat Rodríguez.

Es tracta del primer pla d'habitatge aprovat sota el paraigua de la llei estatal d'habitatge i, segons el govern espanyol, pivota sobre tres grans eixos: blindar de manera permanent la protecció dels habitatges finançats amb diners públics, implicar les comunitats autònomes per triplicar el finançament i crear un sistema únic d'informació i gestió de dades.

Un 40% del pressupost total es destinarà a la construcció i adquisició d'habitatge, un 30% a rehabilitació i un altre 30% a ajudes.

El pla inclou ajuts per a joves, per augmentar l'oferta residencial, per a la rehabilitació, el lloguer, la compra, l'accessibilitat i la regeneració urbana i rural.

L'executiu ha detallat la bateria d'ajudes milionàries, però no ha aclarit encara si aquests ajuts es concediran de manera generalitzada o si estaran condicionats pel nivell de renda.

La ministra d'Habitatge subratlla que "ni un sol euro anirà a parar a habitatge que en un futur es pugui privatitzar" i que el pla inclou clàusules antifrau per evitar escàndols com els dels habitatges públics d'Alacant. Això vol dir que totes les vivendes construïdes o adquirides amb fons del pla s'hauran d'adjudicar sota criteris objectius, mesurables i traçables. El ministeri es reserva un doble sistema de supervisió per garantir-ne el compliment.

Com a novetat, també ha destacat que el pla preveu crear un registre de fiances dels lloguers, com ja fa Catalunya. D'aquí a un any, totes les comunitats ho hauran de fer. D'aquesta manera es podrà saber el nombre i preu dels lloguers, així com la rotació i l'evolució de l'oferta.

Cinc objectius

• Més habitatge públic, protegit, assequible i a perpetuïtat
• Millor habitatge, més eficient i accessible
• Avançar l'edat d'emancipació dels joves
• Reduir l'esforç per pagar l'habitatge, bé sigui la quota hipotecària o de lloguer
• Revertir les zones declarades tensionades i posar especial atenció al món rural

Construcció

Es contemplen ajuts de fins a 85.000 euros per construir habitatge públic en municipis de menys de 10.000 habitants. L'ajuda la rebrà el promotor o constructor que aposti per l'habitatge protegit.

També preveuen ajudes de fins a 35.000 euros per rehabilitar habitatges buits, si després es destinen –com a mínim cinc anys– a lloguer assequible, i de fins a 15.000 euros per a joves que comprin o construeixin el primer habitatge en aquests municipis.

Lloguer

Pel que fa al lloguer, el pla preveu ajuts a l'emancipació per a joves de fins a 35 anys, amb una aportació màxima de 300 euros mensuals per al lloguer d'un habitatge habitual i de 200 euros per al lloguer d'una habitació, amb el topall que la subvenció no superi el 60% de la renda mensual.

Rehabilitació

Entre les mesures anunciades, hi ha subvencions de fins a 8.000 euros per habitatge per a reformes estructurals; fins a 13.000 euros per millorar-ne l'accessibilitat i fins a 20.500 euros per a rehabilitació energètica, en funció de l'estalvi energètic assolit, la mida del pis i el cost de l'obra.

A més, els habitatges situats en centres històrics o amb protecció patrimonial podran rebre ajuts addicionals de fins a 30.000 euros.

Més accions

A més, els propietaris que cedeixin un immoble a la seva comunitat autònoma perquè el destini a lloguer assequible –fins a 600 euros al mes– durant set anys rebran, a més, una compensació econòmica de fins a 17.000 euros o 25.000 euros si el pis es troba en una zona tensionada. El govern autonòmic s'encarregarà de la gestió integral del lloguer i de tornar l'habitatge en condicions òptimes un cop acabi el contracte.

També es preveuen ajudes per finançar la urbanització de sòl on es vulgui construir almenys un 40% d'habitatge protegit, i es preveuen ajudes si l'habitatge és industrialitzat i si es troba en una zona declarada tensionada.

Alhora planteja ajudes a les comunitats perquè comprin habitatge ja existent –tempteig i retracte– amb un finançament del 70% del cost o el 85% en zones tensionades.

Així mateix, el pla projecta ajudes a víctimes de violència de gènere i persones vulnerables.

Ara comença el tràmit del pla i el govern espanyol assegura que vol consensuar el text amb les comunitats autònomes.